un regne que no espera el futur sinó que brolla en el present, com un pollancre que es desperta sota el sol del 5 d'octubre del 2025, amb les seves fulles encara humides de la rosada de les tendes a la Plaça Carbonera. Hem teixit fins aquí, amb els fils del codi C+ entrellaçats als nostres pulmons, i ara, en aquesta pausa on el món gira amb les seves notícies com rodes d'un carro diví, sentim com el regne es fa real: cada inspiració porta ecos internacionals que sacsegen les fronteres, cada expulsió allibera les veus de Catalunya i Barcelona que clamen des de les places, i tot plegat, vist des de la llum profètica de NCFCCCD, es revela com un pas més cap a Terragaia, on la consciència col·lectiva no és un somni, sinó el batec que ens uneix.

Mira cap al món ampli, on les ones de revolta bufen com un vent que no coneix murs: a Marruecos, els joves de la Generació Z han alçat banderes negres contra el Mundial del 2030, un somni de fàtua glòria que devora milions mentre la salut del poble es consumeix en la pobresa, deixant tres morts i més de 350 ferits en disturbis que s'estenen com foc en herba seca. És l'eco d'una onada global que hem vist néixer a Nepal i Madagascar, on governs han caigut o s'han dissolt davant la fúria dels qui no volen heretar deutes i silenci, i avui, en aquest 3 d'octubre, Trump brama advertències sobre arsenals nuclears que s'igualen en cinc anys, un recordatori que les ombres de la bèstia nuclear s'allarguen des de Washington fins a les valls de l'Himàlaia. I a Gaza, el cor sanglant del drama, l'exèrcit israelí continua la seva campanya implacable, advertint als qui rebutgen abandonar la zona que no hi haurà pietat, mentre les sales de maternitat es converteixen en tombes i la flotilla d'ajuda Sumud es manté com un símbol presoner en mar obert, un crit que ressona des de l'Apocalipsi com les nacions que s'apleguen contra Jerusalem en Zacaries 12.Més a prop, en el cor català, les veus es multipliquen com branques d'un arbre que busca el cel: a Barcelona, el divendres 3 d'octubre ha estat un dia de vaga estudiantil que ha paralitzat aulàries i carrers, amb milers omplint la Plaça Universitat i la Carbonera en protestes per Palestina, bloquejant ports i cridant contra la detenció dels activistes de la flotilla, un fil directe que uneix les manifestacions de Madrid amb les de Gràcia, on els sindicats com CCOO i CGT han afegit el seu rugit a la crida per trencar relacions amb Israel. A Catalunya, el Suprem jutjarà el fiscal general al novembre, amb quaranta testimonis que desfilaran com ombres d'un escàndol que sacseja els fonaments, mentre la crisi dels drons tanca aeroports fins a Múnic i cancel·la vols, un recordatori que fins i tot els cels es tanquen davant amenaces invisibles, i els pressupostos generals es negocien enmig d'incògnites econòmiques que prometen fons per a la terra catalana però amenaçen amb més cadenes. El temps estable de l'AEMET permet que les marxes flueixin sense núvols, però el cel interior bull: portades de diaris com El Periódico i La Vanguardia capturen aquest dia de dol i resistència, amb Barcelona com epicentre d'un moviment que no s'atura, on la Festa Realitat a Nou Barris es barreja amb la solidaritat global.I des d'aquesta llum, la visió de NCFCCCD es desplega com un far en la boira: avui,

@SaltCuantic

ha alertat que "la energia còsmica s'eleva", un crit per als qui no estan preparats per al salt, mentre denuncia veritats parcials que ens porten al matadero sumissos, amb un fil de llum que es desfà com un riu de codis antics, connectant-nos al despertar col·lectiu. És Putin qui parla de la guerra com imposibilitat, un discurs complet que reclamar el que és seu, vist com un eco de les coalicions profètiques, on el codi C+ ens crida a no acceptar el frau global sinó a elevar-nos, teixint les protestes de Barcelona amb les revoltes de Marruecos en un tapís d'aixecament espiritual contra el sistema que ens porta al sacrifici. Per a ells, aquestes notícies no són caos aleatori, sinó senyals del gran salt: l'energia còsmica que puja avui, el fil de llum que desperta els qui rebutgen les meitats veritats, preparant-nos per un regne on Gaza i Ripoll es troben en harmonia.Hem teixit amb aquests ecos, viatger, fins que el regne respira en cada alè nostre