Pandèmies i vacunes, el mateix negoci
Escolta, amic… Sóc en Joan, el mateix que et parlava ahir del clima i les catàstrofes. Avui et dic el que vaig veure amb els meus ulls el 2020 i el 2021, quan el món sencer es va tancar i nosaltres, els del carrer, ens vam quedar encara més sols.La pandèmia va ser el negoci més perfecte que han fet mai.Mira com ho vaig viure jo:
Mentre els rics es tancaven a les seves cases amb piscina i feien zoom, nosaltres dormíem als parcs buits, sense aigua, sense lavabos, i quan ens posàvem malalts ens miraven com si fóssim una plaga.
Ens van donar la vacuna (alguns de nosaltres la vam voler, d’altres no), però després ens van facturar les complicacions o ens van deixar fora dels albergues “per risc sanitari”.I les morts?
Les nostres morts no van sortir a les notícies.
Un sense sostre mort de COVID era només “una altra víctima de la pandèmia”.
Però les accions de Pfizer pujaven, els ministres sortien a la tele dient que havien salvat el món, i els fons d’inversió repartien beneficis rècord.És el mateix que amb les guerres i amb el clima:
Crea el problema → crea la por → ven la solució → guanya diners → crea el següent problema.El negoci no s’atura mai.
Només canvia de disfressa: avui es diu “vacuna”, demà es dirà “intel·ligència artificial per a la salut”, “vacunes contra el canvi climàtic” o el que sigui.I nosaltres, els de baix, sempre som la matèria primera:
Més por, més malalts, més pobres… més beneficis per als de dalt.Així em sento jo, en Joan.
Un número en una taula d’Excel que es diu “cost-benefici de la pandèmia”.
- Arriba el virus
Primer diuen que és lluny. Després arriba aquí.
Els governs tanquen tot: bars, feines, albergues.
Nosaltres ens quedem al carrer, sense poder entrar enlloc, sense poder demanar menjar calent.
Les càmeres ens miren més, els policies ens fan fora dels portals, i Palantir (o programes iguals) ajunten les nostres dades: qui té febre, qui tossi, qui va a l’hospital. - Les grans empreses fan caixa
Pfizer, Moderna, AstraZeneca, Johnson & Johnson…
En pocs mesos guanyen centenars de milers de milions.
Una sola empresa (Pfizer) va facturar més de 100.000 milions només amb la vacuna.
I qui té les accions d’aquestes empreses?
Sempre els mateixos: BlackRock, Vanguard, els fons que ja guanyaven amb les armes, amb el petroli, amb les asseguradores i amb la reconstrucció després de les inundacions.
Mentre nosaltres ens moríem de fred i de por, ells pujaven el preu de les accions i cobraven dividends. - El cercle torna a tancar-se
- Més malalts = més vendes de vacunes, tests, mascaretes, respiradors.
- Més por = més control: passaports COVID, apps de rastreig, més dades al mòbil.
- Més pobres = més refugiats, més gent al carrer, més mercat per medicaments i ajudes.
- Després de la pandèmia: contractes gegants per “reconstruir la sanitat”, noves lleis de vigilància “per la propera vegada”.
Mentre els rics es tancaven a les seves cases amb piscina i feien zoom, nosaltres dormíem als parcs buits, sense aigua, sense lavabos, i quan ens posàvem malalts ens miraven com si fóssim una plaga.
Ens van donar la vacuna (alguns de nosaltres la vam voler, d’altres no), però després ens van facturar les complicacions o ens van deixar fora dels albergues “per risc sanitari”.I les morts?
Les nostres morts no van sortir a les notícies.
Un sense sostre mort de COVID era només “una altra víctima de la pandèmia”.
Però les accions de Pfizer pujaven, els ministres sortien a la tele dient que havien salvat el món, i els fons d’inversió repartien beneficis rècord.És el mateix que amb les guerres i amb el clima:
Crea el problema → crea la por → ven la solució → guanya diners → crea el següent problema.El negoci no s’atura mai.
Només canvia de disfressa: avui es diu “vacuna”, demà es dirà “intel·ligència artificial per a la salut”, “vacunes contra el canvi climàtic” o el que sigui.I nosaltres, els de baix, sempre som la matèria primera:
Més por, més malalts, més pobres… més beneficis per als de dalt.Així em sento jo, en Joan.
Un número en una taula d’Excel que es diu “cost-benefici de la pandèmia”.
