Història dels Decrets de Nova Planta: La Centralització del Poder Borbònic
Els Decrets de Nova Planta representen un conjunt de lleis promulgades per Felip V de Borbó al segle XVIII, que van marcar un punt d'inflexió en la història d'Espanya i els territoris de la Corona d'Aragó (incloent-hi Catalunya, el País Valencià, Aragó i les Balears). Aquests decrets, emesos després de la Guerra de Successió Espanyola (1701-1714), van abolir les institucions i furs pròpies d'aquests regnes, imposant un model centralitzat basat en les lleis de Castella. Van ser un instrument clau per consolidar el poder absolut de la monarquia borbònica, acabant amb el pactisme medieval i iniciant l'Estat modern espanyol. El terme "Nova Planta" al·ludeix a la reorganització territorial i administrativa, com un "nou disseny" de l'Estat. A continuació, un recorregut cronològic i temàtic basat en fonts històriques principals.Context Històric: La Guerra de Successió i la Divisió de LleialtatsLa Guerra de Successió Espanyola (1701-1714) va esclatar després de la mort sense hereus de Carles II d'Habsburg, oposant els pretendents al tron: Felip V (Borbó, recolzat per França i Castella) contra Carles d'Àustria (Habsburg, defensat per la Corona d'Aragó, Anglaterra i els Països Baixos). Els regnes de la Corona d'Aragó (Catalunya, Aragó, València i Balears) van donar suport a l'arxiduc Carles per defensar els seus furs i privilegis (com les Corts i les institucions autònomes), veient en els Borbons una amenaça centralitzadora.La guerra va culminar amb la victòria borbònica: la caiguda de Barcelona l'11 de setembre de 1714 (Dia Nacional de Catalunya) i la rendició de Mallorca el desembre del mateix any. Felip V, assessorat per ministres com Jean Orry i el cardenal Alberoni, va aprofitar aquest triomf per eliminar les estructures "rebel·lioses" de la Corona d'Aragó, imposant la unitat administrativa i jurídica de l'Estat. Els decrets van ser un càstig polític i una eina per evitar futures revoltes, inspirats en models francesos d'absolutisme.Els Decrets: Contingut i CronologiaEls decrets es van emetre de manera progressiva, adaptant-se a la conquesta militar de cada territori. Van abolir les Corts, les Audiències, els furs i les monedes pròpies, imposant les lleis de Castella (com les Partides i les Ordenances Reials), el castellà com a llengua oficial i una estructura provincial centralitzada. El primer es va emetre el 1701 (per Aragó), però els principals van ser entre 1707 i 1716.
Aquests decrets van ser redactats per juristes com Manuel Coloma i Jovellanos, i van ser complementats per ordenances posteriors (com la de 1716 per al comerç català).Conseqüències i Impacte SocialEls decrets van tenir efectes profunds:
Data | Territori | Contingut Principal | Conseqüències Inmediates |
|---|---|---|---|
Juny 1707 | Regne de València | Abolició dels furs valencians, dissolució de les Corts i la Gran i General Audiència. Creació d'una nova Audiència de València sota lleis castellanes. | Fi de l'autonomia judicial; imposició del castellà en administració. Va ser el primer gran decret, com a "càstig" per la resistència valenciana. |
Desembre 1707 | Regne d'Aragó | Supressió dels furs d'Aragó, les Corts i la seva Audiència. Nova organització provincial amb governadors militars. | Centralització total; Aragó es divideix en províncies com Saragossa. Simbolitza la fi del pactisme aragonès. |
Desembre 1715 | Regne de Mallorca (Balears) | Abolició dels furs mallorquins, dissolució de la seva Audiència i Corts. Creació d'una província sota el Capità General. | Les Balears passen a ser una província espanyola; fi del Regne de Mallorca com a entitat autònoma. |
16 de gener 1716 | Principat de Catalunya | El decret més emblemàtic: abolició dels furs catalans, les Corts i la seva Audiència. Nova Audiència de Catalunya amb jutges castellans; imposició de les lleis de Castella. | Marca la fi de les institucions catalanes medievals; el castellà esdevé l'únic idioma oficial. Va ser promulgat després del setge de Barcelona (1714). |
- Administratius i Juridics: Els territoris de la Corona d'Aragó es van integrar com a províncies en un Estat unitari, amb governadors militars i jutges enviats de Castella. Això va eliminar el dret propi, les monedes locals i les duanes internes, fomentant el mercantilisme central.
- Lingüístics i Culturals: El castellà es va imposar com a llengua de l'administració, afectant l'ús del català, valencià i mallorquí en documents oficials. Això va contribuir a la decadència cultural, tot i que el català va sobreviure en l'àmbit privat i literari.
- Socials i Econòmics: Van generar resistència inicial (com la revolta dels "Nyerros" a Catalunya), però també van impulsar el creixement econòmic (ex. comerç colonial des de Barcelona). Políticament, van consolidar l'absolutisme borbònic fins a la Constitució de 1812.
