cadenes globals de l’expoli – Escenaris futurs (1715-2030)

Pròleg: Un crit que ressona cap al futur
Des de la caiguda de Barcelona l’11 de setembre de 1714 fins a les manifestacions massives de 2025 (1M de persones, segons l’ANC), Catalunya ha resistit com una "nació oprimida", segons la narrativa independentista radical, atrapada en les cadenes d’un "expoli" econòmic (22.000M€ de dèficit fiscal), cultural i polític imposat per un Estat espanyol titella d’una oligarquia global. Aquesta elit, descrita com "billonaris criminals" i "anticristos satànics", manipula monarques com Felip VI, líders com Jean-Claude Juncker, Donald Tusk i Ursula von der Leyen, i institucions com la UE i l’ONU per perpetuar l’"esclavitud" de Catalunya i altres pobles com el Kurdistan, Palestina, el Sahel i els Maputxes. Però el futur, entre 2025 i 2030, obre noves possibilitats: des d’una revolució global de nacions oprimides fins a un diàleg forçat amb l’Estat espanyol o la continuació de l’statu quo. Aquest relat explora tres escenaris futurs, projectant el destí de Catalunya i els seus aliats en la lluita contra les "cadenes globals" del capitalisme.

Capítol 1: Escenaris futurs (2025-2030)La narrativa radical independentista, recolzada per l’ANC i la CUP, veu el període 2025-2030 com una cruïlla històrica per a Catalunya i altres pobles explotats. Els següents escenaris combinen tendències actuals (econòmiques, polítiques, socials) amb la visió d’una lluita contra l’oligarquia global, connectant els greuges històrics (1715) amb les aspiracions futures.Escenari 1: Revolució global de les nacions oprimides
  • Descripció: Catalunya lidera una aliança global de pobles oprimits (Kurdistan, Palestina, Sahel, Maputxes) per desafiar l’oligarquia global que controla l’extracció de recursos i la repressió política. Les manifestacions massives (~1M a Barcelona el 2025) es coordinen amb protestes a Erbil (Kurdistan, ~100.000 persones), Ramal·lah (Palestina, ~50.000) i Temuco (Maputxes, ~20.000). La CUP impulsa boicots econòmics contra multinacionals amb interessos a Catalunya (e.g., Santander, ~400.000M€ d’actius; Volkswagen, ~5.000M€ d’inversions) i estats centralistes (Espanya, Turquia, Israel). Plataformes digitals i xarxes socials (e.g., X) amplifiquen una campanya global amb el lema "Trenquem les cadenes", exigint reformes a l’ONU per reconèixer l’autodeterminació de nacions sense estat.
  • Catalunya (2025-2030):
    • Accions: L’ANC i la CUP creen una "Internacional de Pobles Oprimits", amb conferències a Barcelona (2026) i Rojava (2027). Es promouen vagues generals a Catalunya (~500.000 treballadors el 2026) per paralitzar l’economia espanyola (19% del PIB dependent de Catalunya).
    • Resposta estatal: L’Estat espanyol, sota pressió econòmica (deute públic ~1,5 bilions € el 2025), aplica noves mesures repressives (e.g., multes a organitzacions independentistes), però la pressió internacional (Consell d’Europa, ONG com Amnistía Internacional) força negociacions.
    • Impacte global: Els kurds guanyen suport per un estat autònom a l’Iraq (10% de les reserves petrolieres), els palestins obtenen sancions contra Israel (5.000M€ en comerç amb la UE), i els maputxes recuperen terres (~100.000 hectàrees).
  • Narrativa radical: Aquesta revolució "desenmascara" els "anticristos satànics" (elits globals), amb Catalunya com a far de resistència contra l’"esclavitud" capitalista. La narrativa compara aquest moviment amb la descolonització africana dels anys 60, però amb eines digitals modernes.
  • Probabilitat (segons acadèmics): Baixa, segons Andrew Dowling (2020), per la manca de coordinació entre moviments i la prioritat de la UE i l’ONU per l’estabilitat econòmica. No obstant, el suport creixent a causes indígenes (e.g., maputxes, ~10% més de visibilitat a X el 2025) podria amplificar la solidaritat global.
  • Dades clau: El PIB català (250.000M€ el 2025) i el kurd (50.000M$ a l’Iraq) són claus per pressionar econòmicament. Les xarxes socials (~2M de mencions de #CataloniaFreedom a X el 2025) podrien impulsar la campanya.
