el concepte de "poble Potemkin" (o "façana Potemkin", en rus Потёмкинские деревни) s'ha convertit en un clàssic de la teoria política precisament per descriure aquesta pràctica: muntar un decorat espectacular, però buit o fals, per enganyar observadors externs (o interns) sobre la verdadera situació d’un país, una regió o una política.
En el cas de la lona de la Gran Via que critica Joel Joan, molts independentistes catalans (i no només els més radicals) hi veuen precisament un poble Potemkin lingüístic:
- Es penja una pancarta gegant en català al cor de Madrid per fer veure que Espanya és un paradís plurinacional on el català floreix lliurement arreu.
- Però aquesta imatge contrasta amb la realitat quotidiana que denuncien:
– El català perd parlants joves i ús social (dades de la Plataforma per la Llengua: només el 36 % dels menors de 14 anys el tenen com a llengua inicial).
– Sentències que imposen quotes de castellà a l’escola (25 % o més).
– Dificultats creixents per ser atès en català a la sanitat, la justícia o fins i tot en molts ajuntaments catalans.
– La nova llei audiovisual estatal que redueix les quotes de català a les plataformes.
– L’absència d’oficialitat del català a la UE malgrat les promeses.