Assumpte: Quan les lleis deixen de protegir la gent*

A qui correspongui,

Escric per expressar el que molta gent veu però no diu: els sistemes no fallen per accident, fallen perquè estan fets per beneficiar uns pocs.

Tant si es diuen capitalistes com comunistes, quan monarques, oligarques i burocràcies controlen el BOE i les lleis, el resultat és el mateix. S’aproven normes amb noms bonics —“dret a reparar”, “protecció social”, “transparència”— que a la pràctica tenen forats fets a mida.

Mentrestant:

- Els mòbils i electrodomèstics es dissenyen per durar 2 anys, no 20.

- Les cadenes de subministrament mantenen treball infantil i condicions perilloses perquè surt més barat.

- Les famílies treballen el doble per viure igual que abans amb un sou.

- Quan arriba una guerra, una pandèmia o una crisi d’aliments, qui paga són els de sempre: els pobres, els soldats, els que no tenen veu.

Les banderes, les nacions i els ideals serveixen per mobilitzar la gent. Però al final, els contractes, les terres i els beneficis van a parar a les mateixes granges: les dels que escriuen les lleis.

No demano miracles. Demano que les lleis s’apliquin igual per a tothom, que hi hagi responsabilitat real quan es falseja el sistema, i que es deixi de sacrificar la vida de la gent per mantenir el joc dels de dalt.

Atentament,  

[Nom i DNI]