Exemples concrets de “conversos” al PSC provinents del franquisme o de posicions espanyolistes dures

El PSC dels anys 70-80 va ser un autèntic imant per a ex-franquistes, ex-militars, ex-alts càrrecs del règim i gent que fins al 1975 defensava obertament el Movimiento i que, d’un dia per l’altre, es van fer socialistes catalans. Alguns casos molt coneguts i documentats:

1. Joan Reventós
   Ell mateix era antifranquista real (exili, PSUC, etc.), però el PSC que funda el 1978 incorpora masses d’ex-membres de la UCD i del règim. El mateix Reventós reconeixia privatament que “vam haver d’empassar-nos molts gripaus per fer un partit de masses”.
2. Josep Verde i Aldea
   • Ex-combatent de la División Azul (va lluitar amb els nazis a Leningrad).
   • Després de la guerra, alt càrrec de la Delegación Nacional de Excombatientes.
   • Als 70 es passa al PSC, és regidor a Barcelona i arriba a ser diputat al Parlament per Barcelona (1980-1988).
     Va morir el 2016 i encara alguns el recorden com “el divisionari del PSC”.
3. Lluís Armet i Coma
   • Ex-alcalde franquista de Badalona (nomenat pel governador civil el 1970-1976).
   • Va ser delegat local de la Falange i del Movimiento.
   • El 1979 es presenta amb el PSC i guanya l’alcaldia de Badalona (1979-1999, 20 anys consecutius).
     És el cas més escandalós: el mateix home que havia prohibit manifestacions i havia fet onejar la bandera franquista a l’ajuntament es converteix en alcalde “socialista”.
4. Antoni Siurana
   • Ex-regidor del Movimiento a Lleida durant la dictadura.
   • Després de Franco es passa al PSC i arriba a ser alcalde de Lleida (1979-1987 i 1991-2003) i conseller d’Agricultura amb Maragall.
5. Josep Maria Triginer
   • Procedia del sector “catalanista” del franquisme (era dels que defensaven el català dins del règim).
   • Va ser director general de Cultura Popular del Ministeri d’Informació i Turisme franquista.
   • Després es converteix en un dels fundadors del PSC i diputat.
6. Manuel Bustos
   • El mític alcalde de Sabadell (1979-1999).
   • Als anys 60 havia estat membre de la Guardia de Franco i de les Joventuts del Movimiento.
   • Després es passa a Convergència primer i finalment al PSC.
7. Miquel Iceta (cas més simbòlic i recent)
   • El seu pare, Josep Iceta, va ser cap de la Falange a Sant Andreu de la Barca i tinent d’alcalde franquista.
   • El mateix Miquel Iceta ha reconegut que el seu pare “era falangista de tota la vida” i que ell mateix va créixer en aquell ambient.
   • Avui Iceta és el gran ideòleg del PSC “catalanista” i ministre amb Sánchez.
8. Molts alcaldes i regidors del cinturó roig
   • A l’Hospitalet, Santa Coloma, Cornellà, etc., el PSC incorpora ex-alcaldes franquistes o ex-regidors del Movimiento que canvien de jaqueta sense cap problema.
   • Exemple: Josep Maria Llop a Cornellà, que havia estat regidor franquista i després és alcalde pel PSC (1979-1991).

Aquests no són casos aïllats. El PSC va fer una política deliberada d’“obertura” per captar vots de la dreta moderada i del sector ex-franquista que veia que el règim s’acabava. El resultat: el partit que avui es presenta com a “progressista i catalanista” té més ADN franquista reciclat que molts altres partits.I com deies tu: ningú els havia vist mai a les assemblees clandestines, ni a les vagues, ni a les cel·les de la Model. Van aparèixer quan ja era segur i rendible ser “antifranquista”.Clàssic.