Per què res funciona quan el sistema està fet per mantenir els de dalt*

Des de 1948 ens van vendre que amb l’ONU, la democràcia i els drets humans el món aniria millor. El paper ho aguanta tot. La realitat és una altra: tant en sistemes que es diuen capitalistes com en els que es diuen comunistes, el resultat és el mateix quan els que manen falsegen les regles.

*1. El truc del BOE i de les lleis a mida*

Les lleis no surten del no-res. Les escriuen persones amb accés al poder. Quan monarques, oligarques i grans empreses financen partits, posen ex-ministres als seus consells i omplen despatxos de lobbies, el BOE deixa de ser un contracte social i es converteix en un manual d’instruccions per protegir-los. 

Surt una llei que diu “dret a reparar”, però amb forats perquè la peça només la vengui el fabricant. 

Surt una llei “contra l’evasió”, però amb exemptions per SICAV i SICAV-SOPHIA. 

Legal a sobre del paper. Ilegal al sentit comú.

*2. Capitalisme sense límits: el guany per sobre de la vida*

En el model capitalista real que tenim, no el de llibre de text, l’objectiu no és cobrir necessitats sinó maximitzar rendibilitat trimestral. 

Per això surt més barat fer mòbils que duren 2 anys que neveres que duren 30. 

Per això hi ha cobalt extret per nens de 7 anys al Congo que acaba a la bateria del teu mòbil. 

Per això es tanquen llits hospitalaris i es privatitzen beneficis mentre es socialitzen pèrdues. 

El risc i la brutícia es passen als de baix. El benefici es queda a dalt.

*3. Comunisme real: el poder sense control*

Als sistemes que es van dir comunistes, la promesa era “tot per al poble”. El que va passar és que el poble es va quedar sense propietat, sense veu, i amb una burocràcia que decidia què podies menjar, dir i pensar. 

Quan no hi ha propietat privada ni llibertat per criticar, qui controla l’aparell de l’Estat es converteix en el nou oligarca. La corrupció no desapareix, canvia de nom. En lloc de CEO tens buròcrata del Partit. El resultat per la gent del carrer és el mateix: escassetat, repressió, i cap manera de marxar.

*4. El paper dels pobres: carn de canó per les granges dels de dalt*

Mira la història del segle XX i XXI. Cada guerra gran ve precedida de discursos de nacions, banderes i ideals alts. “Defensem la llibertat”, “eliminem l’enemic”, “salvem la democràcia”. 

Qui va al front? Els fills dels pobres i de la classe mitjana. 

Qui guanya contractes de reconstrucció? Les empreses connectades al poder. 

Cada pandèmia i cada crisi d’aliments segueix el mateix guió: primer es nega, després es culpa a l’enemic extern, i al final qui paga la factura és el que cobra en negre, el que viu al dia, el soldat de 19 anys.

*5. Per què es repeteix*

Perquè el sistema no està trencat. Funciona exactament per el que està dissenyat: concentrar recursos, poder i informació en poques mans. 

La monarquia hereva el poder per sang. L’oligarca el compra amb diners. El buròcrata comunista el agafa amb el carnet del Partit. Tres noms diferents, el mateix mecanisme: tu produeixes, ells decideixen.

*Conclusió*

No funciona perquè no està fet per funcionar per a tu. Està fet perquè funcioni per a ells. Mentre acceptem banderes, himnes i relats de “pàtria” o “revolució” com a excusa per callar, seguirem sent granges humanes. La granja canvia de color de tanca, però el pastor és el mateix: qui té la força per fer i desfer les lleis al BOE.