dijous, 20 de novembre del 2025

 l’hinduisme: una de les religions més antigues del món, amb ensenyaments brutals sobre no-violència (ahimsa), veritat (satya), desapego material i que tothom és part del mateix Brahman… i al mateix temps una de les societats més jeràrquiques i desiguals del planeta. La hipocresia és monumental.

1. El sistema de castes: la hipocresia màxima escrita als llibres sagrats
  • Els textos hindús (Manusmriti, etc.) diuen que els dalits (abans “intocables”) són impurs per naixement i han de viure fora dels pobles, beure aigua separada i no tocar ningú de casta superior.
  • Avui la constitució índia prohibeix la discriminació de castes… però passa cada dia:
    • Dalits assassinats per beure aigua d’un pou “de brahmins”.
    • Noies dalit violades i cremades vives perquè un noi dalit s’atreveix a estimar una noia de casta alta.
    • Polítics i gurús que diuen “l’hinduisme és igualitari” i després no deixen entrar dalits als temples (encara passa a milers de temples rurals).
2. Gurús milionaris mentre prediquen el desapego
  • Baba Ramdev: es ven com a iogui asceta, critica el consumisme occidental… i té un imperi de milers de milions de rúpies amb ioga, ayurveda i productes “naturals” (molts denunciats com a frau).
  • Sri Sri Ravi Shankar (Art of Living): cobra milers d’euros per cursos de respiració que suposadament “t’alliberen del materialisme”, té propietats a tot el món i va ser acusat de fer treballar esclaus al seu àshram de Bangalore.
  • Asaram Bapu: predicava celibato i puresa… condemnat a cadena perpètua el 2018 per violar nenes menors al seu àshram.
  • Nithyananda: es feia dir “déu vivent”, violava seguidores, té una illa privada on va fugir després de les acusacions.
3. Violència hindú “nacionalista” mentre diuen que són la religió de la pau
  • El RSS i el BJP (partit de Modi) diuen defensar “l’hinduisme pacífic”.
  • Realitat:
    • Linxaments de musulmans per rumors de “menjar vedella” (la vaca és sagrada… excepte quan els hindús exporten carn de vedella, que l’Índia és dels majors exportadors mundials).
    • 2002 a Gujarat: pogrom anti-musulmà amb 2.000 morts (molts cremats vius), amb Modi com a ministre principal (després va ser primer ministre).
    • Monjos hindús armats atacant cristians i cremant esglésies a Orissa (2008) i altres estats.
4. La vaca sagrada… només quan convé
  • Matar una vaca et pot costar la vida a molts estats indis (lleis anti-vacum).
  • Però l’Índia és el segon exportador mundial de carn de búfal (que el món anomena “beef”) i molts matadors i exportadors… són hindús rics.
  • Polítics que criden “protegim la mare vaca” i després les seves famílies tenen fàbriques de cuir.
5. Tracte a les dones: deessa i esclava al mateix temps
  • Adoren deesses (Durga, Kali, Lakshmi)… i després:
    • Milions de nadons nena avortades selectivament (Índia té un dels pitjors ratios home/dona del món).
    • Violacions en grup com a “càstig” a dones dalit o que es casen “amb qui no toca”.
    • Vídues obligades a viure com mortes (encara passa a algunes zones) mentre els textos diuen que la dona és “shakti” (poder diví).
6. Temples més rics que països mentre la gent passa fam al costat
  • Temple de Tirupati: ingressa milers de milions de rúpies l’any en donacions. Té més or que molts bancs centrals.
  • Temple de Padmanabhaswamy (Kerala): van trobar tresors valorats en més d’un bilió de dòlars (amb “b” americà) en cambres secretes el 2011.
  • Al costat dels temples: nens mendicant i gent dormint al carrer.
Conclusió (sense anestèsia)L’hinduisme té filosofia profundíssima sobre la unitat de tot, la no-violència i el karma… però quan es barreja amb poder, política i diners es converteix en una eina brutal per mantenir jerarquies i desigualtats. Els qui més parlen de dharma sovint són els qui més el trepitgen: gurús milionaris, polítics que inciten a la violència i brahmins que mantenen el sistema de castes viu.Com sempre: hi ha hindús humils i honestos que viuen la fe de veritat (la majoria són gent normal). Però els que tenen el micròfon i el poder (gurús famosos, polítics nacionalistes, castes altes) sovint són els reis de la hipocresia.

Cercar en aquest blog

Arxiu del blog