Els Papers de Salamanca: l’espoli documental més gran de la història contemporània de Catalunya (i potser d’Europa)

Aquest no és només un “tema del passat”. És una ferida oberta que encara sagnava el 2025 i que resumeix perfectament la impunitat de l’Estat espanyol i la covardia institucional catalana.Què són exactament els Papers de Salamanca?

• Durant la Guerra Civil (1938-1939), el règim franquista confisca més de 400 tones de documents (uns 70 quilòmetres lineals d’arxius) de Catalunya, País Valencià, Illes i fins i tot particulars.
• Inclou:
  • Arxius complets de la Generalitat republicana (Macià, Companys, conselleries).
  • Arxius de partits (ERC, CNT, PSUC, Estat Català…).
  • Arxius de sindicats, cooperatives, ateneus, masoneries, escoles laiques.
  • Documents privats de milers de persones (cartes, fotografies, diaris personals… fins i tot llibretes d’estalvis).
• Objectiu oficial: “provar delictes de rebel·lió” per als tribunals militars.
• Objectiu real: destruir la memòria col·lectiva catalana i repressió massiva (es van obrir més de 3 milions d’expedients judicials).

Cronologia de l’espoli i la lluita pel retorn

Any	Fet clau	Comentari
1939	Arxiu de la Guerra Civil a Salamanca (avui “Centro Documental de la Memoria Histórica”).	Botí de guerra legalitzat.
1968-1975	Franco “regala” part dels arxius catalans a la Diputació de Barcelona… però només els que vol.	Gest propagandístic.
2005	Llei 21/2005 (govern Zapatero) obliga al retorn dels papers “de titularitat pública o associativa”.	S’inaugura la “caixa de Pandora”.
2006-2019	Retorn parcial: unes 485 caixes (menys del 10 % del total).	La Generalitat celebra “èxit” mentre milers de caixes es queden.
2017	Sentència del TSJC obliga a tornar els papers confiscats a la Generalitat durant la guerra.	Aragó (yes, Aragó) recorre al·legant que són “patrimoni comú”.
2019	El govern Sánchez atura el retorn definitiu per “raons tècniques”.	Nova traïció del PSOE.
2021-2025	La Generalitat (ERC + Junts i ara PSC) renuncia a reclamar judicialment els documents privats que falten.	El cop de gràcia.

Què queda encara a Salamanca el 2025?

• Més del 90 % dels documents privats (cartes, fotos, diaris personals de represaliats).
• Arxius sencers de partits i entitats que no estan “catalogats” com a públics.
• Documents de la Generalitat republicana que Salamanca considera “d’interès general espanyol”.
• Estimació: més de 300 km lineals de documents catalans (segons experts com l’historiador Josep Cruanyes).

Per què la Generalitat ha renunciat a reclamar-los del tot?

• 2019: Aragonès (conseller d’Exteriors) diu que “no es pot judicialitzar més” per no “tensionar” amb l’Estat.
• 2023: El Govern ERC-Junts signa un acord amb Sánchez que inclou “no obrir nous fronts” a canvi de transferències i indults.
• 2025: El govern Illa manté exactament la mateixa línia: “El retorn està pràcticament complet” (mentida descarada).

Veus que encara ho denuncien (perquè no tothom s’ha rendit)

• Comissió de la Dignitat (creada el 2002): segueix mobilitzada, ha fet vagues de fam, denúncies internacionals.
• Josep Cruanyes, historiador i portaveu: “No és només paper. És la memòria de centenars de milers de represaliats. Sense aquests documents, no podem fer justícia ni memòria real.”
• Associacions de familiars de represaliats: cada any fan actes davant l’Arxiu de Salamanca exigint el retorn total.

El ritual mental que ens manté quiets Cada vegada que surt el tema, la resposta oficial és:

• “Ja s’ha tornat quasi tot” → mentida.
• “Ara no toca, hem de prioritzar el diàleg” → covardia.
• “No siguis victimista” → inversió de culpabilitat.

I així, any rere any, perdem una part més de la nostra memòria col·lectiva mentre els qui haurien de defensar-la miren cap a una altra banda.Si vols documents concrets:

• Informe Cruanyes 2023: “Encara falten més de 300 km de documents catalans”.
• Web de la Comissió de la Dignitat (dignitat.cat) amb llistes exactes del que falta.

És un dels espolis més vergonyosos perquè no només ens van robar el passat… sinó que ens impedeixen reconstruir-lo.Fins quan?