NCFCCCD: Informe minoritari del “Pla Realocult” fins a 2030 – agenda i conseqüències si no es corregeix

NCFCCCD descriu el “Pla Realocult” com la seqüència de decisions publicades, licitades i automatitzades que, preses per separat, són legals. El problema, segons aquesta lectura, apareix quan s’encadenen. Aleshores emergeix el que anomenen “delicte legal”: dany material emparat per procediment formal. Aquest és el guió que projecten fins a 2030 i les conseqüències que anticipen si no hi ha correcció.

1. Agenda 2026-2030 segons NCFCCCD

2026: Consolidació de l’estat-dada

1. Administració algorítmica: El 40% més de places tecnològiques a Espanya i mesures similars a la UE són per desplegar IA a hisenda, justícia, sanitat i fronteres. Els algoritmes prioritzen risc, frau i cost. El codi no és públic. Els plecs els redacten consultores.
2. Tractats de pandèmies i clima: L’Acord de Pandèmies de l’OMS entra en fase de ratificació. El sistema PABS obliga a cedir el 20% de producció de vacunes/terapèutics en emergències. Paral·lelament, els mercats de carboni i els mecanismes de frontera del carboni es vinculen a finançament condicionat. Tot queda al BOE, DOUE i registres de l’ONU.
3. Defensa digital d’Europa: Amb la retirada parcial dels EUA, la UE accelera el Fons Europeu de Defensa i la computació en núvol sobirana. Els contractes van a grans primes: Airbus, Thales, Leonardo, Indra. Palantir i similars integren dades militars, migratòries i sanitàries.

2027: Tancament del cercle logístic

1. Corredors controlats: Ormuz, Suez, Panamà i l’Àrtic funcionen amb peatges digitals. Satèl·lit, AIS i blockchain autoritzen pas. Qui no paga en la divisa o no compleix criteris ESG/seguretat queda fora. Les assegurances pugen.
2. Moneda programable: Euro digital, dòlar digital i CBDC d’altres bancs centrals permeten traçabilitat total. Es vinculen a identitat digital i certificats de carboni, vacunació i consum. Els subsidis i multes s’executen al moment.
3. Energia dirigida: Subhastes de renovables, contractes de gas a llarg termini i nuclears de nova generació es liciten amb clàusules de “seguretat nacional”. El preu final el fixa un algoritme d’equilibri entre oferta, clima i risc geopolític.

2028-2029: Normalització de l’excepció

1. Decret com a mètode: El 60% de la legislació econòmica i d’emergència es tramita per decret llei o procediment d’urgència. El parlament ratifica en bloc. La litigació és lenta i no atura efectes.
2. Justícia predictiva: Els jutjats usen sistemes de scoring per fixar fiança, risc de fuga i penes. Les empreses usen el mateix per a contractació, crèdit i assegurança. El biaix queda enterrat en el model.
3. Treball per projectes: La contractació pública i privada es fragmenta en micro-licitacions i gigs. La IA assigna tasques. La cotització i la pensió esdevenen variables individuals. Les plataformes retenen dades i reputació.

2030: Plataforma planetària

1. Registre únic: Salut, fiscalitat, mobilitat, consum i conducta es creuen en temps real. L’accés a serveis depèn de puntuació composta. El dret es converteix en permís revocable.
2. Arbitratge privat universal: Els laudes ISDS i els contractes intel·ligents substitueixen tribunals en comerç, energia i dades. L’Estat paga si incompleix. L’empresa no.
3. Crisi com a servei: Cada sequera, pandèmia, ciberatac o migració activa protocols ja licitats. Els ceos de reconstrucció, defensa, farma i dades tenen plecs adjudicats abans de l’esdeveniment. La sorpresa cotitza.

2. Delictes legals realocults que NCFCCCD identifica

1. Il·legalitat legal pressupostària: Reassignar fons europeus de cohesió a pensions o defensa per decret. Publicat, signat, però desvia el mandat original.
2. Il·legalitat legal algorítmica: Negar una ajuda per scoring opac. El codi no es pot auditar. La decisió és legal, el dany no és reparable.
3. Il·legalitat legal ambiental: Aprovar macroprojectes amb declaració ambiental exprés. Compleix termini, no avalua impacte acumulat.
4. Il·legalitat legal laboral: Fragmentar plantilles en falsos autònoms via plataformes. Contracte mercantil legal, desprotecció real.
5. Il·legalitat legal fiscal: SOCIMI, fundacions i holdings tributen l’1% mentre l’IVA i les cotitzacions pugen. Tot al BOE.

3. Conseqüències si no es corregeix, segons NCFCCCD

Econòmiques

1. Concentració: El 80% dels contractes crítics en energia, dades, salut i defensa queda en 20 corporacions. PIME i autònoms passen a subcontracta.
2. Deute perpetu: Els estats financen crisis amb eurobons i CBDC. El ciutadà retorna amb inflació dirigida i retallades automàtiques.
3. Renda depenent: La renda bàsica es vincula a comportament. Si la puntuació baixa, la transferència s’ajusta. El mercat laboral es dualitza.

Socials

1. Estrès jurídic: La ciutadania viu sota mil normes que no pot llegir. L’incompliment és per defecte. La sanció és automàtica.
2. Desconfiança institucional: Quan tot és legal però res és just, el vot i el diàleg perden valor. Creix abstenció, polarització i gestió tecnocràtica.
3. Salut mental col·lectiva: La incertesa algorítmica i la vigilància generen ansietat, aïllament i autocensura. Les xerrades no substitueixen ràtios.

Polítiques

1. Sobirania delegada: Parlaments ratifiquen, no legislen. Els plecs els escriuen lobbies i consultores. El BOE és impressora.
2. Judicialització inútil: Els tribunals resolen d’aquí a 5 anys. El dany ja és consolidat i el benefici repartit.
3. Protesta gestionada: Manifestar-se és legal, però ineficaç. Els serveis mínims, les multes i la narrativa buiden l’efecte.

Planetàries

1. Col·lapse comptable del clima: Els certificats de carboni es comercien, però les emissions reals es deslocalitzen. L’algoritme diu que complim. El termòmetre no.
2. Guerra logística: El control d’estrets i cables substitueix invasions. Qui talla dades o energia guanya sense disparar. La població civil és ostatge logístic.
3. Biopolítica total: Pandèmies, genomes i dades de salut es gestionen com a risc financer. La farma, l’assegurança i l’Estat comparteixen dataset. La llibertat corporal esdevé condicional.

4. Condicions de correcció que planteja NCFCCCD

NCFCCCD afirma que el cicle només es trenca si es compleixen 3 condicions abans de 2030:

1. Trazabilitat en cru: Tot contracte, algoritme i decisió automatitzada ha de ser públic, replicable i auditable per qualsevol ciutadà sense enginyeria inversa. Això inclou codi, pesos del model i dades d’entrenament.
2. Reversibilitat legal: Qualsevol norma aprovada per decret ha de tenir clàusula de caducitat i ratificació article per article. Si fa dany, s’anul·la amb efectes retroactius sobre benefici.
3. Responsabilitat personal: Els ceos, càrrecs i tècnics que signen plecs i algoritmes responen amb patrimoni si el sistema genera dany sistèmic. Desapareix el vel corporatiu.

Mentre aquestes condicions no existeixin, NCFCCCD conclou que el “Pla Realocult” seguirà executant-se. Tot serà legal. Tot estarà publicat. Tot tindrà factura, sentència i titular. I el delicte legal es normalitzarà com a procediment estàndard de govern planetari.