Què és el Webfare? Una Explicació Detallada de la Proposta de Yanis Varoufakis
El Webfare és un concepte proposat per l'economista grec Yanis Varoufakis en el context del seu llibre Technofeudalism: What Killed Capitalism (2023, actualitzat en edicions posteriors fins al 2025), com una solució radical per combatre el que ell anomena tecnofeudalisme. Aquest sistema econòmic emergent, segons Varoufakis, ha substituït el capitalisme tradicional per un nou ordre on les grans empreses tecnològiques (com Amazon, Meta, Apple i Alphabet) actuen com a "senyors feudals digitals" o "cloudalistes", extreient "rendes en el núvol" (cloud rents) de les nostres dades, atenció i comportaments, sense necessitar beneficis tradicionals derivats del treball humà. El Webfare no és només una política econòmica, sinó una visió utòpica inspirada en sèries com Star Trek, on la tecnologia serveix a la humanitat de manera democràtica, sense explotació basada en la propietat privada. A continuació, t'explico pas a pas el seu significat, propòsit i mecanismes, basant-me en les idees de Varoufakis.Definició i Propòsit del WebfareEl Webfare es pot definir com un sistema postcapitalista on la tecnologia funciona "per a tots nosaltres d'una manera perfectament democràtica", eliminant l'explotació sistemàtica derivada de qui controla els mitjans de producció digital. És una mena de "benestar digital" o "dividendo de dades" universal, que transforma el "capital en el núvol" (cloud capital) —les eines algorítmiques que ara modifiquen el nostre comportament per extreure rentes— en un recurs comú accessible a tots.El seu propòsit principal és revertir el tecnofeudalisme, on els usuaris es converteixen en "serfs digitals" que generen valor gratuït (posts, clics, dades) per als tecnolords, mentre aquests controlen les nostres ments i desitjos mitjançant algorismes addictius. Varoufakis argumenta que això amenaça la democràcia més que el capitalisme clàssic, ja que els cloudalistes poden influir en governs i societats sencers (p. ex., suspendre accés a plataformes com YouTube per pressionar polítics). El Webfare busca "ressuscitar l'individu liberal" perdut, evitant que les nostres identitats es fragmentin en dades manipulables, i fomentant una societat on la tecnologia emancipe en lloc d'esclavitzar. En paraules de Varoufakis: "L'únic que podria contrarestar el nou tecnofeudalisme era una revolució en què els ciutadans prenguessin el control dels algorismes i els posessin sota vigilància democràtica. 'Una ordre alta', admet al llibre".Com Funciona el Webfare: Mecanismes PràcticsVaroufakis no presenta el Webfare com un pla únic, sinó com un conjunt de mecanismes interconnectats per "democratitzar el núvol" i reconfigurar els drets de propietat digital. Aquests inclouen:
- Empreses Democratitzades: Cada empleat rep una acció no transferible que li dona dret a vot sobre decisions via intranet. Els ingressos es divideixen en "talls" (costs fixos, I+D, sou bàsic, bonificacions) mitjançant vots col·lectius i preferències ranquejades. Les bonificacions s'assignen amb un sistema de "tokens" com l'Eurovisió: cada empleat distribueix 100 punts anuals. Això elimina la divisió salaris-beneficis i els mercats d'accions, democratitzant el control sobre algorismes.
- Diners Democratitzats: Bancs centrals ofereixen carteres digitals gratuïtes amb estipendis mensuals (dividendo bàsic universal) i incentius d'interès per desviar estalvis de bancs privats. Els diners romanen en un registre públic supervisat per jurats de ciutadans i experts. La inversió és préstecs directes sense creació monetària nova; l'impost és un 5% fix sobre ingressos empresarials. Per al comerç internacional, s'usa una unitat "Kosmos" amb gravàmens sobre desequilibris per finançar inversions al Sud Global.
- Núvol i Terra com a Béns Comuns: Associacions de comtats (seleccionades aleatòriament per algorismes) divideixen la terra en zones comercials/socials, usant rentes de les comercials per habitatge social. El Permanent Auction Subletting Scheme (PASS) subhasta anualment propietats: ocupants declaren valors, i ofertes superiors expulsen subhastadors en 6 mesos, maximitzant rentes per inversions socials sense auditoríes. Al núvol, una "Penny For Your Thought" cobra micropagaments a desenvolupadors d'apps per accedir a dades d'usuaris consentides, protegides per una Carta de Drets Digitals, acabant amb models gratuïts basats en atenció.
- Proteccions Socials i Mobilització al Núvol: Una Llei de Responsabilitat Social avalua empreses per jurats ciutadans; notes baixes poden deregistrar-les. Per mobilitzar, s'usen "viruses de transparència" o vagues sincronitzades (p. ex., un dia sense Amazon per caure accions), formant coalicions de "proletaris del núvol", serfs i vassalls.
