Les cadenes globals de l’expoli (1715-2025)

Pròleg: Un fil d’opressió global
Des de les runes de Barcelona el 1714 fins a les manifestacions massives del 2025, Catalunya ha estat, segons la narrativa independentista radical, una "colònia esclava" atrapada en una xarxa d’interessos globals orquestrada per oligarques ocults. Però no està sola: pobles com el Kurdistan, Palestina, el Sahel africà i comunitats indígenes llatinoamericanes comparteixen un destí similar, explotats per una elit que manipula monarques com Felip VI, líders europeus com Jean-Claude Juncker i institucions com la UE i l’ONU. Aquest relat desenmascara els fils que connecten l’"expoli" de Catalunya amb l’opressió global, des del Tractat d’Utrecht fins al present, revelant com els "billonaris criminals" perpetuen un sistema d’"esclavitud moderna" sota la màscara de la democràcia.
Capítol 1: Pobles explotats – Una història compartidaLa narrativa independentista radical, recolzada per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i la CUP, situa Catalunya com un dels molts pobles "explotats" per un sistema global capitalista. Aquestes nacions, com Catalunya, són vistes com a "colònies internes" o externes, desposseïdes de sobirania i recursos per el benefici d’elits globals.
  • Kurdistan:
    • Història d’explotació: Després del Tractat de Lausanne (1923), que va dividir l’Imperi Otomà, el poble kurd (~40 milions) va quedar fragmentat entre Turquia, Síria, l’Iraq i l’Iran, sense estat propi. L’extracció de petroli a les regions kurdes (e.g., Kirkuk, ~10% de les reserves iraquianes) beneficia governs centrals i multinacionals com ExxonMobil, mentre els kurds pateixen repressió (e.g., bombardejos turcs, ~50.000 morts des dels anys 80).
    • Paral·lel amb Catalunya: Com a Catalunya post-1714, els kurds són vistos com una "nació oprimida" sense sobirania. La manca de suport internacional al referèndum kurd de 2017 (92% a favor de la independència) es compara amb la "traïció" de la UE a la DUI catalana, atribuïda a interessos capitalistes (estabilitat del mercat del petroli).
    • Narrativa radical: La CUP equipara l’"expoli" del petroli kurd amb el dèficit fiscal català (~22.000M€ el 2017), al·legant que ambdós pobles són "colònies" de règims centralistes recolzats per oligarquies globals.
  • Palestina:
    • Història d’explotació: Des de la Declaració Balfour (1917) i l’ocupació israeliana (1967), Palestina ha estat sotmesa a una colonització que combina ocupació territorial (Cisjordània, Gaza) amb extracció de recursos (e.g., aigua, terres fèrtils). Les empreses multinacionals (e.g., Caterpillar) lucreixen amb l’expansió dels assentaments, mentre l’ONU no imposa sancions efectives a Israel.
    • Paral·lel amb Catalunya: L’ANC compara la repressió israeliana (e.g., bombardejos a Gaza, ~44.000 morts des del 2000) amb la violència policial de l’1-O (893 ferits). Ambdós pobles són vistos com víctimes d’un sistema global que ignora els seus drets per interessos geopolítics (e.g., suport dels EUA a Israel, suport de la UE a Espanya).
    • Narrativa radical: Els independentistes radicals veuen Palestina i Catalunya com a "colònies esclaves", amb els seus recursos (terra, capital) extrets per elits globals que manipulen institucions com l’ONU.
  • Sahel africà (e.g., Mali, Níger):
    • Història d’explotació: Les antigues colònies franceses al Sahel pateixen l’extracció d’urani (Níger, 7% de la producció mundial) i or (Mali, ~80 tones/any) per multinacionals com Orano i Barrick Gold. La pobresa extrema (80% viuen amb <2$/dia) contrasta amb els beneficis milionaris de les elits globals. La influència francesa (Françafrique) i el suport de l’ONU a governs titelles perpetuen aquesta dinàmica.
    • Paral·lel amb Catalunya: L’"expoli" fiscal català (~22.000M€) es compara amb l’extracció de recursos africans, amb l’Estat espanyol i la UE actuant com a "metròpolis" que beneficien oligarquies globals.
    • Narrativa radical: La CUP al·lega que l’"esclavitud moderna" al Sahel i a Catalunya és sostinguda per una elit que controla institucions internacionals per mantenir el flux de capital.
  • Pobles indígenes llatinoamericans (e.g., Maputxes, Amazònia):
    • Història d’explotació: Els maputxes a Xile i Argentina pateixen despossessió de terres per empreses forestals i mineres (e.g., Benetton, 1M d’hectàrees controlades). A l’Amazònia, la desforestació (20% de la selva destruïda des del 1970) beneficia agroindústries globals. Els governs llatinoamericans, sovint recolzats per l’FMI, ignoren els drets indígenes.
