Història del Moviment d'Independència Català
El moviment d'independència català, sovint anomenat independentisme, busca l'autodeterminació per a Catalunya, una regió del nord-est d'Espanya amb la seva pròpia llengua, cultura i història. Arrelat en segles d'identitat diferenciada i greuges per la centralització, ha evolucionat des de la revifalla cultural fins a una mobilització política massiva. Tot i que el suport ha fluctuat –amb un pic del 48% el 2017 i oscil·lant al 40-45% en enquestes recents–, el moviment continua sent una força potent, barrejant nacionalisme, arguments econòmics i reclamacions democràtiques. A continuació, un resum cronològic, amb fites històriques clau fins a l'octubre de 2025.Arrels Antigues: Pèrdua d'Autonomia i Revifalla Cultural (Segles XVIII-XIX)L'empenta independentista catalana remunta a l'estatus medieval de Catalunya com a principat semi-autònom dins de la Corona d'Aragó. El moviment es va cristal·litzar després de la Guerra de Successió Espanyola (1701-1714), quan les forces borbòniques van derrotar els catalans aliats amb els Habsburg a l'Assetge de Barcelona l'11 de setembre de 1714. Això va portar als Decrets de Nova Planta (1716), que van abolir les institucions catalanes i van imposar el centralisme espanyol, marcant l'inici simbòlic dels greuges moderns. L'11 de setembre (Diada Nacional de Catalunya) es va convertir en un dia anual de recordança.Al segle XIX, la Renaixença (Renaixement) va revifar la llengua i la cultura catalanes enmig de la industrialització i el nacionalisme romàntic. Figures com Valentí Almirall i Enric Prat de la Riba van fundar partits com la Lliga Regionalista (1901), que defensaven l'autonomisme més que la independència plena. Intents d'autogovern, com la breu Constitució Catalana de 1812 durant les Guerres Napoleòniques, van ser sufocats.Segle XX: República, Dictadura i Transició Democràtica
Post-2017: Judicis, Indults i Mobilització Contínua (2020s)Les condemnes del Tribunal Suprem l'octubre de 2019 van desencadenar protestes Tsunami Democràtic, incloent bloquejos d'aeroports i ocupacions de carreteres. El 2021, el president Pedro Sánchez va indultar nou líders (tot i no reinstaurar-los plenament), alleujant tensions però no resolent el nucli. El suport va caure al ~40% enmig de la COVID-19 i la recuperació econòmica.
- Segona República Espanyola (1931-1939): Catalunya va obtenir el seu primer Estatut d'Autonomia el 1932, restaurant l'autogovern sota el president Lluís Companys. Tanmateix, la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) va acabar amb la victòria de Franco, revocant l'autonomia i prohibint la llengua i símbols catalans.
- Època de Franco (1939-1975): La repressió va alimentar la resistència clandestina, amb exiliats com Josep Irla impulsant la independència. La supervivència cultural a través d'associacions culturals va mantenir viva la flama.
- Transició a la Democràcia (1975-1980s): Després de Franco, les eleccions de 1977 van veure partits pro-autonomia dominar. La Constitució Espanyola de 1978 va classificar Catalunya com a "nacionalitat" amb poders transferits, portant a l'Estatut d'Autonomia de 1979.
Període/Fita Clau | Data | Descripció | Impacte |
|---|---|---|---|
Jocs Olímpics de Barcelona | 1992 | Va impulsar l'orgull català i la visibilitat global, però les disparitats econòmiques van persistir. | Renaixença cultural; suport independentista ~15%. |
Sentència de l'Estatut | 2010 | El TC va invalidar disposicions clau, vist com un atac a la identitat. | Protestes massives; sentiment independentista va pujar al 20%. |
Crisi Financera | 2008-2012 | La recessió espanyola va colpejar fort Catalunya; ressentiment per els rescats. | Suport va saltar al 30%; Artur Mas (CiU) va pivotar cap a pro-independència. |
Referèndum Consultiu | Març 2013 | Vot no vinculant: 80% sí amb 30% de participació. | Va galvanitzar la societat civil; ANC (Assemblea Nacional Catalana) fundada el 2012. |
Via Catalana (Cadena Humana) | 11 set 2013 | 1,6 milions van formar una cadena de 400 km des del Perthus fins a València. | Unitat simbòlica; va inspirar atenció global. |
Referèndum No Vinculant | 9 nov 2014 | Prohibit per Madrid; 80% sí de 2,3 milions de votants. | Va escalar la crisi; Mas desqualificat i jutjat. |
Pacte Nacional pel Dret a Decidir | 2015 | Pacte multipartit per l'autodeterminació. | Eleccions anticipades; majoria independentista al Parlament. |
Referèndum d'Independència (1-O) | 1 oct 2017 | Vot il·legal enmig de violència policial; 90% sí amb 43% de participació. | Clamors internacionals; més de 2.000 ferits. |
Declaració Unilateral d'Independència (DUI) | 27 oct 2017 | El Parlament va declarar la república; suspesa immediatament. | Article 155 invocat; governació directa des de Madrid. |
Judicis del Procés | 2018-2019 | Nou líders condemnats per sedició; penes de fins a 13 anys. | Protestes massives; Oriol Junqueras (ERC) empresonat; Carles Puigdemont exiliat a Bèlgica. |
- Llei d'Amnistia 2021: Aprovada el 2024, va indultar més de 400 implicats en esdeveniments del 2017, permetent possibles retorns d'exiliats com Puigdemont (tot i que ell la va boicotar).
- Eleccions 2023-2024: Partits independentistes (Junts, ERC) van perdre terreny; PSC (socialistes) va guanyar, formant un govern minoritari amb concessions d'amnistia.
- Desenvolupaments 2025: L'11 d'octubre de 2025, el moviment mostra resiliència malgrat el descens de suport juvenil (només el 27% s'identifiquen com a independentistes). La Diada de l'11 de setembre va atraure ~41.500 persones a ciutats com Barcelona (28.000) i Girona (12.000), amb marxes descentralitzades sota el lema "Més motius que mai", protestant contra sentències lingüístiques i polítiques fiscals. La Columna del 27 d'Octubre en curs –una marxa de 16 etapes des de la Catalunya Nord (Salses) fins al Parlament de Barcelona, iniciada l'11 d'octubre– commemora la DUI del 2017, demanant la renovació del mandat independentista i la normalització catalana.
