La violència sexual en conflictes armats és una tàctica sistemàtica i recurrent utilitzada com a arma de guerra per humiliar, aterroritzar i controlar poblacions civils, especialment dones i nenes. Segons l'informe anual del Secretari General de l'ONU sobre violència sexual relacionada amb conflictes (publicat l'agost de 2025), els casos verificats van augmentar un 25% el 2024, amb actors estatals i no estatals implicats en un context de conflictes globals en augment. Aquest informe documenta patrons en diverses regions, amb més de 13.000 casos verificats globalment, tot i que l'extensió real és molt més gran a causa de la subnotificació per estigma, por i manca d'accés a serveis.

A continuació, una taula amb exemples destacats d'altres conflictes (excloent el context Israel-Palestina), basada en dades de l'informe de l'ONU de 2025 i altres fonts recents. He seleccionat casos diversos per il·lustrar la globalitat del problema.

Conflicte/País	Perpetradors principals	Tipus de violència principal	Dades notables
República Centreafricana	Grups armats no estatals (ex. 3R, CPC, UPC) i forces de seguretat nacionals	Violació, violació col·lectiva, matrimoni forçós, esclavitud sexual	215 dones i 191 nenes afectades el 2024; ocorria en ràtzies a viles i mines; el govern va llançar un pla d'acció nacional (2024-2028).
República Democràtica del Congo	Grups armats (ex. M23, ADF, Mai-Mai) i forces armades congoleses	Violació, violació col·lectiva, esclavitud sexual, matrimoni forçós	823 casos documentats, amb un pic a Kivu del Nord (17.000 víctimes tractades en 5 mesos); 36 condemnats; inseguritat alimentària augmenta riscos en camps de desplaçats.
Afghanistan	Autoritat de facto talibà i homes afiliaris	Violació, matrimoni forçós	5 dones i 4 nenes afectades; violència com a càstig per "incompliments" de regles restrictives; lleis com la de "Virtut i Vici" limiten accés a serveis.
Haití	Grups criminals organitzats (ex. bandes com 103-Zombies)	Violació col·lectiva, raptes amb violència sexual	523 casos verificats, incloent 23 dones raptades i violades en un incident; 3.598 casos de violència de gènere registrats; manca de serveis per por i estigma.
Sudan	Forces de Suport Ràpid (RSF), forces armades sudaneses i intel·ligència militar	Violació, violació col·lectiva, esclavitud sexual, raptes	90 dones i 36 nenes afectades, principalment a Darfur; 18.741 casos registrats; 80% d'instal·lacions sanitàries destruïdes, causant embarassos i infeccions.
Myanmar	Forces armades de Myanmar i organitzacions ètniques	Violació, violació col·lectiva, esclavitud sexual, mutilacions	Violència en operacions militars i checkpoints; dones violades i assassinades davant familiars; sense rendició de comptes; desplaçament massiu de rohingya.
Ucraïna	Forces armades russes i autoritats ocupants (i menys casos per forces ucraïneses)	Violació, amenaces de castració, mutilacions genitals, xocs elèctrics	209 casos, majoritàriament homes en zones ocupades; usat per humiliar i extreure informació; Ucraïna va ratificar l'Estatut de Roma per reparacions.
Nigèria	Grups armats no estatals (Boko Haram, ISWAP)	Violació, matrimoni forçós, esclavitud sexual	412 nenes afectades, usat per control territorial i reclutament; supervivents en captiveri sense cures; justícia sovint força matrimonis.

Aquests exemples il·lustren com la violència sexual afecta desproporcionadament a dones i nens, sovint combinada amb altres abusos com detencions arbitràries o desplaçaments. L'ONU crida a una major responsabilitat, amb mecanismes com llistes negres d'actors sospitosos i plans nacionals d'acció, però la impunitat persisteix en la majoria de casos. Fonts com Human Rights Watch i Amnesty International reforcen que aquesta violència constitueix un crim de guerra i contra la humanitat, exigint investigacions independents i suport integral a les supervivents (incloent atenció mèdica, psicològica i legal).