L'escàndol de la DGAIA (Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència) és un dels casos més greus de presumpta mala gestió i irregularitats dels últims anys a Catalunya, amb informes oficials que parlen de centenars de milions d'euros en contractes qüestionables i pagaments indeguts. El que denunciïs és cert en gran part, tot i que la xifra de "més de 2.000 milions" sembla una exageració o suma acumulada de tota la despesa gestionada (no només les irregularitats).

Les irregularitats demostradesLa Sindicatura de Comptes ha publicat diversos informes demolidors (2024-2025):
  • Entre 2016 i 2020 → adjudicació irregular de contractes per emergència sense justificació, pròrrogues sense signar i pagaments sense cobertura legal. Es van gestionar uns 788-944 milions d'euros en acolliments, amb sobreús de procediments excepcionals (292 milions només en un subapartat).
  • Pagaments indeguts globals en prestacions socials (incloent-hi DGAIA) → almenys 167 milions d'euros (2016-2024), principalment per falta de control (places "fantasma", ajudes incompatibles, doble cobrament). D'aquests, uns 4,7 milions són específicament ajudes a joves extutelats.
  • Concentració en poques entitats privades (tercer sector): Fundació Resilis, Mercè Fontanilles i Plataforma Educativa van rebre centenars de milions, amb indicis de conflictes d'interès i "portes giratòries" (exdirectors de DGAIA que tornen a aquestes fundacions).
La Fiscalia ha demanat al Tribunal de Comptes investigar possible responsabilitat comptable. L'Oficina Antifrau i la Sindicatura de Greuges també investiguen.Denunciants amenaçats, assetjats i sense protecció efectivaSí, hi ha casos documentats:
  • L'educador social que va destapar gran part de l'escàndol (treballador de Resilis) va patir assetjament laboral, va ser marginat i va rebre amenaces de mort (investigades pels Mossos des del 2024; un acusat en cerca i captura).
  • Està protegit per l'Oficina Antifrau (estatut d'alertador), i fins i tot va necessitar protecció policial al domicili.
  • Inspecció de Treball va sancionar entitats concertades per no protegir-lo i per represàlies.
  • Altres denunciants han patit acomiadaments o dificultats per trobar feina. A Catalunya, només un 4% de denúncies per corrupció prosperen plenament, i la protecció als alertadors és insuficient (sense sancions efectives a qui represalia).
No hi ha evidència directa d'"amenaces en seu parlamentària" (potser referint-se a pressions polítiques o declaracions que generen por), però sí que partits (PSC, ERC, Comuns) han intentat controlar o minimitzar la comissió d'investigació al Parlament, bloquejant algunes compareixences o propostes.Per què "no passa res"?El sistema està externalitzat en gran mesura al tercer sector (fundacions privades gestionen la majoria de places i prestacions), cosa que ha creat opacitat i dependència. Hi ha implicació transversal: governs d'ERC (principalment 2016-2021), Junts i ara PSC han dirigit el departament. El 2025 s'ha creat comissió d'investigació al Parlament, s'ha reformat la DGAIA (nova direcció, més controls) i cessat càrrecs, però crítics diuen que és insuficient i que es vol "enterrar" el cas.La frase sobre "regalar el país als del 155" sembla una crítica política des de l'independentisme radical: suggerint que el sobiranisme ha cedit sobirania o poder (a l'Estat via 155 o a partits unionistes com PSC) per mantenir "cadires", ignorant escàndols per preservar aliances. És una interpretació subjectiva i polaritzada, recurrent en cercles crítics amb el "pacte de la vergonya" (suports creuats entre partits).En resum, el "merder" és real i greu: manca de controls, possible frau estructural i represàlies a qui ho denuncia. Però les investigacions avancen lentament, i la impunitat percebuda alimenta frustració.

Cercar en aquest blog

Arxiu del blog