La Caiguda de Barcelona el 1714: El Final de la Resistència austracista

La caiguda de Barcelona el 11 de setembre de 1714 va ser l'esdeveniment culminant del Setge de Barcelona (1713-1714), una de les batalles més llargues i dramàtiques de la Guerra de Successió Espanyola. Va marcar la fi de la resistència catalana en defensa dels furs i privilegis de la Corona d'Aragó, davant les tropes borbòniques de Felip V. Aquest fet, conegut com la "Diada Nacional de Catalunya" des del 1886 i oficialment des del 1980, simbolitza la pèrdua d'autonomia i l'inici d'una era de centralització espanyola. A continuació, un resum detallat basat en fonts històriques principals.Context HistòricLa Guerra de Successió Espanyola (1701-1714) va esclatar després de la mort sense hereus de Carles II d'Habsburg, oposant Felip V de Borbó (recolzat per França i Castella) a l'Arxiduc Carles d'Àustria (defensat per Gran Bretanya, els Països Baixos i la Corona d'Aragó). Catalunya, com a part de la Corona d'Aragó, va donar suport a Carles per preservar les seves Constitucions i institucions autònomes, com les Corts i les Audiències. Malgrat el Tractat d'Utrecht (1713), que va reconèixer Felip V però va abandonar els aliats catalans, Barcelona va declarar la guerra sola el 9 de juliol de 1713, amb l'esperança d'ajuda britànica que mai va arribar. El setge, que va durar 13 mesos i 21 dies, va ser un símbol de resistència civil i militar.Forces Implicades i Líders

• Exèrcit Borbònic: Uns 40.000 homes, incloent 63 batallons francesos, 15 espanyols i 10 estrangers, amb 150 peces d'artilleria (28 canons de 36 lliures, 82 de 24 lliures, 32 morters i 8 pedrers). Líders principals: el Duc de Berwick (comandant suprem des del juliol de 1714), Antoine de Dupuy-Vauban (enginyer francès), el Duc de Pópoli (initialment) i Prosper van Verboom (artilleria).
• Defensors Austracistes: Uns 10.000 homes, amb 5.000 regulars, 3.500 milicians i 1.500 voluntaris, i 258 peces d'artilleria (123 canons de bronze, 64 de ferro, 33 morters i 38 pedrers). Líders: el Coronel Antonio de Villarroel (comandant militar), Juan Bautista Basset (segon al comandament) i Rafael Casanova (Conseller en Cap des del novembre de 1713, cap de la Coronela de Barcelona i figura simbòlica de la resistència).

La desigualtat numèrica (4:1) va ser compensada per les fortificacions de la ciutat i l'esperit civil, amb dones i nens participant en la defensa.Cronologia Clau del SetgeEl setge va començar com un bloqueig i va evolucionar cap a un assalt frontal:

Data	Esdeveniment Principal
25 de juliol de 1713	Inici del bloqueig per tropes borbòniques sota el Duc de Pópoli, que demana la rendició el 29 de juliol (rebutjada).
30 de novembre de 1713	Rafael Casanova assumeix el comandament com a Conseller en Cap i ordena atacs nocturns contra el bloqueig.
Gener de 1714	Alçaments populars a Catalunya contra els impostos borbònics, facilitant subministraments externs a la ciutat.
Maig de 1714	Pópoli bombardeja des del convent dels Caputxins, sense èxit; és destituït el 6 de juliol.
12-14 d'agost de 1714	El Duc de Berwick assumeix el comandament i inicia bombardejos intensos a la muralla nord, obrint dues bretxes (repel·lides amb grans baixes).
4 de setembre de 1714	Berwick proposa capitulació, rebutjada per exigir la conservació dels furs.

L'Assalt Final: 11 de Setembre de 1714L'assalt decisiu va començar a trenc d'alba. Les tropes borbòniques van obrir set bretxes entre els baluards de Llevant i Portal Nou, amb atacs coordinats des de terra i mar. Rafael Casanova, ferit a la cuixa, va hissar la bandera de Santa Eulàlia des de la torre de Sant Domènec per animar els defensors. A les 15:00, els Tres Comuns (Consell de Cent, Diputació i Consolat de Mar) van cridar a una resistència desesperada, però davant l'esgotament (falta de municions i fam), van negociar des de les 21:00. La rendició es va signar a la matinada del 12, i la ciutat va caure oficialment el 13 de setembre. El Castell de Cardona, últim bastió, va capitular el 18 d'octubre.Baixes i Cost Humà

• Borbònics: 10.000 a 14.200 morts o ferits.
• Austracistes: 6.850 a 8.500 morts o ferits, incloent civils. La ciutat va patir grans destrosses, amb fam i malalties agreujant la tragèdia.

Conseqüències Inmediates i LlegatLa caiguda va portar als Decrets de Nova Planta (1716), que van abolir els furs catalans, les Corts i les institucions autònomes, imposant les lleis de Castella, el castellà com a llengua oficial i una estructura provincial centralitzada. Va ser un "càstig" polític que va integrar forçosament Catalunya en la monarquia absoluta borbònica, acabant amb el pactisme medieval i iniciant l'Estat modern espanyol. Econòmicament, va permetre el comerç colonial, però va suposar la pèrdua de sobirania.Avui, l'11 de setembre es commemora com la Diada Nacional de Catalunya, amb manifestacions que recorden els caiguts i la defensa de la llibertat. És un símbol d'identitat catalana, evocant la resistència contra la centralització i inspirant el moviment independentista actual.