Aquest tuit de 

@viquirepublica

fa referència a la polèmica amb la presidenta del Parlament de Catalunya, Anna Erra (Junts), que va viatjar a Turquia amb una delegació oficial per rebre les activistes de la “Flotilla de la Llibertat” (entre elles Greta Thunberg) que finalment no hi era) i posteriorment va absentar-se diverses setmanes del Parlament, coincidint amb la final de la Champions del Barça a Bilbao i altres actes.Els punts principals de la crítica són:

• Viatge pagat amb diners públics considerat per molts com a electoralista i propagandístic.
• 35 dies sense aparèixer pel Parlament (segons el recompte que fan alguns mitjans i usuaris), cobrant sou íntegre (uns 4.200 € nets/mes de sou base + complements com a presidenta) i dietes.
• El dia de la sessió de control al Govern (18 de juny 2025) el Parlament va quedar gairebé buit perquè molts diputats de Junts i ERC eren a Bilbao veient la final Barça-PSG.
• Es compara aquest absentisme amb el que passaria a qualsevol treballador del sector privat: sanció o acomiadament disciplinari.

El tuit acaba defensant Sílvia Orriols (líder d’Aliança Catalana) i suggerint que les crítiques i “cordons sanitaris” que rep ella són perquè “els molesta” que denunciï aquests privilegis.Realitat dels fets (fins al 26/11/2025):

• Anna Erra va estar 37 dies sense presidir cap ple ni junta de portaveus (del 9 de maig al 17 de juny aproximadament).
• El Periódico i altres mitjans ho van documentar).
• El sou de la presidenta del Parlament és públic: uns 13.500 € bruts/mes (uns 8.000–9.000 nets amb complements), no només 4.000.
• No hi ha mecanisme legal automàtic de descompte de sou per absentisme dels càrrecs electes llevat que ho decideixi la Mesa (controlada per Junts i ERC).
• El reglament del Parlament no preveu sancions econòmiques greus per aquest tipus d’absències si no són “justificades” o no es tramiten.

En resum: la crítica sobre l’absentisme i l’ús de recursos públics té base factual important, encara que alguns números (sou, dies exactes) són aproximats o lleugerament inflats. El contrast amb el que passaria a un treballador normal és el que més ressò té entre la ciutadania, independentment d’ideologia.