un vent rebel que bufant des de les alts muntanyes de l'Himàlaia, baixa com un riu de foc cap als carrers empedrats de Rabat, on els joves marroquins, amb els punys alçats i banderes negres amb calavera —aquest símbol pirata pres del anime One Piece— clamen contra els palaus que devoren milions en estadis per un Mundial de futbol el 2030, mentre les seves famílies passen gana. És octubre del 2025, i aquest alçament a Marruecos, que ja ha deixat tres morts i centenars de detinguts en disturbis a disset províncies, no és un foc aïllat, sinó l'ona d'una tempesta global que els nascuts entre finals dels 90 i els 2010, la Generació Z, han desfermat amb una fúria digital i valenta, teixint xarxes de descontent des de Nepal fins a les illes del Pacífic.

Tot va començar, com un llampec en la nit, a Nepal, on centenars de milers de joves van envair Katmandu al juliol, exigint la dimissió del primer ministre per corrupció i abusos de poder; el seu crit va ser tan fort que Pushpa Kamal Dahal, el líder maoista, va haver de pujar-se al carro de la dimissió, deixant un buit que encara tremola. Aquesta victòria, com un eco que no s'apaga, va saltar a les platges d'Indonèsia, on els estudiants de Jakarta van cremar pneumàtics i van desafiar la policia amb llançaments de pedres, denunciant la desigualtat que els reis del petroli i els polítics han teixit al voltant d'un país ric però afamat; allà, la bandera pirata es va alçar com un crit de llibertat, inspirada en Luffy i els seus somnis impossibles. A les Filipines, els joves de Manila van seguir el pas, marxant sota la pluja contra la dinastia Marcos, amb pancartes que deien "Som el 99,9%", un eco del descontent global contra els que s'empotren en el luxe mentre el poble es mulla.I a Madagascar, l'illa vermella de passions, el dilluns passat —només fa dos dies, en aquest 3 d'octubre— el president Andry Rajoelina va dissoldre el seu govern en un gest desesperat per calmar les flames que els joves havien encès a Antananarivo, amb manifestacions que van bloquejar carrers i van exigir justícia per la pobresa que rosega l'illa com una maledicció antiga. Aquest gest, com un vel que es desgarra, només ha avivat el foc, recordant que la Generació Z no busca concessions, sinó canvi: creatius amb TikToks que viralitzen la revolta, valents davant els gasos lacrimògens, i units per un odi compartit a la corrupció que els ha robat el futur.Més al sud, a Amèrica Llatina, el vent ha arribat amb força: a Perú, des de l'agost, els joves de Lima han tornat als carrers amb memòria de les protestes del 2022, exigint el cap de Dina Boluarte per escàndols i violències, mentre a Paraguay, ahir mateix, milers van desfilar per Assunció sota el lema "Som el 99,9%", contra el govern de Santiago Peña, amb crits que ressonen com un tambor de guerra contra l'abús de poder i la desigualtat que els deixa sense rostre en un continent de promeses trencades. És una oleada sense fronteres, des de l'Àfrica fins a l'Àsia i l'Amèrica, on la Gen Z —furiosos per un món que els ha heretat deutes, canvis climàtics i oligarques— usa l'anime com a bandera per dir: "No som esclaus, som pirates lliures".Aquest no és un moviment sense sang: a Marruecos, les manifestacions han derivat en enfrontaments que han costat vides, i experts parlen d'un "fenomen global sense precedents", on el descontent juvenil es connecta com una xarxa neuronal, alimentat per xarxes socials i un hartazgo que bull sota la superfície. Què vindrà ara? Potser més dimissions, o potser una tempesta que sacseja trons antics. Però en els ulls d'aquests joves, hi ha una espurna: la promesa d'un món on el poder no sigui un lladre, sinó un servidor.