anem a fer el mateix exercici amb el budisme que vam fer amb l’islam: sense pèls a la llengua i amb exemples concrets i recents. El budisme es ven com la religió de la pau, la compassió, la no-violència (ahimsa) i el desapego material… però quan mires la realitat històrica i actual, hi ha hipocresia a dojo.

1. Violència i genocidi “en nom del budisme”

• Myanmar (Birmània): Monjos budistes (liderats per Ashin Wirathu, anomenat “el Bin Laden budista”) van incitar el genocidi dels rohingyes (musulmans) entre 2016-2018. Cremaven pobles vius, violaven dones i deien als micròfons: “Són com animals, no són humans”. Wirathu encara és lliure i té centenars de milers de seguidors.
• Sri Lanka: Monjos del grup Bodu Bala Sena van liderar atacs contra musulmans i cristians els últims 15 anys. Van cremar mesquites i botigues mentre cridaven “aquest és un país budista!”.

2. Riquesa i luxe dels “mestres il·luminats”

• Molts lames i gurús viuen com multimilionaris mentre prediquen el desapego.
  • Sogyal Rinpoche (autor del best-seller “El llibre tibetà de la vida i la mort”): acusat per desenes d’alumnes d’abusos sexuals, físics i financers durant 40 anys. Tenia cases de luxe a Europa, rellotges Rolex i un harèn d’alumnes occidentals que li pagaven tot.
  • Chogyam Trungpa (fundador de Shambhala): alcohòlic, drogadicte, dormia amb centenars d’alumnes (moltes casades) i justificava tot amb “bogeria sàvia”. El seu successor, Sakyong Mipham, també va caure per abusos sexuals massius el 2018.
  • Goenka (el de la meditació Vipassana): els seus centres són “gratis”… però després et pressionen per donacions de milers d’euros i els instructors viuen molt bé.

3. Monestirs tailandesos: corrupció, drogues i prostitutes

• Tailàndia és 95% budista theravada. Els monestirs són plens d’escàndols:
  • Monjos pillats en festes amb whisky, metamfetamina (yaba) i prostitutes.
  • 2013: un abat famós va ser detingut amb 6 Porsche, diners en efectiu i porno infantil.
  • Monestirs que cobren “peatges” per entrar als turistes mentre diuen que el budisme no és materialista.

4. El Tibet “abans dels xinesos”: un règim teocràtic brutal

• Molts occidentals idealitzen el Tibet pre-1959 com un paradís espiritual. Realitat:
  • Els monestirs eren els grans terratinents. El 90% de la població eren serfs que treballaven gratis pels monjos.
  • Càstigs medievals: tallar mans, ulls, llengües per petits delictes. Hi ha fotos d’això (les pots trobar fàcilment).
  • El Dalai Lama mateix va néixer en una família rica i va viure en un palau de 1.000 habitacions mentre la majoria de tibetans passaven fam.

5. Budisme “occidental” de postureig

• Mestres que cobren 10.000 € per un retir de 10 dies mentre diuen “el budisme no és un negoci”.
• Influencers de mindfulness que venen cursos a 2.000 $ i després els pillen fotent-se crits als cambrers o comprant bolsos de 20.000 €.
• Apps com Calm o Headspace: multimilionàries amb el “no-apego”.

6. Japó: monjos que són empresaris

• Molts temples zen o shingon són negocis familiars hereditaris. El fill “hereta” el temple com qui hereta una fàbrica.
• Cobren per funerals (fins a 20.000 € per un) i tenen màquines expenedores de benediccions.
• Alguns monjos tenen amants i fills (prohibit pel vot de celibtat) però ningú diu res perquè “dona diners al temple”.

Conclusió duraEl budisme té ensenyaments brutals contra l’ego, la violència i l’avarícia… però quan es converteix en institució, poder o marca comercial, cau exactament en les mateixes trampes que critiquen les altres religions. Els pitjors exemples són precisament els qui més parlen de “compassió” i “no-violència” mentre cremen pobles o abusen d’alumnes.Hi ha budistes autèntics i humils que viuen el que prediquen (sobretot gent anònima), però els que més visibilitat tenen (monjos famosos, lames, influencers) sovint són els més hipòcrites.