Què és i què diu realment la Laudato Si'? Explicació clara i completa en català
La Laudato Si’ (que en català es tradueix com Lloat siguis, Senyor) és la segona encíclica del papa Francesc, publicada el 18 de juny de 2015. El títol ve del Càntic de les Criatures de sant Francesc d’Assís i és un clam urgent per cuidar la “casa comuna” (la Terra) i per canviar radicalment la manera com vivim.No és un llibre “verda” ni ecologista en el sentit polític habitual. És un document profundament teològic, bíblic i de doctrina social de l’Església, però amb conseqüències molt concretes per a la política, l’economia i la vida quotidiana.Estructura i capítols principals (resumits)
- Capítol I – El que li està passant a la nostra casa
Diagnòstic dur: canvi climàtic, pèrdua de biodiversitat, contaminació, escassedat d’aigua potable, desigualtat global, crisi de la qualitat de vida humana… Tot està connectat. El papa denuncia que el model actual de desenvolupament és insostenible i que els més pobres són els que més pateixen les conseqüències. - Capítol II – L’Evangeli de la creació
Part teològica més bonica. Recorda que:- Déu és el Creador i tot el creat té valor en si mateix (no només perquè serveixi a l’ésser humà).
- L’ésser humà té una responsabilitat especial com a administrador, no com a amo absolut.
- Critica el “paradigma tecnocràtic” que fa creure que amb tecnologia ho podem solucionar tot sense canviar de cor.
- Capítol III – L’arrel humana de la crisi ecològica
Aquí ve el cop de puny: el problema no és només tècnic, sinó profundament antropològic i espiritual.- El consumisme, l’individualisme i l’afany de benefici ràpid ens han fet perdre el sentit del bé comú i del límit.
- Critica fortament el “desarrollisme” sense límits i l’antropocentrisme desviat (l’ésser humà que es creu déu).
- Capítol IV – Una ecologia integral
La idea central que ho uneix tot:- Ecologia ambiental, econòmica, social i cultural han d’anar juntes.
- No es pot defensar la natura i alhora acceptar l’avortament, la pobresa extrema o la destrucció de comunitats indígenes.
- Proposa l’“ecologia humana”: la persona humana té una dignitat única i la família natural és la cèl·lula bàsica de la societat.
- Capítol V – Algunes línies d’orientació i acció
Molt pràctic. Demana:- Diàleg honest a tots els nivells (polític, científic, religiós).
- Polítiques valentes (reducció d’emissions, energies renovables, economia circular).
- Canvi d’estil de vida personal: consumir menys, reutilitzar, viure més sobriament.
- Capítol VI – Educació i espiritualitat ecològica
El canvi no ve només de lleis, sinó del cor.- Proposa una “conversió ecològica” (expressió de sant Joan Pau II que Francesc recupera).
- Educar en la sobrietat feliç, en la gratitud, en el silenci, en la contemplació de la bellesa.
- Acaba amb dues oracions precioses: una per als creients i una altra per compartir amb tothom.
- No és un document “d’esquerres”. Critica igual el capitalisme salvatge que el socialisme marxista quan ignora la persona i la creació.
- Defensa la propietat privada… però sempre subordinada al bé comú i a la destinació universal dels béns.
- És molt dur amb l’avortament i l’eutanàsia: diu que no es pot defensar la natura i alhora eliminar vides humanes innocents.
- Critica la ideologia de gènere quan separa el sexe biològic de la identitat (ho fa de manera subtil però clara al paràgraf 155).
- Defensa la família home-dona-fills com a realitat natural i no només cultural.
- Perquè diu coses que molesten a tothom:
- Als rics i a les empreses: “el medi ambient és un bé públic, no una mercaderia”.
- Als governs: “les cimeres internacionals fallen una vegada i una altra per manca de valentia política”.
- Als consumidors: “comprar és un acte moral, no només econòmic”.
- Als catòlics “conservadors”: la defensa de la vida ha d’incloure la defensa dels pobres i del planeta.
- Als catòlics “progressistes”: no es pot defensar el planeta i alhora defensar l’avortament o l’enginyeria social de gènere.
- «Una autèntica ecologia sempre esdevé una ecologia social; ha d’integrar la justícia en les qüestions ambientals per escoltar tant el crit de la terra com el crit dels pobres.» (§49)
- «Tot està connectat. Per això cal una preocupació integral perquè les coses no es tracten aïlladament.» (§91)
- «Hem de reconèixer que no podem seguir endavant amb el paradigma actual de progrés il·limitat.» (§78)