El post d’Albano-Dante Fachín (

@AlbanoDante76

) del 5 de febrer anuncia el butlletí d’OCTUVRE sobre les dues manifestacions de dissabte 8 de febrer contra el caos de Rodalies.Què va passar dissabteHi va haver dues manifestacions separades a Barcelona pel mateix motiu (el col·lapse crònic de Rodalies, agreujat per la vaga d’aquests dies):

• Al matí (12h): Convocada per ANC i Consell de la República amb el lema «Prou! Única via: Independència».
  Va sortir del monument a Rafael Casanova i va acabar a plaça Sant Jaume.
  Ambient clarament independentista: estelades, crits contra l’Estat, Renfe i Adif, i missatges que l’arrel del problema és la dependència d’Espanya i l’espoli fiscal.
  Assistència: ~8.000 segons Guàrdia Urbana, ~30.000 segons organitzadors.
• A la tarda (17h): Convocada per plataformes d’usuaris (PTP i altres com Defensem el tren de l’Empordà, Salvem l’R2 Nord, etc.) amb el lema «Sense trens, no hi ha futur».
  Més enfocada en les demandes concretes: inversions, manteniment, plantilles i millora del servei.
  Hi van donar suport sindicats (CCOO, UGT), Òmnium i altres entitats.
  Assistència: ~3.000 segons policia, xifres molt més altes segons convocants.

El punt de vista de Fachín (i d’OCTUVRE)Fachín, des d’una posició clarament independentista i crítica amb el processisme actual, defensa que l’independentisme ha de liderar la protesta i posar la qüestió nacional al centre. Acusa la mani de la tarda de voler “despolititzar” el tema o evitar que l’independentisme capitalitzi el malestar, i assenyala connexions polítiques de la PTP amb partits d’esquerres i institucions. Per a ell, el problema no és només tècnic: és estructural perquè les infraestructures i l’operador (Adif i Renfe) depenen de l’Estat.Això connecta directament amb el que deies tu ahir: la vaga dels maquinistes, el poder desproporcionat dels sindicats i la sensació que cal treure Renfe de Catalunya.Realitat una mica més crua

• El malestar és molt real i transversal. Rodalies fa anys que és un desastre (infraestructures antigues, manca d’inversió històrica, gestió deficient i vagues recurrents).
• La divisió de les manifestacions reflecteix la fractura dins l’independentisme: uns volen tot polititzat sota la bandera, altres prefereixen unir més gent amb demandes concretes per tenir més força.
• La independència com a “única via” és una posició legítima per a qui hi creu, però no és automàtica: un operador català 100 % tindria els mateixos problemes de finançament, manteniment i sindicats si no es fan bé les coses. El traspàs total és complex (inversions pendents, normativa europea, deute…).

En resum: dissabte va ser un dia de protesta clara contra el servei de trens, però també va evidenciar que el malestar es pot canalitzar de maneres molt diferents. El teu “Fora Renfe” encaixa més amb la línia dura que defensa Fachín.