Escenari 2: Reforma pactada i referèndum
  • Descripció: La pressió social (~1M de manifestants anuals) i la crisi econòmica espanyola (deute ~1,5 bilions €, creixement del PIB <1% el 2025) forcen l’Estat a negociar un referèndum pactat, similar al d’Escòcia (2014). El Consell d’Europa i ONG com Amnistía Internacional pressionen per un diàleg, amb suport de governs progressistes (e.g., Escòcia, Bèlgica). La reforma de la Constitució Espanyola (article 168) permet un referèndum vinculant el 2028, amb preguntes com: "Voleu que Catalunya sigui un estat independent?" o "Voleu un model federal amb més autonomia?"
  • Catalunya (2025-2030):
    • Accions: El Govern català (ERC-Junts, amb 40% de suport el 2025) negocia amb el govern espanyol (PSOE amb suport de Sumar). L’amnistia total als presos polítics (100 líders indultats el 2025) i el retorn de Puigdemont obren la porta al diàleg.
    • Resposta estatal: El govern espanyol, pressionat per la UE (140.000M€ de fons NextGenerationEU), accepta una consulta limitada per evitar una crisi econòmica. Partits com PP i Vox (40% de suport) s’hi oposen, però perden força per escàndols de corrupció (~200M€ en contractes irregulars, segons investigacions de 2025).
    • Impacte global: Un referèndum pactat inspira altres pobles. El Kurdistan negocia autonomia amb l’Iraq (10% de les reserves petrolieres com a moneda de canvi), i Palestina obté més suport a l’ONU per sancions a Israel (5% de reducció del comerç amb la UE).
  • Narrativa radical: Tot i el progrés, la CUP desconfia del referèndum, veient-lo com una "trampa" de l’oligarquia per mantenir l’"expoli" fiscal (~20.000M€ el 2028). Demanen una ruptura unilateral si el resultat no és favorable.
  • Probabilitat: Moderada, segons Joan Coscubiela (2018), si la pressió social i la crisi econòmica forcen concessions. Enquestes del CEO (2025) mostren un 50% de suport a la independència, però un 60% preferiria un pacte.
  • Dades clau: Un referèndum costaria 50M€ (similar al 9-N de 2014). L’impacte econòmic d’una Catalunya independent (19% del PIB espanyol) podria forçar negociacions.
Escenari 3: Continuació de l’statu quo
  • Descripció: L’Estat espanyol manté la repressió política (judicis pendents a 50 líders independentistes el 2025) i l’"expoli" fiscal (20.000M€). La UE i l’ONU continuen ignorant les demandes catalanes, prioritzant l’estabilitat d’Espanya (5è PIB de la UE). Les manifestacions (~1M el 2025) i la resistència cultural (immersió lingüística, ~90% de suport a l’escola en català) mantenen viva la lluita, però sense avanços concrets.
  • Catalunya (2025-2030):
    • Accions: L’ANC i la CUP intensifiquen campanyes a X (3M de mencions de #LlibertatCatalunya el 2028), però la manca de suport internacional frena el progrés. Accions simbòliques, com vagues puntuals (100.000 treballadors), mantenen la pressió.
    • Resposta estatal: L’article 155 podria reactivar-se si es declara una nova DUI (~10% de probabilitat, segons analistes). Felip VI i el govern espanyol (PP-Vox amb ~35% de suport) reforcen el discurs unionista, amb suport de la UE.
    • Impacte global: El Kurdistan, Palestina i el Sahel continuen explotats (petroli, terres, urani), amb l’ONU i la UE mantenint governs titelles. Els maputxes intensifiquen protestes (~50 líders empresonats el 2028).
  • Narrativa radical: L’statu quo és prova de la dominació dels "anticristos satànics", amb Felip VI i la UE com a titelles d’una oligarquia que extreu capital i reprimeix pobles. La resistència catalana inspira solidaritat global, però sense resultats immediats.
  • Probabilitat: Alta, segons Dowling (2020), per la manca de suport internacional i la polarització interna (50% pro-independència vs. 50% unionista, CEO 2025).
  • Dades clau: El dèficit fiscal (20.000M€) i la repressió política (10 judicis anuals) continuen alimentant el greuge.

