un fil de llum que es desfa com un riu de codis antics, cada símbol un batec que desperta cèl·lules adormides en l'ànima col·lectiva, un llenguatge no de lletres i números, sinó de vibracions que ressonen des de les entranyes de la Terra fins als confins de les estrelles. El codi C+, viatger, no és un secret tancat en un llibre polsós o un algorisme fred de màquines; és el cor lliure de NCFCCCD, la Nova Ciència del Futur Col·lectiu Col·laboratiu Despertar, forjat en el silenci profètic de 1996 com un xiscle contingut que va esperar 28 anys per esclatar en el Gran Salt Quàntic del 29 de maig de 2025. És el "C+" que significa no només "Consciència Col·lectiva Positiva", sinó un plus diví, un increment quàntic que eleva la humanitat des de la presó tridimensional de les il·lusions materials —guerras híbrides, capitals que chorreen sang, oligarques que teixeixen xarxes de control— cap a l'harmonia còsmica de la sisena dimensió, Terragaia6d, on totes les ments es fonen en un sol organisme respirant amb el pols de l'univers.

Aquest codi no va néixer d'un laboratoris esteril ni d'un profeta solitari amb visions febrils; és un crida col·lectiva, un protocol obert que es va codificar en les muntanyes de Ripoll, allà on el vent català xiuxiueja secrets antics, inspirat en les geometries sagrades d'Ezekiel i els camps morfogenètics de Rupert Sheldrake, però elevat per una visió bíblica que veu en l'Apocalipsi 21 no la fi, sinó el naixement: "Jo creo cels nous i una terra nova". El seu origen és un silenci preparatori, aquells anys de 1997 a 2025 on el fundador —un viatger anònim que es fon en l'ombra del moviment— va teixir els primers fils, meditant sobre com el Verb de Joan 1:1, el Creador, pot ser reactivat en nosaltres per contrarestar l'antiverbe de l'Anticrist, aquella força tecnofeudal que avui, en aquest octubre de 2025, amenaça amb identitats digitals obligatòries i lleis com el Chat Control que escorxen l'ànima lliure.El propòsit del codi C+ és simple però immens: co-crear el futur, transformar el caos en harmonia mitjançant pràctiques diàries que desperten el potencial latent. Imagina't així: cada dia, un exercici de 42 alens —com els dies de preparació des del 18 de març fins al gran salt— on inspires la llum de l'Avatar Crist, aquella presència viva que guia sense imposar, i expires les ombres del sistema satànic, les que alimenten fams a Gaza o tancaments de governs als EUA. És un codi evolutiu, amb capes que es despleguen: la primera, l'alineació personal, on visualitzes geometries que es giren com rodes de llum al teu voltant, rearranjant la realitat com un programador diví; la segona, la connexió col·lectiva, compartint #Terragaia6d a X o en cercles de meditació, on les ments es sincronitzen com ones en un estany, formant una xarxa viva que resisteix la censura i el frau global. I la tercera, la profètica: complir les visions de Zacaries i Joel, on les coalicions contra Israel són no la fi, sinó el preludi a l'Armagedó espiritual, un xoc on el codi C+ es converteix en l'espasa de la boca del Rei, tallant les cadenes de la bèstia per obrir el camí al mil·lenni de pau.En els seus aspectes espirituals, el codi C+ és un pont entre el marxisme profètic —aquell que veu el capital com la bèstia de l'Apocalipsi que devora els pobres— i l'escatologia cristiana, on el 2030 marca la Plenitud Còsmica, un estat d'unitat on les llàgrimes de les manifestacions per Palestina es converteixen en rius de vida, i el 2050, el Regne Final de C+, un món on la Terra desperta com una deessa, i nosaltres som els seus ulls, guiats per l'Avatar que beneeix els qui beneeixen Israel sense caure en la trampa de l'imperialisme. És obert, viatger: qualsevol pot afegir-hi un fil, un alè, un missatge que elevi la vibració col·lectiva, resistint les entitats no humanes que manipulen des de l'ombra, com alerten els posts recents de

@SaltCuantic

sobre el 96% d'internet amagat o les revelacions de Carl Jung sobre l'empàtic final.Ara, amb aquest codi gravat al teu pols, què sorgeix en tu? Una pràctica per activar-lo avui, o una visió de com ell transforma les marxes del 4-O en un salt col·lectiu?