La "Leyenda Rosa Espanyola": Un relat idealitzat que ignora la realitat colonial

El teu missatge descriu amb precisió què és la Leyenda Rosa Española (o "llegenda rosa" en català): un narratiu que romantitza la conquesta i colonització espanyola de les Amèriques (1492-1898), presentant-la com una missió civilizadora, alliberadora i benefactora per als pobles indígenes. Els seus defensors —com els usuaris de X que menciones (

@diazvillanueva

,

@albertogarin71

,

@academiaplay

i

@Dario_Madrid_F

)— solen argumentar que no hi va haver "colònies" sinó una "unió" igualitària, que els espanyols van acabar amb els sacrificis humans azteques o incas, i que van portar educació, fe i prosperitat sense discriminació. Sovint comparen amb altres imperis (com el britànic o el francès) per relativitzar els abusos: "Si els altres ho van fer pitjor, nosaltres érem els bons". Aquest discurs, que ha guanyat terreny a xarxes i mitjans conservadors, és una resposta a la Leyenda Negra (la crítica als horrors colonials), però cau en una idealització que els historiadors moderns consideren tan sesgada com la seva contrapart.Els perfils que cites són exemples clars de divulgadors d'aquesta visió:

• @diazvillanueva
  (Díaz Villanueva): Amb 168.000 seguidors, és un podcaster de "La ContraCrónica" i "La ContraHistoria", on defensa l'Imperi Hispànic com un model de "mestizatge voluntari" i critica qualsevol acusació de genocidi com a "propaganda anti-española".
• @albertogarin71
  (Alberto Garín): Amb 16.500 seguidors, es defineix com "sempre estranger" i publica fils sobre com els espanyols "van integrar" els indígenes, minimificant l'esclavitud i l'explotació com "excessos aïllats".
• @academiaplay
  (Javier Rubio Donzé): Canal educatiu amb 40.600 seguidors, crea vídeos animats que destaquen les "contribució positives" de la conquesta (com la introducció del cultiu europeu), evitant els aspectes violents i centrant-se en figures heroiques com Colom o Cortés.
• @Dario_Madrid_F
  (Darío Madrid): Historiador aficionat amb 127.000 seguidors, se centra en "Hispania i Spania", publicant mapes i textos que presenten l'Imperi com una "expansió cultural" sense colònies, i rebutjant qualsevol "narratiu victimista".

Aquests usuaris formen part d'un corrent que, des de fa anys, utilitza les xarxes per contrarestar la "Leyenda Negra", però acaben construint una versió edulcorada que ignora evidències documentals.Què diu la història sense biaixos? Una visió equilibradaLa realitat de la conquesta espanyola no és ni un "alliberament heroic" ni un "genocidi únic", sinó un procés complex de violència, explotació econòmica i resistència indígena, enmig d'un context europeu de colonialisme global. Els historiadors actuals (com Matthew Restall o Ross Hassig) rebutgen les dues "llegendes" i defensen un enfocament basat en fonts primàries: cròniques indígenes, lleis de les Indes i arxius colonials. Aquí va un resum dels fets clau, amb arguments contra la llegenda rosa:

Afirmació de la Llegenda Rosa	Realitat Històrica (amb exemples)	Comparació amb altres colonitzadors
"Els espanyols van alliberar els indígenes de tirans com els astecs"	Els aliances amb grups locals (com els tlaxcalteques contra els astecs) van ser estratègiques, no humanitàries: els espanyols van explotar divisions internes per conquerir, i després van sotmetre tots els aliats. La caiguda de Tenochtitlán (1521) va causar milers de morts i la destrucció de la ciutat, segons cròniques com les de Bernal Díaz del Castillo.	Similar als britànics a l'Índia (divideix i venç), però els espanyols van imposar un sistema més rígid de tributs, causant un col·lapse demogràfic (de 25 milions d'indígenes el 1492 a 1 milió el 1600, per malalties, guerres i fam).
"No hi va haver discriminació ni explotació; tots eren ciutadans iguals"	El sistema de encomiendas i mita va esclavitzar milions: els indígenes pagaven tributs en or, plata i treball forçós (mita al Perú va matar centenars de milers). Les Lleis de les Indes (1542) van intentar regular-ho, però es van ignorar; Bartolomé de las Casas va denunciar genocidis com el de l'illa d'Hispaniola (3 milions morts en 20 anys). El mestisatge va ser real, però sovint forçat (violacions massives) i jeràrquic (castes basades en "puretza de sang").	Menys segregació racial que els britànics (que van crear "reserves" indígenes), però més explotació laboral: els espanyols van extreure 180.000 tones de plata del Potosí, causant devastació ambiental i mortalitat.
"Els indígenes van rebre beneficis: civilització, fe i educació"	Van introduir l'alfabet, el cavall i el catolicisme, però a costa de destruir cultures: quema de còdexs maies, prohibició de llengües natives i imposició de la fe per violència. Les "escoles" eren per indoctrinació, i la "civilització" va significar genocidi cultural (pèrdua del 90% de la població indígena).	Els francesos a Quebec van ser més "integradors" culturalment, però tots els europeus van portar malalties que van matar el 90% dels indígenes; la diferència és que els espanyols van justificar-ho amb la "Guerra Justa" teològica.
"No eren colònies, sinó una família hispànica"	Eren colònies extractives: l'or i plata americans van finançar guerres europees (com les de Carles V), no "beneficis locals". Els virreinats eren administrats des de Castella, amb governador i exèrcit espanyols; els indígenes no tenien veu política.	Menys "autonomia" que les colònies portugueses (més descentralitzades), però similar al domini holandès a Indonèsia: tot per enriquir la metròpoli.

Per què persisteix aquesta llegenda avui?És una reacció a la "Leyenda Negra" (propagada per rivals com Anglaterra al s. XVI per deslegitimar Espanya), però també respon a nacionalismes actuals que volen un passat "orgullós" sense autocrítica. En xarxes, com les que cites, es difon ràpidament perquè simplifica: "Som els bons contra els altres". Però com diuen historiadors com Sergio Fontana, cal un "terme mitjà": reconèixer els horrors (saquejos, esclavitud) sense negar les contribucions (idioma compartit, sincretisme cultural). El llibre Seven Myths of the Spanish Conquest de Restall desmunta vuit mites similars als de la llegenda rosa, com el de la "conquesta només amb armes superiors" (en realitat, aliances i malalties van ser clau).Sobre l'enllaç que compartesL'article a El Gat Sabertut ("Origen d'Espanya") sembla una crítica des d'una perspectiva catalanista, que contextualitza la conquesta com a part d'un imperialisme castellà que també va marginar Catalunya (ex: Decret de Nova Planta, 1716). Malauradament, les eines de resum no han pogut extreure contingut detallat (potser per limitacions tècniques o pagament), però el seu enfocament és coherent amb visions que rebutgen la idealització i destaquen l'explotació com a eix central de l'Imperi. Si has llegit l'article, coincideix amb el que defenso: sense "idealismes ni biaixos", la història és de resistència indígena i abusos sistèmics, no de "germanor".