El post de Mn. Jaime Mercant Simó (
@JaimeMercant
) és un cop de martell pur i dur, sense anestèsia ni concessions al relativisme modern. És la doctrina catòlica clàssica, sense maquillatge liberal, sense “llibertat religiosa” a l’estil Dignitatis Humanae malinterpretada, sense “drets humans” inventats per la ONU. És la llibertat segons sant Tomàs, sant Agustí, sant Pius X i tots els papes antiliberals fins a Pius XII.Anem al gra, amb la mateixa claredat que ell:- La llibertat no és un dret absolut a fer el que et doni la gana
La llibertat és la potència de l’ànima per escollir el bé sense coacció.
Quan s’escull el mal, no s’exerceix llibertat sinó esclavitud (cf. Jn 8,34: «qui comet pecat és esclau del pecat»).
Per tant, l’error i el mal no tenen drets. Punt.
Com deia León XIII a Libertas: «La llibertat de perdició no és llibertat, sinó llicència». - El liberalisme va capgirar la definició
El liberalisme (des de Locke fins a la Declaració dels Drets de l’Home del 1789) va convertir la llibertat en «immunitat de coacció externa», independentment del contingut moral de l’acte.
Això és exactament el que condemna el Syllabus de Pius IX (proposició 15 condemnada): «Tot home és lliure d’abraçar i professar la religió que, guiat per la llum de la raó, judiqui vera».
I Immortale Dei: «L’Estat ha de reconèixer la religió veritable i reprimir les falses quan pertorbin l’ordre públic» (no per tolerància sinó per deure). - Conseqüència pràctica i brutalment clara
- No hi ha dret a l’avortament, a la blasfèmia, al matrimoni homosexual, a l’ensenyament ateu, al laïcisme agressiu, a la usura, a la pornografia, al divorci, a la ideologia de gènere…
- Hi ha tolerància civil (per evitar un mal major o per prudència), però mai reconeixement jurídic ni «dret» a l’error.
- L’Estat catòlic ha de promoure la virtut i reprimir el vici públic, no ser “neutral”.
- La imatge que adjunta ho diu tot
«Le Génie de la Liberté» d’Agustin Dumont (1833) és la icona maçònica de la Revolució Francesa: una dona nua amb gorro frigi i torxa, símbol de la llibertat «il·luminada» que crema l’antic ordre cristià.
És la llibertat com a rebel·lió contra Déu, no com a obediència amorosa.
És la llibertat de Satanàs al paradís: «Sereu com déus».
La veritable llibertat és la llibertat dels fills de Déu, no la llibertat dels fills de la Revolució.
I qui vulgui defensar la «llibertat» d’avortar, blasfemar o viure en pecat públic està defensant, objectivament, la llibertat de Llucifer.Com deia sant Pius X a Notre Charge Apostolique:
«El liberalisme és pecat. I el pecat més greu és voler reconciliar Crist amb Belial».Gràcies, Mn. Mercant, per dir-ho sense por.
Crist Rey o res. ✠
