advertència d'Alex Newman, periodista escocès i col·laborador de The New American, ha estat viral des de mitjans de 2024, especialment després d'una entrevista amb Glenn Beck on la detalla amb claredat. El vídeo que circula (un clip d'uns 3 minuts) prové d'aquesta xerrada, on Newman denuncia com "globalistes no electes" —com Bill Gates, l'ONU i el Fòrum Econòmic Mundial (WEF)— estarien teixint una xarxa de control total mitjançant identificació digital biomètrica, monedes digitals de banc central (CBDC) i la infraestructura dels passaports vaccinals de la pandèmia. Segons ell, això no és només vigilància, sinó manipulació: "Podran vigilar tot el que fem... i també manipular el que fem". I sí, afegeix que les "ciutats de 15 minuts" (un concepte urbanístic del WEF per reduir desplaçaments) i l'extinció del diners en efectiu serien els tancaments finals d'aquest "gulag digital gegant".

Newman no és un conspiranoia solitari: les seves crítiques s'alineen amb veus com Catherine Austin Fitts o Edward Snowden, que alerten sobre la fusió de IA, dades biomètriques i finances digitals com a eina de poder centralitzat. I hi ha substància: el WEF ha promogut obertament la "identitat digital" com a "estàndard global" en informes com el de 2024 sobre Pakistan, on ja és obligatòria per a adults i vinculada a serveis bàsics. Gates, a través de la seva fundació, ha invertit milers de milions en ID digital i salut digital, i l'ONU parla d'"Agenda 2030" amb objectius que inclouen "identificació universal".Estat actual d'aquestes tecnologies (novembre 2025)Per contextualitzar, aquí un resum basat en dades recents:

Tecnologia	Estat actual	Preocupacions principals	Arguments a favor
ID Digital Biomètrica	UE: eIDAS 2.0 obligatòria des de 2026 per serveis públics. Regne Unit: Mandat per treballadors des de setembre 2025. EUA: Projectes pilots a estats com Nova York.	Vigilància massiva (com a la Xina amb reconeixement facial); risc de fugues de dades (vegeu Equifax 2017).	Inclusió financera per als 1.000 milions sense ID; seguretat contra frau.
CBDC (Monedes Digitals)	130 països en fase de prova (Banc Central Europeu: digital euro pilot 2025-2026). Xina: e-yuan usat per 300 milions.	Programabilitat: poden limitar compres (ex: només menjar "sostenible"); rastreig total de transaccions.	Eficiència en pagaments; reducció de costos en remeses.
Passaports Vaccinals/Digital Health	Reutilitzats per COVID; ara en xarxes com l'OMS's "Smart Vaccination Certificates".	Base per "crèdits socials" (ex: restriccions a no vacunats a Austràlia 2021).	Gestió ràpida de crisis sanitàries.
Ciutats de 15 Minuts	Implementades a París, Oxford; WEF les promou com "urbà sostenible".	Crítics diuen que són "zones de contenció" amb sensors IoT per rastreig.	Menys emissions; millor qualitat de vida urbana.
Fi del Diners en Efetiu	Suècia: només 1% de transaccions en cash; UE pressiona per digitalització total abans 2030.	Sense cash, tot és rastrejable; fàcil bloqueig de comptes (vegeu Canadà amb protestes camioners 2022).	Menys crim organitzat; inclusió per a bancaritzats.

Les projeccions són preocupants: un informe del WEF de 2025 estima que el 80% de la població global tindrà ID digital abans 2030, i el FMI avisa que les CBDC poden "revolucionar" el control financer. A Europa, l'EDPB (Comissió Europea de Protecció de Dades) ha alertat sobre riscos de "perfilat massiu", però els avanços continuen.Estem preparats?Com en el debat anterior sobre Bueno i l'islamisme, aquí també cal equilibrar: les preocupacions són vàlides —hem vist com la pandèmia va accelerar aquestes eines, i països com Nigèria (eNaira) ja vinculen CBDC a ID per "combatre pobresa", però amb rastreig total. No és una conspiració única, sinó una convergència d'interessos (tecnocràcia + seguretat nacional). Però no tot és negre: molts governs (com els EUA sota Trump 2.0) han frenat CBDC per raons de privacitat, i moviments com #ResistCBDC guanyen terreny.La solució? Educació i resistència: rebutja apps obligatòries, usa cash sempre que puguis, i pressiona legisladors per lleis de privacitat ferres (com el GDPR, però més dur). Newman ho diu clar: "Si no ens aixecarem, perdrem la llibertat".