1. Contractes de Palantir amb governs europeus 2024-2026
OTAN
- 25 març 2025: L’Agència de Comunicacions i Informació de l’OTAN NCIA signa amb Palantir per adquirir el sistema Maven Smart System NATO per al Comandament Aliat d’Operacions a SHAPE, Mons. És un dels processos de compra més ràpids de l’Aliança: 6 mesos des de la definició de requisits fins a l’adjudicació.
Regne Unit
- 17 setembre 2025: Associació estratègica amb el govern britànic. Palantir invertirà fins a 1.500 milions de lliures, establirà Londres com a seu europea de defensa i crearà 350 llocs de treball.
- 30 desembre 2025: El Ministeri de Defensa adjudica directament, sense concurs i amb exempció per seguretat nacional, un contracte de 240,6 milions de lliures fins a 2029 per suport a decisió estratègica, tàctica i operacional en temps real. És el contracte més gran que Palantir ha signat amb el MoD britànic.
- NHS Anglaterra: Contracte de 330 milions de lliures per a la Federated Data Platform. El govern el defensa com a valor per diners, tot i crítiques per manca de propietat intel·lectual i risc de lock-in. Tota la IP i el know-how queden del proveïdor.
Polònia
- 27 octubre 2025: El ministre de Defensa signa carta d’intencions amb Alex Karp per implementar solucions de Palantir a les Forces Armades Poloneses. Abasta integració de dades, IA i ciberseguretat.
Context: Palantir va néixer amb inversió de la CIA via In-Q-Tel el 2004. El 2025 els ingressos totals són 4.480 milions de dòlars, 41% dels quals ve de governs dels EUA.
2. Articles del Reglament d’IA de la UE sobre sistemes d’alt risc
Text base: Reglament UE 2024/1689, conegut com AI Act.
Quins són sistemes d’alt risc:
Són els que poden danyar significativament la salut, seguretat o drets fonamentals. Inclouen IA en infraestructures crítiques, dispositius mèdics, contractació, educació, serveis públics essencials, aplicació de la llei, control de fronteres i processos democràtics.
Obligacions clau per a proveïdors d’alt risc:
Article | Obligació |
|---|---|
Art. 15 | Exactitud, robustesa i ciberseguretat. Han de ser resilients a errors i atacs. Si aprenen després de la posada al mercat, cal mitigar bucles de biaix |
Art. 17 | Sistema de gestió de qualitat documentat |
Art. 14 | Supervisió humana dissenyada: funció definida, formació documentada, límits d’autonomia registrats i mecanisme de parada a l’abast de l’operador |
Art. 20 | Accions correctives i degradació elegant si falla |
Art. 26 | Obligacions del desplegador: monitorar, assignar supervisió humana, guardar registres mínim 6 mesos i informar de riscos |
Terminis actualitzats:
Després de la pressió de la indústria, la UE ha acordat ajornar les obligacions per a sistemes d’alt risc al 2 de desembre de 2027. Per a IA integrada en productes com ascensors o joguines, fins al 2 d’agost de 2028. Les prohibicions d’IA de risc inacceptable s’apliquen des de febrer 2025.
Què està prohibit – Art. 5:
Manipulació subliminal, social scoring, predicció policial per perfilat no autoritzat, categorització biomètrica per inferir trets sensibles, reconeixement d’emocions a escoles/feines, scraping facial no dirigit, i reconeixement biomètric remot en temps real per policia excepte casos molt limitats.
3. Disseny tècnic de l’euro digital – ECB
Calendari:
Fase de preparació novembre 2023 - octubre 2025. Si els legisladors de la UE adopten el reglament durant 2026, l’emissió podria ser durant 2029. Proves pilot des de mitjans 2027.
Arquitectura i proveïdors seleccionats:
L’Eurosistema ha tancat licitacions per 5 components de la Plataforma de Serveis de l’Euro Digital:
Component | Proveïdors |
|---|---|
Alias lookup | Sapient & Tremend; equensWorldline Germany |
Risk and fraud management | Feedzai; Capgemini Deutschland |
App and SDK | Almaviva & Fabrick; Sapient & Tremend |
Offline solution | Giesecke+Devrient advance52 & G+D Currency Technology; equensWorldline Germany |
Secure exchange of payment information | Senacor FCS; equensWorldline Germany |
Tots els proveïdors són nacionals de la UE controlats per nacionals de la UE. Sis bancs centrals nacionals lliuraran els components core: Banca d’Itàlia, Banco de España, Banque de France, Bundesbank, Lietuvos bankas i Oesterreichische Nationalbank.
Decisions tècniques clau:
- Interfície: API REST síncrona entre PSPs i back-end per processament en temps real a escala, amb criptografia forta i suport a detecció de frau.
- Offline: Capacitat de pagament sense connectivitat com a pilar del disseny, instrument tipus “al portador”.
- Rulebook: Document amb regles, estàndards i procediments comuns per garantir funcionament consistent a tota la zona euro. Cobreix com es fan pagaments, protecció d’usuaris i inclusió.
- Objectiu polític: Lagarde defensa l’euro digital per mantenir sobirania monetària davant stablecoins del dòlar. Circulació de stablecoins ha passat de 10.000 a 310.000 milions en 6 anys, 90% controlat per Tether i Circle.
Consideracions:
- Privacitat: L’ECB diu que el disseny ha de permetre pagaments offline amb privacitat similar a l’efectiu.
- Programabilitat: El Banc d’Itàlia alerta que cal dissenyar infraestructures on diner públic i privat interactuïn sense que els bancs centrals perdin control monetari.
- Riscos: KPMG assenyala que els bancs han de modelar impactes en balanç, liquiditat i escenaris d’estrès pel comportament de l’euro digital.
