El tuit de Ben Pierron (

@Ben_escrito

) resumeix un estudi real del MIT Media Lab publicat com a preprint a l'arXiv el juny del 2025 ("Your Brain on ChatGPT: Accumulation of Cognitive Debt when Using an AI Assistant for Essay Writing Task"), però amb algunes exageracions i xifres que no són exactes.Què diu l'estudi realment?

• Disseny: 54 participants (18-39 anys) dividits en tres grups van escriure assajos SAT durant 4 mesos (3-4 sessions).
  • Grup 1: Només ChatGPT (LLM).
  • Grup 2: Només cerca a Google.
  • Grup 3: Sense eines (només el cervell).
• Van usar EEG (no escàners fMRI, com diu el tuit) per mesurar connectivitat cerebral.
• Resultats principals:
  • El grup sense eines va mostrar la connectivitat cerebral més alta i distribuïda (bandes alpha, theta, delta associades a creativitat, memòria i processament semàntic).
  • El grup de cerca: engagement moderat.
  • El grup de ChatGPT: connectivitat més baixa, indicant menys esforç cognitiu i "under-engagement".
  • En una sessió extra (intercanvi de grups): Qui havia usat molt ChatGPT i després escrivia sense, mantenia connectivitat baixa (com una "dependència"). Qui començava sense i després usava IA, augmentava l'engagement.
  • Memòria: Usuaris de ChatGPT tenien més dificultats per recordar o citar el seu propi text (menys "ownership").
  • Qualitat: Assajos amb IA eren homogenis i menys originals.

L'estudi parla de "cognitive debt" (deute cognitiu): guanyes velocitat a curt termini, però pagues amb menys aprenentatge i engagement a llarg termini.Què és fals o exagerat al tuit?

• No van usar "escàners cerebrales" (fMRI): Van usar EEG (cascos amb elèctrodes). L'estudi menciona que fMRI seria el següent pas per més precisió.
• Xifres concretes:
  • "83% no recordaven ni una frase": Aquesta xifra circula en articles sensacionalistes i posts virals, però no apareix al paper original. L'estudi diu que usuaris de LLM tenien pitjor recall i menys capacitat per citar, però sense percentatges exactes com aquest.
  • "Caiguda del 47% en connectivitat": No existeix al paper. Alguns articles virals inventen o malinterpreten xifres (ex. "de 79 a 42 enllaços neurals", però no és oficial).
  • "Esforç mental cau un 33%": Tampoc al paper.
• L'estudi és preliminar (preprint, no peer-reviewed encara), amb mostra petita i context específic (assajos educatius). Els autors avisen: resultats no generalitzables a tot ús d'IA.

La recomanació és vàlidaEls autors i resums coincideixen: millor començar amb el teu propi pensament (brainstorming, idees pròpies) i després usar IA per refinar/editar/expandir. Així mantens engagement cerebral alt i aprenentatge. És similar a efectes coneguts amb calculadores, GPS o escriptura a mà vs. teclat.En resum: l'estudi existeix i apunta a riscos reals d'overreliance en IA per tasques creatives/cognitives, però el tuit l'infla amb xifres sensacionalistes per fer-lo viral. És un debat obert i interessant: l'IA és una eina poderosa, però com qualsevol (com el mòbil o Google), l'ús intencional marca la diferència