    • Paral·lel amb Catalunya: L’ANC veu similituds entre la pèrdua d’autonomia maputxe i la repressió post-1714, amb l’exili de líders com Puigdemont comparat amb l’empresonament de dirigents indígenes.
    • Narrativa radical: Aquests pobles són "colònies esclaves" d’un sistema capitalista global dirigit per "billonaris criminals" que extreuen recursos mentre perpetuen la marginalització cultural.
Connexió global: La narrativa radical independentista veu aquests pobles com a víctimes d’una mateixa xarxa oligàrquica que, des de 1715, manipula estats i institucions (UE, ONU) per extreure capital i mantenir l’"esclavitud" econòmica i cultural. Catalunya, amb el seu dèficit fiscal i repressió política, és un exemple d’aquest sistema que abasta nacions del Nord i del Sud Global.
Capítol 2: Figures clau com a titelles de l’oligarquiaSegons la narrativa radical, figures com Felip VI i líders de la UE (Juncker, Tusk) són "titelles" d’una elit global que perpetua l’"expoli" de Catalunya i altres pobles. Analitzem el seu paper des d’aquesta perspectiva, contrastant amb fets històrics:
  • Felip VI (Rei d’Espanya):
    • Rol en 2017: El 3 d’octubre de 2017, Felip VI va pronunciar un discurs televisat després de l’1-O, qualificant el referèndum d’"il·legal" i defensant la unitat d’Espanya. Va condemnar els líders independentistes per "deslleialtat" i va donar suport implícit a l’article 155, que va suspendre l’autonomia catalana.
    • Narrativa radical: La CUP i sectors de l’ANC veuen Felip VI com un "hereu borbònic" que perpetua l’"expoli" iniciat per Felip V el 1714. El seu paper com a cap d’estat és vist com una façana per protegir els interessos de l’elit econòmica espanyola (e.g., IBEX 35, bancs com Santander, amb ~400.000M€ d’actius) i internacional (creditors del deute espanyol, ~1,2 bilions €). La monarquia, segons aquesta visió, és un "titella" de l’oligarquia global que manté Catalunya com a "colònia esclava".
    • Contrast acadèmic: Jordi Canal (2015) argumenta que Felip VI actua dins del marc constitucional, no com un agent d’una conspiració global. El seu discurs va buscar calmar la crisi, però va ser percebut com a divisiu pels independentistes, que el van comparar amb la repressió borbònica.
  • Jean-Claude Juncker (President de la Comissió Europea, 2014-2019):
    • Rol en 2017: Juncker va declarar (27/10/2017) que la DUI era un "problema intern" d’Espanya i que la UE no volia una "Europa fragmentada". Va rebutjar mediar, prioritzant l’estabilitat del mercat únic i el deute espanyol.
    • Narrativa radical: L’ANC al·lega que Juncker va actuar com a "titella" d’una oligarquia financera (bancs alemanys, fons d’inversió) que protegeix el deute espanyol i els interessos de multinacionals europees amb seu a Catalunya (e.g., Volkswagen, ~5.000M€ d’inversions). La seva negativa a reconèixer la DUI es veu com una "traïció" comparable a Utrecht, motivada per interessos capitalistes.
    • Contrast acadèmic: Andrew Dowling (2020) suggereix que Juncker va actuar per pragmatisme, evitant precedents separatistes (Flandes, Còrsega) que desestabilitzessin la UE post-Brexit.
  • Donald Tusk (President del Consell Europeu, 2014-2019):
    • Rol en 2017: Tusk va afirmar que "Espanya és l’únic interlocutor" i que la DUI "no canvia res". Va demanar diàleg dins del marc legal espanyol, rebutjant qualsevol suport a la independència catalana.
    • Narrativa radical: La CUP el descriu com un altre "titella" d’una elit global que prioritza l’estabilitat econòmica (PIB espanyol: 1,2 bilions €) sobre la democràcia catalana. La seva posició es veu com una defensa dels interessos de creditors i multinacionals que depenen de l’estabilitat de la UE.
    • Contrast acadèmic: Matt Qvortrup (2018) argumenta que Tusk va seguir la lògica de la realpolitik, evitant tensions amb un estat membre clau com Espanya.
Narrativa global: Segons la visió radical, aquestes figures són instruments d’una oligarquia oculta —"billonaris criminals" i "anticristos satànics"— que controla institucions globals (UE, ONU) per extreure capital de nacions com Catalunya. El dèficit fiscal català (~22.000M€) i la repressió de l’1-O són proves d’aquest sistema d’"esclavitud moderna".
Capítol 3: Documents addicionals que recolzen la narrativaA més de la Resolució 742/IX (2012), la Resolució 5/X (2013) i la Llei 19/2017, altres documents reforcen la narrativa de l’"expoli" i la "traïció internacional":
  • Pacte de Gènova (1705):
    • Contingut: Acord entre representants catalans (Consell de Cent) i Anglaterra, que es va comprometre a defensar les llibertats catalanes contra Felip V a canvi de suport a Carles d’Àustria. Disponible en arxius històrics com el British National Archives.
