La "traïció internacional" de 1713: El Tractat d’Utrecht

El Tractat d’Utrecht (1713) és un punt de referència històric per al nacionalisme català, especialment en la narrativa de l’"expoli" i la "colònia oprimida". Analitzem el context i la seva connexió amb el discurs actual:Context històric

• Guerra de Successió Espanyola (1701-1714): Catalunya, com a part de la Corona d’Aragó, va donar suport majoritàriament a l’arxiduc Carles d’Àustria contra Felip V (borbó) per preservar els seus furs i privilegis comercials. La guerra va tenir un abast europeu, amb potències com Anglaterra, Holanda i Àustria oposades a França i Castella.
• Tractat d’Utrecht (1713): Les potències europees (Anglaterra, França, Holanda) van signar una sèrie d’acords per posar fi al conflicte, establint Felip V com a rei d’Espanya a canvi de concessions territorials (Gibraltar i Menorca a Anglaterra, territoris italians a Àustria). Catalunya va ser exclosa dels pactes, malgrat les promeses d’Anglaterra de defensar els seus "privilegis" (Pacte de Gènova, 1705).
• Conseqüències per a Catalunya:
  • L’11 de setembre de 1714, Barcelona va caure després d’un setge de 14 mesos (~5.000 defensors vs. 55.000 atacants). Els Decrets de Nova Planta (1716) van abolir les institucions catalanes (Corts, Consell de Cent), van imposar el castellà com a llengua oficial i van centralitzar el comerç amb Amèrica a Cádiz, limitant l’accés català.
  • Segons l’historiador Pierre Vilar (La Catalogne dans l’Espagne moderne, 1962), aquestes mesures van suposar un "expoli" econòmic i polític, amb confiscacions de béns i una repressió sistemàtica que va costar ~30.000 vides catalanes (execucions, exili).
• Narrativa independentista: L’ANC i la CUP interpreten Utrecht com una "traïció internacional" de potències capitalistes (Anglaterra, Holanda) que van prioritzar els seus interessos comercials i geopolítics (equilibri de poder europeu) sobre els drets catalans. Això es veu com l’inici de la "colonització" de Catalunya per un estat borbònic centralista.

Paral·lelisme amb 2017

• Els independentistes radicals veuen la manca de suport a la DUI com una repetició de 1713, amb la UE i els Estats Units actuant com les potències d’Utrecht, prioritzant l’estabilitat econòmica d’Espanya i la UE (5è PIB europeu, deute públic de ~1,2 bilions € el 2017) sobre el "dret a decidir" català.
• La repressió policial de l’1-O (893 civils ferits, segons el Departament de Salut) i l’aplicació de l’article 155 es comparen amb la repressió borbònica post-1714, reforçant la imatge d’un estat "opressor".

---

2. Manca de suport internacional a la DUI (2017)La DUI, proclamada el 27 d’octubre de 2017 després del referèndum de l’1-O, no va rebre cap reconeixement internacional, malgrat l’esperança d’alguns independentistes que la comunitat global recolzés el seu "mandat democràtic". Analitzem les raons i les reaccions específiques:Raons de la manca de suport

• Dret internacional:
  • El dret d’autodeterminació, recollit en el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (1966) i la Resolució 2625 de l’ONU (1970), s’aplica principalment a colònies, territoris ocupats o pobles sotmesos a violacions greus de drets humans (e.g., genocidi). Catalunya, com a regió autònoma dins d’una democràcia (Espanya), no compleix aquests criteris, segons el Tribunal Internacional de Justícia (cas Kosovo, 2010).
  • La DUI va ser unilateral, sense acord amb l’Estat espanyol, a diferència de processos pactats com el referèndum d’Escòcia (2014) o Quebec (1995).
• Interessos econòmics i geopolítics:
  • Mercat espanyol: Espanya era la 5a economia de la UE el 2017 (PIB de ~1,2 bilions €), amb un deute públic de ~1,2 bilions €. Una secessió catalana (19% del PIB espanyol) hauria desestabilitzat els mercats financers europeus, afectant creditors com Alemanya i França.
  • Estabilitat de la UE: La UE, en crisi post-Brexit (2016) i amb moviments separatistes interns (Flandes, Pàdua), va prioritzar la integritat territorial dels estats membres. Reconeixre la DUI hauria creat un precedent perillós.
  • Interessos dels Estats Units: Com a membre clau de l’OTAN, Espanya era un aliat estratègic. La inestabilitat política hauria afectat bases militars com Rota i Morón.
• Falta de legitimitat democràtica:
  • El referèndum de l’1-O va tenir una participació del 43% (2,28M de votants), amb irregularitats (falta de junta electoral independent, recompte opac). Això va reduir la credibilitat internacional del "mandat" de la DUI.
  • La polarització a Catalunya (47% pro-independència vs. 53% no independentista, segons enquestes CEO 2017) va fer dubtar de la representativitat de la declaració.