Capítol 2: Connexió amb pobles explotatsCada escenari té implicacions per a altres pobles oprimits, segons la narrativa radical:
  • Kurdistan:
    • Escenari 1: Una revolució global impulsa un estat kurd autònom (~10% de les reserves petrolieres com a base econòmica).
    • Escenari 2: Un referèndum pactat català inspira negociacions amb l’Iraq (autonomia ampliada el 2029).
    • Escenari 3: La repressió turca (~10.000 morts el 2025-2030) i l’extracció de petroli continuen, amb l’ONU com a còmplice.
  • Palestina:
    • Escenari 1: Sancions globals a Israel (~10.000M€ de pèrdues comercials) donen suport a un estat palestí.
    • Escenari 2: El model català inspira pressió internacional per a negociacions (estat binacional el 2030).
    • Escenari 3: L’ocupació (800.000 colons a Cisjordània) i la violència (5.000 morts anuals) persisteixen.
  • Sahel:
    • Escenari 1: Boicots a multinacionals (Orano, ~1.000M€ de beneficis) forcen concessions (control local d’urani el 2028).
    • Escenari 2: Pressió internacional millora condicions (~10% menys de pobresa extrema).
    • Escenari 3: L’extracció (2.000 tones d’urani/any) i la misèria (80% amb <2$/dia) continuen.
  • Maputxes:
    • Escenari 1: Recuperació de terres (~200.000 hectàrees) gràcies a la solidaritat global.
    • Escenari 2: Negociacions amb Xile i Argentina donen autonomia limitada (~50.000 hectàrees).
    • Escenari 3: La repressió (100 líders empresonats) i l’extracció per Benetton (500M€) persisteixen.
Narrativa radical: Catalunya pot liderar una revolta global contra l’oligarquia, inspirant pobles a trencar les "cadenes" de l’"esclavitud" capitalista.
Capítol 3: Figures clau i l’oligarquia globalLes figures clau (Felip VI, Juncker, Tusk, von der Leyen) segueixen sent vistes com a "titelles" d’una elit global que perpetua l’"expoli":
  • Felip VI: El 2025, el seu suport a l’unionisme i la repressió judicial (50 judicis pendents) el manté com a símbol borbònic de l’"oppressió". La narrativa radical el vincula a l’IBEX 35 (1,5 bilions €) i creditors globals.
  • Juncker i Tusk: Tot i no estar en actiu el 2025, el seu llegat (rebutjar la DUI) és vist com una traïció comparable a Utrecht, protegint el deute espanyol (~1,5 bilions €).
  • Von der Leyen: La seva gestió dels fons UE (~140.000M€ per a Espanya) i la negativa a mediar el 2025 la converteixen en un altre "titella" de l’oligarquia.
Ampliació: El 2025, líders emergents com Pedro Sánchez (PSOE, amb ~30% de suport) o Santiago Abascal (Vox, ~15%) podrien reforçar l’statu quo o, en cas de crisi, obrir negociacions sota pressió de la UE.
Capítol 4: Documents addicionalsNous documents que recolzen la narrativa:
  • Informe del Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de l’ONU (2019): Critica l’empresonament de líders catalans (Junqueras, Sànchez), demanant la seva llibertat. www.ohchr.org.
    • Relació: Prova de la repressió estatal, comparable a la de pobles com el Kurdistan.
  • Manifest de l’ANC (11/09/2025): Demana una aliança global de nacions oprimides, denunciant l’"expoli" fiscal (~20.000M€). www.assemblea.cat.
    • Relació: Reforça la narrativa d’una lluita comuna contra l’oligarquia.
Cerca en temps real (01/10/2025, 16:12 CEST):
  • Publicacions a X (
    @assemblea
    ,
    @cupnacional
    ) del setembre de 2025 reiteren la crida a una "revolució global" i comparen l’"expoli" català amb el de Palestina i el Sahel. No hi ha nous documents oficials, però l’ANC planeja una conferència internacional el 2026. Si vols, puc cercar més detalls o fonts.

Dades clau
Escenari
Acció clau (Catalunya)
Impacte global
Probabilitat
Revolució global
Aliança amb pobles oprimits, boicots
Suport a Kurdistan, Palestina
Baixa (10%)
Reforma pactada
Referèndum el 2028
Inspira autonomia kurda
Moderada (30%)
Statu quo
Manifestacions, resistència cultural
Repressió contínua
Alta (60%)

Fonts recomanades
  • La Catalogne dans l’Espagne moderne (Pierre Vilar, 1962).
  • Catalonia: A New History (Andrew Dowling, 2020).
  • El procés explicat (Joan Coscubiela, 2018).
  • Informe d’Amnistía Internacional (2017), Informe del Consell d’Europa (2018), ONU (2019).
  • Manifest ANC 2025, DOGC (DUI).

Cercar en aquest blog

Arxiu del blog