Violència Policial del 1-O: Un Dia de Xoc i Repressió en el Referèndum Català

El 1 d'octubre de 2017 (1-O), dia del Referèndum d'Autodeterminació de Catalunya, va ser marcat per una onada de violència policial sense precedents en una democràcia europea moderna. Malgrat l'ordre del Tribunal Constitucional espanyol de suspendre el vot, el Govern català va procedir, i el desplegament de forces de seguretat espanyoles –principalment Policia Nacional i Guàrdia Civil– va escalar en càrregues brutals contra electors pacífics, voluntaris i periodistes. Aquest episodi, documentat per organitzacions internacionals com Human Rights Watch (HRW), va ser qualificat com a "ús excessiu de la força" i va generar una condemna global, tot i que el Govern de Mariano Rajoy el va defensar com a "necessari per mantenir l'ordre". En el context del procés sobiranista, va ser un col·lapse tràgic que va accelerar la Declaració d'Independència (DUI) del 27 d'octubre, deixant un llegat de ferides físiques i morals. A continuació, un resum detallat basat en informes oficials i cobertures contemporànies.Desenvolupament de la ViolènciaLa jornada va començar de manera festiva en molts dels 2.315 col·legis electorals, amb cues d'electors cantant l'«Els Segadors» i exhibint estelades. Tanmateix, des de les 9:00 h, les forces policials espanyoles –desplegades en nombre superior als Mossos d'Esquadra, que van prioritzar la mediació– van iniciar operacions per tancar centres de votació i requisar urnes. Les tàctiques incloïen:
  • Càrregues amb porres (batons): Agents van colpejar electors, voluntaris i ancians sense distinció, incloent dones i nens.
  • Projectils de goma i espuma: Disparats a curta distància, causant lesions greus com fractures cranials i pèrdues de visió. Un cas icònic: una dona de 82 anys va perdre un ull a Sant Julià de Ramis.
  • Ús de tàsers i gasos: En incidents aïllats, per dispersar multituds.
Els enfrontaments es van concentrar en zones urbanes com Barcelona (especialment el barri del Poble Sec i l'Escola Industrial), Girona, Terrassa i Lleida, on els electors van resistir formant cadenes humanes. Els Mossos, malgrat ordres contradictòries, van registrar només 12 intervencions, evitant majors escalades.Xifres i Incidents PrincipalsSegons el Departament de Salut de la Generalitat, es van registrar 1.066 ferits (incloent 755 tractats a hospitals), amb 3 en estat crític i 100 amb contusions greus. HRW va documentar 12 casos de lesions per projectils de goma, concloent que la força va ser "desproporcionada i innecessària". El Ministeri de l'Interior espanyol va reportar només 13 ferits entre policies, sense reconèixer la magnitud.
Incident Clau
Lloc
Descripció
Ferits Reportats
Sant Julià de Ramis
Girona
Puigdemont va haver de votar a l'exili per bloqueig policial; càrrega contra 300 electors, incloent la dona de 82 anys lesionada.
20+ (1 greu)
Escola Ramon Llull
Barcelona
Càrrega amb porres i projectils contra famílies amb nens; imatges virals d'un votant amb paraigües defensant l'urna.
50+ (incloent 6 menors)
Col·legi Sant Carlos
Barcelona
Agents van entrar amb força, colpejant voluntaris i requisant material electoral.
30+
Girona (Centre Cívic Costa Brava)
Girona
Disparos de goma contra multitud; un home de 77 anys va ingressar amb traumatisme craniano.
40+ (2 greus)
Terrassa i Lleida
Diversos
Càrregues generalitzades per tancar col·legis; ús de gas lacrimògen.
100+ totals
Reaccions Internacionals i Nacionals
  • Condena Global: L'ONU va demanar una investigació independent; l'Amnistia Internacional va criticar l'ús de projectils contra caps i torsos. Líders com Theresa May (Regne Unit) i Emmanuel Macron van expressar "preocupació" per la violència, tot i rebutjar el referèndum. HRW va publicar un informe el 12 d'octubre, amb recomanacions per processar agents implicats.
  • Resposta Espanyola: Rajoy va defensar les accions com a "democràtiques", afirmant que "no hi ha hagut un referèndum". El PSOE i Podemos van condemnar la repressió, però sense suport a la independència.
  • Catalunya: El Govern va declarar un "atac a la democràcia", amb Puigdemont denunciant "suspensió de l'autonomia". Protestes espontànies van esclatar a tot Catalunya, amb milers al carrer.
Conseqüències Legals i LlegatCap agent va ser condemnat inicialment; el 2018, el Tribunal Suprem va arxivar querelles contra policies per manca de proves. Tanmateix, el Comitè de Drets Humans de l'ONU va concloure el 2022 que Espanya va violar drets polítics dels líders catalans, incloent el dret a un procés lliure. L'amnistia de 2024 no va cobrir policies, però ha reobrir debats sobre responsabilitats.El 1-O va transformar el procés: va galvanitzar el independentisme (suport va pujar al 48%), però també va polaritzar Espanya. Avui, l'11 d'octubre de 2025, ressona en marxes com la Columna del 27 d'Octubre, recordant que la violència no apaga la flama, sinó que l'encén.

Cercar en aquest blog

Arxiu del blog