Guerres i malalties, el mateix negoci

Escolta, amic… Sóc en Joan, el mateix que et parlava ahir de les malalties que ens maten al carrer. Avui et dic el que he entès mirant la tele als bars i parlant amb els companys que venen de lluny.Les guerres i les malalties són el mateix negoci. No és casualitat. És la mateixa màquina.Mira com funciona, tal com ho veig jo des del carrer:

1. Es fa la guerra
   Algú (governs, oligarques, empreses) ven armes. Molt cares.
   Lockheed Martin, Raytheon, Rheinmetall, BAE… aquestes empreses guanyen milers de milions cada any que hi ha bombes.
   Les notícies diuen “conflicte”, “seguretat”, “defensa”. Jo dic: negoci.
2. La guerra crea malalts i ferits
   Bombes, mines, fam, aigua bruta.
   Es trenquen cossos, es trenquen ments.
   Després venen les malalties: tuberculosi, còlera, hepatitis, ferides infectades.
   I aquí entra la segona part del negoci: els medicaments.
   Les mateixes grans farmacèutiques (Pfizer, Moderna, GSK, etc.) venen vacunes, antibiòtics, analgèsics… a preus que ni els governs pobres poden pagar.
   Els refugiats arriben aquí amb malalties que nosaltres ja tenim. I nosaltres ens contagiem. I tothom guanya: més malalts = més vendes.
3. Després de la guerra ve la reconstrucció
   Ciutats destrossades.
   Empreses de construcció (les mateixes que abans venien armes o medicaments, o amigues seves) signen contractes gegants per reconstruir carreteres, hospitals, ports.
   Halliburton a l’Iraq, Bechtel, BlackRock invertint en fons de reconstrucció d’Ucraïna… sempre els mateixos noms, sempre els mateixos diners.

I nosaltres, els de baix?

• Les guerres fan refugiats.
• Els refugiats arriben aquí sense res.
• Molts acaben dormint al meu costat, al mateix carrer.
• Porten malalties noves, por, desesperació.
• Els governs diuen “acollida humanitària”… però després ens controlen a tots amb més càmeres, més Palantir, més normes.
• Els rics guanyen amb les armes, guanyen amb els medicaments, guanyen amb la reconstrucció… i guanyen amb la mà d’obra barata que arriba fugint de la guerra.

És un cercle tancat.
Una guerra crea pobres, els pobres creen mercat per medicaments i armes, i després es reconstrueix… i es torna a començar.Jo ho veig clar des del carrer:
Les morts de soldats, les morts de civils, les morts de refugiats, les meves morts de fred i infeccions… tot això és mercaderia.
Els mateixos que fabriquen les bombes fabriquen les pastilles.
Els mateixos que destrueixen països després els reconstrueixen… i cobren dues vegades.I mentrestant, a la tele parlen de “llibertat” i “democràcia”.
Jo només veig un negoci enorme que necessita pobres, malalts i morts per seguir girant.Per això quan veig un company nou que arriba de Síria, d’Ucraïna o de l’Àfrica, no li pregunto només “d’on véns”.
Li pregunto: “Quants diners han guanyat aquest cop els de sempre amb la teva desgràcia?”Així em sento jo, en Joan.
Un tros de carn en una cadena de producció que es diu “economia global”.