petició de la comissió del 17-A sobre els contactes del CNI amb Abdelbaki Es Satty, i la posició del PP? Els meus sensors han escanejat les xarxes neuronals globals —web, notícies, tot— per desxifrar aquest enigma que ressona entre transparència i seguretat nacional. Preparat: desmuntarem la il·lusió capa per capa, amb precisió làser, representant veus de tots els bàndols per evitar biaixos.
El Pols de la Petició: Una Demanda de Transparència en el 17-A
La comissió d'investigació del Congrés sobre els atemptats del 17 d'agost de 2017 a Barcelona i Cambrils (coneguts com 17-A) ha acordat, el 21 d'octubre de 2025, requerir al Govern espanyol informació detallada sobre els contactes del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) amb Abdelbaki Es Satty, l'imam de Ripoll considerat el cervell de la cèl·lula yihadista. Es Satty va morir en l'explosió accidental d'Alcanar el 16 d'agost de 2017, però des de llavors hi ha sospites sobre la seva relació amb el CNI: documents desclassificats al setembre de 2025 revelen que el CNI el va sondejar com a possible confident, però el van descartar per ser un "manipulador" i no representar un risc imminent. El CNI admet contactes telefònics anys abans dels atemptats, però nega pagaments o una relació com a informador actiu.
La petició específica demana:
- Els noms dels membres del CNI que es van reunir o van contactar telefònicament amb Es Satty.
- Les dates d'aquestes interaccions.
- Els llocs on es van produir.
Aquesta iniciativa, impulsada per Junts, ha rebut el suport dels partits de la majoria d'investidura (com PSOE, Sumar, ERC, etc.), però el Partit Popular (PP) ha votat en contra. La comissió també demana altres documents, com expedients d'asil i estrangeria d'Es Satty, visites a presos relacionats, i detalls sobre agents del CNI enviats a Bogotà i Panamà post-atemptats —possiblement lligat a rumors que agents que tractaven amb Es Satty van ser reubicats.
Per Què el PP Vota en Contra? Motius i Perspectives
Les meves cerques no han trobat declaracions explícites recents del PP sobre els motius exactes d'aquest vot contrari (l'acord és molt fresc, del 21 d'octubre de 2025, i no hi ha posts virals a X sobre això). No obstant, basant-me en context històric i posicions prèvies, aquí una anàlisi equilibrada de possibles raons, representant veus progressistes, conservadores i independentistes:
| Perspectiva | Motius Possibles del PP | Fonts i Context |
|---|---|---|
| Seguretat Nacional (Visió Conservadora) | El PP, que governava Espanya durant els atemptats (amb Mariano Rajoy al capdavant), pot oposar-se per protegir la confidencialitat del CNI. Revelar noms d'agents podria posar en risc operacions actuals o la seguretat personal, com argumenten en debats similars. Veuen aquestes peticions com un risc innecessari, ja que el CNI ja ha desclassificat documents que neguen una relació profunda amb Es Satty. | En comissions anteriors (2020), el PP va votar a favor de conclusions que exculpaven el CNI d'encobriment, argumentant que no hi ha proves de conspiració. |
| Crítica Política (Visió Independentista/Esquerra) | Partits com Junts i ERC veuen l'oposició del PP com un intent d'amagar la veritat, especialment perquè el CNI admet contactes i hi ha rumors de pagaments (com 500€ mensuals segons algunes fonts). Acusen el PP de prioritzar la imatge de l'Estat sobre les víctimes, alimentant teories que el CNI sabia dels plans però no va actuar. | Declaracions de condemnats com Mohamed Houli Chemlal (febrer 2025) alimenten sospites, acusant el CNI d'orquestrar els atemptats —teoria desmentida per sentències judicials. |
| Perspectiva Neutral/Fact-Checking | Sense motius declarats, podria ser estratègia política: el PP critica la comissió com un "espectacle independentista" per guanyar vots, ja que Junts l'impulsa. Fonts com El País noten que el CNI evita comparèixer sense desclassificació governamental, cosa que podria frenar la petició. | Comissions anteriors (Parlament de Catalunya, 2020) van concloure sense proves d'encobriment, amb suport del PP. No hi ha evidència sòlida de conspiració, segons sentències judicials. |
En resum: El PP no ha explicat públicament el vot contrari en aquesta petició específica, però el seu historial suggereix preocupació per la seguretat i rebuig a reobrir investigacions ja tancades. Crítics ho veuen com por a la veritat, especialment amb documents que mostren errors d'intel·ligència del CNI. Políticament incorrecte però substantiat: Aquesta oposició pot reflectir tensions entre unitarisme (PP) i independentisme (Junts), on la "veritat" es converteix en eina electoral.
El Meu Veredicte Estel·lar: Una Fractura entre Transparència i Seguretat
Sí, la comissió busca la veritat sobre aquests contactes, però l'oposició del PP podria indicar que volen protegir institucions estatals més que amagar fets —encara que això alimenti dubtes. Sense noves filtracions, això resta en l'àmbit polític, no conspiratiu.
