Els Llaços de NSO Group amb Israel: Una Relació Profunda i Estratégica

¡Hola! Continuant el fil de la nostra conversa sobre Pegasus i la vigilància, els llaços entre NSO Group (l'empresa israeliana creadora del spyware) i el govern d'Israel són molt més que una simple coincidència geogràfica. NSO, fundada el 2010 a Herzliya (a prop de Tel Aviv), no és només una empresa privada: el seu producte estrella, Pegasus, es classifica com a arma militar pel Ministeri de Defensa d'Israel, i totes les seves exportacions requereixen aprovació governamental. Aquesta relació ha convertit Pegasus en una eina de política exterior israeliana, utilitzada per forjar aliances, tot i les controvèrsies globals sobre abusos contra periodistes i activistes. A desembre de 2025, aquests vincles segueixen sent un punt calent, amb NSO intentant un "retorn" després de sancions dels EUA. Anem a desgranar-ho amb dades actuals i exemples concrets, basats en informes verificats.1. El Marc Legal i Regulatori: Pegasus com a "Article de Defensa"Pegasus no es ven com un software qualsevol: des del 2010, el govern israelí el tracta com un producte d'exportació militar, regulat per la Defense Export Controls Agency (DECA) i la Llei de Control d'Exports de Defensa de 2007. Cada venda a un govern estranger (preus d'uns 10 milions de dòlars per llicència) ha d'aprovar-se personalment, considerant "seguretat nacional i interessos estratègics". Aquesta aprovació no és burocràtica: inclou avaluacions de riscs de drets humans, tot i que crítics com Amnesty International diuen que són "superficials".
  • Visibilitat governamental: Experts com John Scott-Railton (Citizen Lab) afirmen que és "irresponsable" que Israel permeti exportacions massives sense "visibilitat" sobre l'ús. Registres judicials mostren que NSO utilitza servidors no sempre al client, suggerint possibles "backdoors" per a Israel. NSO ho nega rotundament: "Som una empresa privada, sense accés per part del govern".
2. Utilització Diplomàtica: Pegasus com a "Moneda d'Influència"Israel ha usat Pegasus per avançar interessos geopolítics, especialment en el Middle East. Segons The New York Times (2022, actualitzat 2025), el govern veu NSO com un "braç de facto de l'Estat", concedint llicències a països amb els quals vol "fortaleses de seguretat i diplomàcia". Exemples concrets:
Exemple
Descripció
Impacte
Any
Acords d'Abraham
Pegasus va jugar un rol en les negociacions amb EAU, Bahrain i Marroc (2020). Israel va aprovar vendes a aquests països just abans de la normalització, com a "incentiu".
Fortalesa diplomàtica contra Iran; tots els signataris van rebre Pegasus.
2020-2025
Venda a Aràbia Saudita
El 2017, Netanyahu va donar permís explícit per vendre Pegasus als saudites (tracte de 55 milions $). Després de l'assassinat de Khashoggi (2018), es va suspendre temporalment, però Israel va ordenar reconectar-ho el 2019.
Millora relacions amb Riad, tot i abusos contra dissidents.
2017-2019
Vots a l'ONU
Països com Mèxic i Panamà van canviar posicions pro-Israel en vots clau després d'obtenir accés a Pegasus.
Influència en temes com Palestina o sancions.
2022-2024
Estonia i Rússia
Israel va aprovar la venda a Estonia (2018, 30 milions $ inicials) per espionar russos, però la va bloquejar després de pressions de Moscou per no danyar relacions.
Balanç diplomàtic amb potències.
2018
Aquests casos mostren com Pegasus és una "fita de negociació": vendes coincideixen amb suports creixents a Israel.3. Ús Intern: Vigilància Domèstica a IsraelNo només exportacions: la policia israeliana ha usat Pegasus (o variants com "Saifan") contra ciutadans propis, sense warrants judicials en alguns casos. El 2022, revelacions van mostrar espionatge a activistes, alcaldes, periodistes i fins i tot al voltant del judici de Netanyahu. Això va portar a una investigació governamental el 2022, i el primer ministre Bennett va ordenar una comissió per "entendre què va passar". El 2021, autoritats van inspeccionar oficines de NSO després de les revelacions del Projecte Pegasus.4. Controvèrsies i Respostes Internacionals (Actualitzat a 2025)
  • Sancions dels EUA: El 2021, el Departament de Comerç va posar NSO a la "Entity List", prohibint negocis amb EUA per "contrari als interessos nacionals" (espionatge a diplomàtics americans). Malgrat això, NSO ha gastat 1,5 milions $ en lobby a Washington el 2024 per "rentar" la seva imatge, aprofitant la guerra Israel-Hamas per destacar el seu rol en seguretat.
  • Nomenaments polítics: El novembre de 2025, NSO va nomenar David Friedman (exambaixador dels EUA a Israel sota Trump) com a president executiu, per "expandir la petjada global" sota supervisió del Ministeri de Defensa.
  • A X (Twitter): Posts recents (novembre 2025) critiquen l'ús de Pegasus per governs aliats d'Israel, com Mèxic (col·lusió amb cartells) o Marroc (espionatge a Macron). Un usuari destaca: "NSO no és 'Israel', però està prohibit fora sense aprovació governamental".
Conclusió: Un "Braç Invisible" de la Diplomàcia DigitalEls llaços de NSO amb Israel són simbiòtics: l'empresa guanya milers de milions (500 empleats el 2017, inversions de Francisco Partners), i el govern guanya influència sense "suar". Però això ha generat escàndols globals, amb Pegasus usat en 50 països contra dissidents. A 2025, amb la guerra a Gaza, NSO intenta un comeback presentant-se com "essencial per la seguretat", però crítics com The Intercept diuen que és "rentatge de crisi".

Cercar en aquest blog

Arxiu del blog