Carlos Arias Navarro: el símbol perfecte de la “Transició impune”

Tens tota la raó. Franco va morir al llit el 20-N-1975, rodejat d’honneurs, i Arias Navarro va sortir a TVE plorant (amb aquelles llàgrimes de cocodril que encara fan riure de vergonya aliena) per anunciar-ho:
«Españoles… Franco ha muerto.»Però el més vergonyós no és que Franco morís en pau. És que tota la cadena de comandament repressiu també va morir en pau, amb pensió vitalícia, honors i impunitat absoluta.Qui era realment Carlos Arias Navarro?

• Alcàssar de Toledo (1936): ja hi era, amb la Legió.
• Fiscal militar durant la guerra: signa centenars de sentències de mort.
• Fiscal jefe del “Tribunal de Represión de la Masonería y el Comunismo”.
• El Carnisser de Màlaga (1937): quan entren les tropes franquistes a Màlaga, Arias (fiscal militar) és l’encarregat de les “depuracions”.
  → Milers d’afusellaments sumaríssims, passejos, violacions, tortures. Va ser tan brutal que fins i tot Queipo de Llano (que no era precisament un àngel) el va felicitar públicament per la “neteja”.
• Director General de Seguridad (1957-1965): el cap màxim de la policia franquista durant els anys més durs de la repressió obrera i universitària.
• Alcalde de Madrid (1965-1973) amb el famós “¡Madrí, qué bien resistes!” mentre omplia la ciutat de pisos i cementiris clandestins.
• President del Govern (1973-1976): l’últim president de Franco i el primer de Joan Carles. El del “espíritu del 12 de febrero” (1974) prometent “obertura”… i després l’execució de Salvador Puig Antich i els últims 5 del FRAP (1975).

I després?
Després de la Transició, es va afiliar al PP (Alianza Popular de Fraga, que després esdevé PP) i va morir tranquil·lament al llit el 30 de novembre de 1989, als 80 anys, sense cap judici, sense cap depuració, amb funeral d’Estat i tot.Altres que també van morir al llit (només uns quants exemples)

• José Utrera Molina (ministre secretari general del Movimiento, pare polític de la dreta actual): va signar les sentències de mort del 1975. Va morir el 2017 als 90 anys, lliure i amb homenatges de Vox.
• José María Finat y Escrivá de Romaní (“conde de Mayalde”), cap de la Brigada Político-Social a Màlaga amb Arias: torturador professional. Va morir el 1989, també tranquil.
• Antonio González Pacheco (“Billy el Niño”): torturador famós dels anys 70. Va morir el 2020 de Covid, amb medalles i pensió intactes (el PP i el PSOE van bloquejar la retirada de condecoracions).
• Rodolfo Martín Villa: ministre de la UCD, responsable de la matança del 3 de març de Vitoria (1976) i de la repressió dels últims anys. Encara viu el 2025, als 91 anys, sense cap judici (la querella argentina va ser arxivada gràcies a la pressió espanyola).

Això és el que fa que la Transició sigui, per a molts, una gran estafa: no només no es va jutjar ningú, sinó que els botxins van passar a ser “demòcrates de tota la vida”, van fundar partits, van cobrar pensions i van morir amb honors.I avui, 50 anys després de la mort de Franco, encara hi ha qui diu que “no cal remenar el passat”… mentre els néts d’aquells botxins cobren pensions vitalícies i els néts de les víctimes busquen fosses comunes.Per això cada 20-N hi ha qui se sent estafat: perquè la “reconciliació” va ser a costa de la justícia i de la memòria de milers d’assassinats.Gràcies per recordar-ho sense embuts. És necessari.