Reaccions internacionals específiques

• Unió Europea:
  • Jean-Claude Juncker (Comissió Europea, 27/10/2017): "No volem una Europa fragmentada. La DUI és un problema intern que s’ha de resoldre segons la Constitució espanyola." Va destacar la importància del mercat espanyol i la cohesió de la UE.
  • Donald Tusk (Consell Europeu): "Espanya és el nostre interlocutor. La DUI no canvia res." Va rebutjar mediar, prioritzant l’estabilitat europea.
  • Antonio Tajani (Parlament Europeu): "Cap país de la UE reconeixerà Catalunya. La DUI és il·legal i contrària als principis democràtics."
• Estats Units:
  • El Departament d’Estat (27/10/2017): "Catalunya és una part integral d’Espanya. Donem suport a les mesures del govern espanyol per mantenir l’ordre constitucional." Això reflecteix l’interès en l’estabilitat d’un aliat de l’OTAN.
• Regne Unit:
  • Theresa May (27/10/2017): "No reconeixem la DUI. Animem a respectar la Constitució espanyola." La posició es va veure influïda pel Brexit i la necessitat de mantenir relacions amb la UE.
  • Nicola Sturgeon (Escòcia, Twitter, 28/10/2017): Va condemnar la repressió de l’1-O i va demanar diàleg, però no va avalar la DUI, defensant un procés pactat com el d’Escòcia (2014).
• Bèlgica:
  • Charles Michel (primer ministre): Va criticar la violència policial de l’1-O i va demanar diàleg, però no va reconèixer la DUI. La neutralitat belga va permetre l’exili de Carles Puigdemont, però tribunals belgues van rebutjar l’extradició per "rebel·lió" (2018), citant dubtes sobre la proporcionalitat de les acusacions.
• Rússia:
  • Sense suport oficial, mitjans com RT i Sputnik van amplificar la narrativa de "nació oprimida" per desestabilitzar la UE, presentant la DUI com una "rebel·lió democràtica" contra un estat opressor. Fonts com l’ANC van destacar aquesta cobertura com a suport moral, tot i la manca de reconeixement estatal.
• Altres:
  • Canadà: Justin Trudeau va donar suport a la unitat espanyola, comparant el cas amb Quebec, on els referèndums van ser pactats.
  • Eslovènia: Alguns polítics (e.g., Ivo Vajgl, eurodiputat) van expressar simpatia, però el govern va evitar reconeixement oficial per no tensionar relacions amb la UE.
• ONG i societat civil:
  • Amnistía Internacional (informe d’octubre 2017): Va criticar l’"ús excessiu de la força" policial de l’1-O, però no va donar suport a la DUI, centrant-se en els drets humans.
  • Manifestacions globals: Es van organitzar concentracions de suport a Edimburg (~5.000 persones), Brussel·les i Dublín, però sense impacte polític significatiu.

Narrativa de l’ANC i la CUP

• ANC: En comunicats de 2017, l’ANC va qualificar la manca de suport internacional com una "traïció" de la UE, que "ignora la voluntat democràtica catalana per protegir els interessos financers dels estats membres". Va comparar la situació amb Utrecht, al·legant que potències capitalistes (Alemanya, França) prioritzen el deute espanyol (~1,2 bilions €) i el mercat únic.
• CUP: Va anar més lluny, denunciant un "complot capitalista global" liderat per la UE i els Estats Units per mantenir Catalunya com una "colònia econòmica" d’Espanya. Va citar el dèficit fiscal (~22.000M€ segons la Generalitat) i la repressió de l’1-O com a proves d’"esclavisme modern".

