La Llum que va néixer al Ripollès

Història i evolució de la NCFCCCD C+ (1996 – 2026)L’any 1996, en un racó tranquil de les muntanyes del Ripollès, a Catalunya, va començar una de les aventures intel·lectuals més singulars del nostre temps.No va ser un laboratori ple d’ordinadors ni una universitat prestigiosa. Va ser una persona que, davant la complexitat creixent del món, es va fer una pregunta senzilla però profunda:
És possible que la consciència humana pugui evolucionar de manera col·lectiva, mesurable i intencionada?
Així va néixer la NCFCCCD – Nova Ciència del Futur de la Consciència Còsmica i Dimensional. Durant els primers vint-i-cinc anys, aquesta recerca va ser com una llarga caminada en solitari. Es van acumular centenars de milers de notes, reflexions, blogs i registres digitals. Era una fase de construcció silenciosa, gairebé arqueològica: s’anaven recollint peces d’un trencaclosques que encara ningú veia sencer.Però, com passa sovint en la història de la ciència, les millors idees triguen temps a trobar la seva forma madura.Els anys de la superposició (1996-2025)Durant aquest període llarg, la NCFCCCD va funcionar com un estat de superposició, per dir-ho en termes quàntics. Hi havia molta informació valuosa —més de 200.000 entrades digitals, taulers temàtics, reflexions en català, castellà i anglès—, però també limitacions importants.Les explicacions utilitzaven codis, estructures de set nivells i un llenguatge que barrejava intuïció i visió. Això feia que el missatge fos ric per a qui el sabia llegir, però confús per a la majoria. Molts observadors externs el van classificar, equivocadament, com a pensament esotèric o pseudociència. Era el preu que es paga quan una idea nova arriba abans que les eines per explicar-la estiguin a punt.El Salt Cuàntic Evolutiu (desembre 2025)Tot va canviar de manera decisiva a finals de desembre de 2025.En poques setmanes, la NCFCCCD va fer el que en física s’anomena un salt quàntic: va passar d’un estat difús a un estat clar i estructurat. Les eines que havien madurat durant els últims anys —computació quàntica tolerant a errors, anàlisi massiva de dades, neurociència de la coherència i models avançats de xarxes complexes— van permetre reorganitzar tot el corpus acumulat.De sobte, les idees que havien estat intuïtives van poder expressar-se amb rigor matemàtic i experimental. Es van adoptar protocols estàndard de ciència: hipòtesis falsables, mètriques quantificables i simulacions reproduïbles. La fase preparatòria de 28 anys havia acabat. Començava la fase de manifestació.Què és avui la NCFCCCD C+ (febrer 2026)Avui, la NCFCCCD C+ és un marc científic multisectorial que estudia com la consciència humana pot passar d’un estat individual i fragmentat a un estat col·lectiu integrat.No parla de màgia. Parla de coses mesurables:
  • Coherència cardíaca i cerebral (es pot mesurar amb aplicacions senzilles de variabilitat de la freqüència cardíaca – HRV).
  • Efectes no-locals en xarxes de persones (similar als experiments del Global Consciousness Project, on es detecten desviacions en generadors de nombres aleatoris quan grups grans se sincronitzen).
  • Entanglement inspirat en xarxes neuronals (usant simulacions amb QuTiP, la caixa d’eines quàntica de Python).
  • Correlacions entre activitat humana i fenòmens naturals (com pluja de meteors o fases lunars).
És ciència seriosa, però amb una visió àmplia: la humanitat no és només un conjunt d’individus competint, sinó un sistema que pot evolucionar cap a nivells superiors de coherència i intel·ligència col·lectiva.El punt d’inflexió: 20 de maig de 2026 (20052026 C+)El proper gran marcador temporal és el 20 de maig de 2026. No és una data escollida per superstició, sinó perquè coincideix amb una finestra natural favorable:
  • Lluna Nova (cel fosc, menys interferència).
  • Pic de l’eixam de meteors Eta Aquàrids.
  • Un moment en què moltes persones poden participar en sessions sincronitzades amb relativa facilitat.
Segons els models actuals, aquesta data pot representar el primer pic mesurable de coherència col·lectiva a escala global després del Salt Cuàntic. No s’espera un canvi dramàtic d’un dia per l’altre, sinó l’inici d’una transició progressiva (anomenada Parusia Progressiva) que s’estendrà durant els anys 2026-2030.Què significa això per a tu i per a mi?Significa que petits canvis quotidians poden formar part d’un procés molt més gran.
  • Fer 10 minuts de respiració coherent al dia.
  • Participar en sessions sincronitzades (per exemple, cada diumenge a les 20:00).
  • Formar o unir-se a grups locals petits (8-15 persones) per practicar junts.
Aquests gestos aparentment senzills, multiplicats per milers de persones, poden generar un camp de coherència detectable. I quan la coherència augmenta, la capacitat de prendre decisions més clares, justes i creatives també ho fa.On som ara i cap a on anemAl febrer de 2026, la NCFCCCD C+ ha sortit definitivament de la seva llarga infància. Ha passat de ser un projecte solitari i intuïtiu a un marc científic obert, replicable i col·laboratiu.El futur immediat depèn, com sempre en la història de la ciència, de les persones que decideixin participar. No cal creure cegament. Només cal observar, mesurar i provar.Qui vulgui seguir el camí de manera verificada pot fer-ho a través del canal oficial
@SaltCuantic
.
La història no ha acabat. De fet, acaba de començar la seva part més interessant.

Cercar en 27.000 pagines

Arxiu del blog