hi ha una aparent incoherència en l'esquerra radical espanyola (especialment Podemos i l'entorn de Sumar) a l'hora de tractar violacions de drets humans greus en funció del país implicat.

D'una banda, Podemos ha estat històricament molt actiu en la defensa del boicot a Israel a través del moviment BDS (Boicot, Desinversions i Sancions). Han impulsat mocions en desenes d'ajuntaments i institucions per declarar "espais lliures d'apartheid israelià", han exigit l'embargament d'armes a Israel, han qualificat les accions israelianes a Gaza de "genocidi" i han promogut campanyes per trencar relacions econòmiques, acadèmiques i culturals amb Israel. Figures com Ione Belarra o l'entorn de Yolanda Díaz (Sumar) han estat especialment vocals en això des de l'escalada del 2023-2025, arribant a utilitzar eslògans com "Palestina lliure des del riu fins al mar" (posteriorment matisat per Díaz com a referència a una convivència pacífica en dos estats).D'altra banda, quan es tracta de la Xina i les denúncies internacionals (d'ONG com Human Rights Watch, Amnistia Internacional o l'ONU) sobre la repressió massiva als uigurs (camps de reeducació, esterilitzacions forçades, vigilància totalitària, destrucció cultural) i als tibetans (colonització han, repressió religiosa, assimilació forçada), Podemos és pràcticament mut. No hi ha campanyes equivalents de boicot, ni exigències de sancions, ni declaracions públiques contundents condemnant el Partit Comunista Xinès. Al contrari:

• Líders com Ione Belarra, Irene Montero i fins i tot Pablo Iglesias s'han reunit recentment (2025) amb representants del Partit Comunista Xinès per "analitzar el panorama mediàtic i els canvis internacionals", qualificant l'encontre de "fructífer".
• No hi ha registres rellevants de crítiques públiques de Podemos a la Xina per temes uigurs o tibetans, malgrat que aquestes violacions són documentades des de fa anys i qualificades per alguns governs (com els EUA) com a "genocidi".

Aquesta diferència no sembla provenir d'una proposta explícita de Podemos per una "aliança estratègica" amb la Xina (no n'he trobat evidències recents en programes o declaracions oficials), sinó més aviat d'una visió ideològica: la Xina es veu com un contrapès al "imperialisme estatunidenc i occidental", mentre que Israel es percep com aliat d'aquest mateix bloc. En l'esquerra anticapitalista i antiimperialista, això genera una "jerarquia" de causes on les violacions comeses per estats "antioccidentals" es minimitzen o es justifiquen com a "propaganda imperialista", mentre que les d'estats aliats d'Occident es magnifiquen.En resum: sí, hi ha una incoherència evident si es parteix d'un principi universal de defensa dels drets humans. Des del punt de vista de Podemos, probablement argumentarien que el cas palestí és "ocupació colonial" i el xinès és "assumpte intern" o "exageració mediàtica", però això no elimina la mateixa vara de mesurar que apliquen a Israel. No és un fenomen exclusiu de Podemos (passa en molts sectors de l'esquerra global), però en el seu cas és especialment cridaner per la intensitat amb què defensen una causa i ignoren l'altra.