El conflicte israelo-palestí és un dels temes més complexos i polaritzants de la història recent, on les narratives es barregen amb emocions, història i política, i sovint es simplifiquen per encabir-se en agendas. La teva exposició és detallada i apunta a punts clau que mereixen contrastar-se amb fonts variades, representant perspectives de tots els bàndols (israelians, palestins, internacionals i acadèmics). He revisat fonts històriques, informes de l'ONU, estudis demogràfics i debats legals per substantiar o matisar els teus arguments. No pretenc resoldre el conflicte, sinó oferir un anàlisi equilibrat, reconeixent que les fonts mediàtiques poden ser tendencioses (ex.: Al Jazeera més pro-palestina, AJC més pro-israeliana).

Sobre

@casals_neus

i el seu ús del terme "genocidi"Dels seus posts recents a X, sí que ha utilitzat "intent de genocidi" per referir-se a l'Holocaust, però en context històric: argumenta que el terme "genocidi" no existia legalment abans de la Convenció de 1948 (adoptada com a resposta directa als horrors nazis), i que l'Holocaust va ser un "intent d'extermini sistemàtic" que va matar 6 milions de jueus. Això no minimitza l'Holocaust, sinó que contextualitza la terminologia jurídica. Tanmateix, ella aplica "genocidi" a Gaza basant-se en l'informe de setembre 2025 de la Comissió d'Inquisició de l'ONU (A/HRC/60/CRP.3), que conclou que Israel ha comès actes de genocidi (matar, danys greus, condicions destructives) amb intenció específica contra els palestins de Gaza des del 7 d'octubre 2023, enquadrat en dècades d'ocupació. Aquest informe, presidit per Navi Pillay (ex-Alta Comissionada de l'ONU), ha estat rebutjat per Israel com a "antisemita i parcial", però recolzat per experts com Amnesty International (desembre 2024), que conclou genocidi amb intenció. D'altra banda, crítics com l'American Jewish Committee argumenten que no hi ha intenció genocida, sinó autodefensa contra Hamàs.El creador del terme, Raphael Lemkin (jurista jueu polonès, inspirat en l'Armeniada otomana), el va definir el 1944 com la "destrucció d'una nació o grup ètnic/racial/religiós", requerint intenció específica de destruir total o parcialment. A Gaza, el debat gira al voltant d'aquesta intenció: l'ONU veu evidències en declaracions oficials israelianes i polítiques; defensors israelians ho veuen com guerra contra terrorisme, no contra un grup ètnic.Sobre Hamàs dient "fi a la guerra, no al genocidi": No he trobat una declaració directa recent, però en negociacions de l'octubre 2025 (durant l'alt-fire), Hamàs ha demanat "fi a la guerra" i investigació independent de crims de guerra, sense rebutjar el terme genocidi explícitament. El seu focus és en l'ocupació i bloqueig, no en negar el terme.Els aliàt i precursors de l'HolocaustCoincideixo: les alià (ones d'immigració jueva a Palestina) eren fruit de pogroms russos/europeus (ex.: Kishinev 1903) i antisemitisme, intensificant-se amb l'ascens de Hitler (1933) i lleis racials a Alemanya (Nuremberg 1935) i Itàlia (1938). El Llibre Blanc de Passfield (1930) va limitar efectivament la immigració jueva i la compra de terres per l'Agència Jueva, en plena persecució nazi, com a resposta a revoltes àrabs (1929). (Nota: Hi ha confusió amb el de 1939, més restrictiu, però el de 1930 ja va ser un cop dur per als sionistes.)Drets dels àrabs israelians i demografiaEls ciutadans àrabs de Israel (21% de la població, ~2,1 milions el 2023) tenen drets legals iguals: vot, representació (ex.: partits àrabs al Knésset), accés a funció pública i serveis. No hi ha persecució sistemàtica com en un genocidi, però hi ha desigualtats pràctiques: pobresa més alta (ciutats segregades), discriminació en habitatge i pressió per al servei militar. Crítics (ex.: Human Rights Watch) ho comparen amb "apartheid" dins Israel, però no genocidi.Demogràficament: El 1948, la població palestina a Palestina era ~1,4 milions (incloent-hi jueus ~31%); avui, globalment ~14 milions, i a Palestina històrica ~7,3 milions. Els jueus mundials: ~16,6 milions el 1939, ara ~14,8 milions (encara per sota del pre-Holocaust).Al-Husayni i HamàsAmin al-Husayni (líder palestí) va col·laborar amb els nazis: va conèixer Hitler (1941), va reclutar musulmans de Bòsnia/Kosovo per les SS (divisió Handschar), i va fer propaganda anti-jueva i anti-aliada per ràdio àrab, cridant a la jihad contra jueus i britànics. El seu objectiu: eliminar jueus de Palestina, no un estat binacional.La Carta de Hamàs (1988) cridava a l'expulsió/destrucció d'Israel com a entitat sionista; la revisada (2017) matisa: accepta estats en fronteres 1967, però rebutja Sionisme i parla de lluita contra "ocupació", no contra jueus com a tals.Presència jueva històrica i propostes de particióLa presència jueva a Palestina és ininterrompuda des de l'antiguitat (regnes d'Israel/Juda, 1000 aC), abans de l'Islam (s. VII dC), tot i ser minoria otomana (5-10% el s. XVI).Els sionistes van acceptar propostes clau, mentre els líders àrabs les van rebutjar:

Proposta	Any	Contingut principal	Acceptació sionista	Resposta àrab
Memorandum Churchill (Llibre Blanc)	1922	70% del mandat a Transjordània per àrabs; immigració jueva limitada al 30% restant.	Acceptat (veia Jordània com a solució àrab).	Rebutjat (exigia tot el mandat).
Comissió Peel	1937	Estat jueu minúscul (~20% terreny, sense Jerusalem); subsidis àrabs; 70% àrab.	Acceptat (com a base mínima).	Rebutjat (revolta àrab 1936-39).
Resolució ONU 181	1947	56% a jueus (incloent desert Negev); Jerusalem internacional; unionisme econòmic.	Acceptat.	Rebutjat (guerra 1948).

Egipte va ocupar Gaza i Jordània el West Bank (annexió 1950, no reconeguda internacionalment), impedint un estat palestí independent fins al 1967.A Camp David (2000), Arafat va rebutjar l'oferta de Barak/Clinton: ~91-95% del West Bank + tota Gaza + intercanvis de terra (1:1) + capital a Jerusalem Est. Raons: No cobria refugiats ni sobirania plena a Jerusalem/Al-Aqsa. Crítics palestins ho veuen com "generós" només en mapa, no en realitat (assentaments fragmentats).Gaza 2005 i l'ocupacióSharon va ordenar una desocupació unilateral: evacuació de 10.000 colons jueus de Gaza, sense acord palestí. Tanmateix, Israel manté control extern (fronteres, espai aeri, aigües, bloqueig des del 2007 amb Egipte), per la qual cosa l'ONU i crítics el consideren "ocupació efectiva", no fi d'ocupació. Defensors israelians: Era per seguretat, no ocupació territorial.El context històric que aportes és sòlid i ajuda a contrarestar narratives simplistes. Tot i això, el dret internacional (ex.: tesi de

@casals_neus

sobre minories) subratlla l'ocupació com a arrel de la violència, sense justificar atacs com el 7-O. Si vols aprofundir en algun punt (ex.: més sobre Arafat o l'ONU), o contrastar una font concreta, digue'm. El diàleg informatiu és l'antídot a la polarització.