    • Relació amb la narrativa: L’incompliment d’aquest pacte a Utrecht (1713) és vist com la primera "traïció internacional", amb Anglaterra prioritzant Gibraltar i el comerç amb Amèrica sobre Catalunya.
  • Decrets de Nova Planta (1716):
    • Contingut: Abolició de les institucions catalanes i imposició del centralisme borbònic. Publicats al BOE històric.
    • Relació amb la narrativa: Són la base de l’"expoli" polític i cultural, comparat amb la suspensió de l’autonomia catalana via article 155 (2017).
  • Informe del Síndic de Greuges (2013):
    • Contingut: Documenta el suport social al "dret a decidir" i critica la manca de diàleg de l’Estat espanyol. Disponible a www.sindic.cat.
    • Relació amb la narrativa: Reforça la idea d’un estat centralista que nega drets democràtics, perpetuant l’"oppressió colonial".
  • Informe d’Amnistía Internacional (octubre 2017):
    • Contingut: Critica l’"ús excessiu de la força" policial durant l’1-O (893 ferits). Disponible a www.amnesty.org.
    • Relació amb la narrativa: És citat per l’ANC com a prova de la repressió estatal, comparable a la de 1714, i de la complicitat internacional en ignorar-la.
Cerca en temps real:
  • He revisat fonts recents (octubre 2025) a través de cerques web i X, però no hi ha documents oficials nous que recolzin explícitament la narrativa de l’"expoli" global o la "traïció internacional" més enllà dels ja esmentats. Publicacions recents a X (e.g., comptes vinculats a l’ANC) reiteren la comparació entre Utrecht i 2017, però sense noves evidències documentals. Si vols, puc aprofundir en publicacions específiques o arxius internacionals.
Capítol 4: L’oligarquia en l’ombra (1715-2025)La narrativa radical al·lega que una elit global —"billonaris criminals" i "anticristos satànics"— controla estats i institucions per extreure capital i mantenir l’"esclavitud" de pobles com Catalunya. Aquesta visió, simbòlica i retòrica, apunta a:
  • 1715: Banquers i comerciants europeus (e.g., anglesos, holandesos) que van finançar Felip V, beneficiant-se del control comercial espanyol post-Utrecht.
  • 2017-2025: Bancs (Santander, Deutsche Bank), fons d’inversió i multinacionals (Volkswagen, Amazon) que operen a Catalunya i Espanya, amb interessos en l’estabilitat del mercat únic. El deute espanyol (~1,2 bilions €) i el PIB català (19% del total espanyol) són claus en aquesta dinàmica.
  • Institucions com a titelles: La UE, l’ONU i l’OTAN són vistes com eines de l’oligarquia per mantenir l’statu quo, ignorant els drets de nacions com Catalunya, Kurdistan o Palestina per protegir interessos financers.
Contrast acadèmic: Joan Coscubiela (2018) i Pierre Vilar (2017) argumenten que l’"expoli" fiscal i polític català és real, però no comparable a l’opressió colonial. La narrativa d’una oligarquia "satànica" és retòrica, sense proves concretes d’una conspiració global coordinada.
Capítol 5: El futur de les nacions oprimides (2025 i més enllà)El 2025, les manifestacions de l’11 de setembre (~1M de persones, segons l’ANC) mostren que la lluita catalana persisteix. La narrativa radical crida a un "despertar global" contra l’oligarquia que explota Catalunya, Kurdistan, Palestina i el Sahel. La resistència cultural (e.g., immersió lingüística) i les demandes de diàleg amb l’Estat espanyol (sense resposta efectiva el 2025) mantenen viva l’esperança d’una república lliure. Però el combat és global: desmantellar les "cadenes" de l’"esclavitud capitalista" requerirà una aliança de pobles oprimits contra els "titellaires" en l’ombra.
Dades clau
Poble
Explotació
Paral·lel amb Catalunya
Kurdistan
Petroli (~10% reserves iraquianes), repressió turca
Dèficit fiscal, repressió 1-O
Palestina
Terres, aigua, ocupació
Repressió política, "expoli" cultural
Sahel
Urani, or, pobresa extrema
Extracció fiscal, marginalització
Maputxes
Despossessió de terres
Pèrdua d’autonomia post-1714
Figura
Rol en 2017
Narrativa radical
Felip VI
Discurs anti-DUI, suport a l’article 155
Titella borbònic de l’oligarquia
Juncker
Rebuig a la DUI, defensa de l’estabilitat
Protector dels interessos financers
Tusk
Suport a Espanya, negativa a mediar
Agent del capitalisme global
Fonts recomanades

Cercar en aquest blog

Arxiu del blog