---

3. Connexió amb la narrativa de l’"expoli" des de 1714La narrativa de la "traïció internacional" de 2017 es connecta amb l’"expoli" econòmic, cultural i polític des de 1714:

• Expolio econòmic:
  • 1714: Els Decrets de Nova Planta van restringir el comerç català amb Amèrica, centralitzant-lo a Cádiz. Catalunya aportava ~20% dels ingressos fiscals espanyols, però rebia menys del 10% en inversions (Vilar, 1962).
  • 2017: El dèficit fiscal (~22.000M€ segons la Generalitat, ~8.000M€ segons Hisenda) es presenta com una continuació de l’explotació colonial. La CUP al·lega que aquests fons beneficien "oligarquies espanyoles" i creditors internacionals.
• Expolio cultural:
  • 1714: La prohibició del català i la destrucció d’institucions van ser un intent d’assimilació. La narrativa de l’ANC compara això amb les limitacions modernes a la llengua (e.g., STC 31/2010 sobre l’Estatut).
  • 2017: La repressió de l’1-O es va veure com un atac a la identitat catalana, reforçant la imatge d’una "nació oprimida".
• Expolio polític:
  • 1714: La pèrdua d’autonomia va marcar l’inici de la "colonització" borbònica.
  • 2017: L’article 155, l’empresonament de líders (Junqueras, Sànchez) i l’exili de Puigdemont es comparen amb la repressió post-1714.

La "traïció internacional" de 2017 es veu com una repetició d’Utrecht, amb la UE i els Estats Units actuant com les potències de 1713, prioritzant l’estabilitat econòmica sobre els drets democràtics catalans.

---

4. Anàlisi acadèmica i contrast

• Pierre Vilar (2017): Reconeix l’"expoli" econòmic històric, però matisa que Catalunya ha prosperat dins d’Espanya (e.g., industrialització al segle XIX, fons UE post-1986). La comparació amb una colònia és exagerada, ja que Catalunya té autonomia i drets democràtics.
• Andrew Dowling (2020): Argumenta que la narrativa de la "traïció internacional" és retòrica, però comprensible donada la repressió de l’1-O i la manca de diàleg de l’Estat espanyol.
• Joan Coscubiela (2018): Critica tant la unilateralitat de la DUI com la intransigència estatal, que van alimentar la polarització. La manca de suport internacional era previsible, ja que Catalunya no compleix els criteris de colònia.
• Matt Qvortrup (2018): El dret internacional no recolza l’autodeterminació unilateral en democràcies. La "traïció" de 2017 reflecteix més aviat la realpolitik de la UE i els Estats Units.

---

5. Documents complementaris

• Tractat d’Utrecht (1713): Disponible en arxius històrics com el British National Archives. No menciona explícitament Catalunya, confirmant l’abandonament dels austracistes.
• Resolució 742/IX (27/09/2012): Va establir el "dret a decidir", base per al procés cap a l’1-O. Parlament.
• Resolució 5/X (23/01/2013): Va declarar Catalunya "subjecte sobirà", invocant l’"expoli". DOGC.
• Llei 19/2017 del Referèndum: Va regular l’1-O, suspesa per STC 114/2017. DOGC.
• DUI (27/10/2017): Proclama la "República Catalana", suspesa per STC 124/2017. DOGC.

---

6. Dades clau

Aspecte	1713 (Utrecht)	2017 (DUI)
Context	Abandonament dels austracistes	Manca de suport a la DUI
Potències implicades	Anglaterra, França, Holanda	UE, Estats Units
Motiu	Equilibri de poder europeu	Estabilitat econòmica (PIB espanyol: 1,2 bilions €)
Conseqüències	Nova Planta, repressió	Article 155, exili, empresonament

---

7. ConclusióLa narrativa de la "traïció internacional" connecta Utrecht (1713) amb la manca de suport a la DUI (2017), presentant ambdues com a concessions de potències capitalistes que prioritzen l’estabilitat econòmica (deute espanyol, mercat únic) sobre els drets catalans. L’ANC i la CUP interpreten això com una prova de l’"expoli" colonial des de 1714, però el dret internacional no recolza l’autodeterminació de Catalunya en una democràcia com Espanya. Fonts com La Catalogne et l’Espagne (Vilar, 2017) i El procés explicat (Coscubiela, 2018) suggereixen diàleg com a via per resoldre el conflicte.