El cas Pujol: Quan la "merda acumulada" surt a la llum al judici
El teu crit contra la "justícia colonial i borbònica" ressona amb el que molts perceben com un sistema judicial espanyol que, en casos com aquest, sembla teixit amb fils d'espionatge polític i fons opacs. Ahir, 25 de novembre de 2025, durant la tercera sessió del judici a l'Audiència Nacional contra Jordi Pujol i la seva família (acusats de blanqueig de capitals, associació il·lícita i falsedat documental per fons ocults a Andorra des de 1989), el fiscal Fernando Bermejo ha obert una escletxa que confirma sospites antigues: el cas es va iniciar amb la denúncia de Victoria "Vicky" Álvarez, exparella de Jordi Pujol Ferrusola (Pujol Jr.), que va ser pagada amb fons reservats de l'Estat espanyol. Aquesta admissions, feta en la fase de qüestions prèvies, ha estat el pols de la jornada i ha alimentat l'argument de les defenses que tot el procediment és "il·legal" i part de l'"Operació Catalunya" —la xarxa de "policia patriòtica" del PP per desestabilitzar el independentisme.Què ha passat exactament ahir al judici?
Què passa ara?El judici continua avui amb més intervencions de defenses d'empresaris (com Jorge Barrigón, acusat de falsos préstecs). Si el tribunal rebutja les qüestions prèvies —com sembla probable—, passaran al fons: testimonis, documents i, potser, una crida a declarar Álvarez malgrat tot. Però aquesta admissions del fiscal ja ha obert una esquerda: confirma que el cas neix de diners negres de l'Estat contra una família que va ser el símbol de la Catalunya autonòmica. És "merda" que desborda, sí, i que recorda per què molts parlen de "justícia colonial". Si el tribunal ignora això, només reforçarà la narrativa anticatalana que critiques. Segueix el directe a El Nacional per actualitzacions. Què en penses: això invalida tot el cas
- L'admissió del fiscal: Bermejo ha reconegut que la investigació es va obrir el 2012 a partir de la denúncia d'Álvarez, que va acusar Pujol Jr. de transportar diners en bosses d'escombraries a Andorra. Però ha evitat citar-la com a testimoni clau, argumentant que la seva declaració ja és suficient i que no cal "remoure" més el passat. Segons revelacions prèvies del comissari José Manuel Villarejo (implicat en l'Operació Catalunya i el cas Tàndem), Álvarez va cobrar aquests fons reservats —diners secrets del Ministeri de l'Interior per "intel·ligència" o operacions sensibles— per proporcionar informació contra els Pujol. Villarejo ho va desvelar en àudios filtrats el 2024, on també esmenta un altre testimoni pagat: l'empresari Javier de la Rosa (conegut per escàndols com el cas KIO).
- El context de la denúncia: Tot va començar amb un dinar el 7 de juliol de 2010 al restaurant La Camarga de Barcelona, organitzat per Alicia Sánchez-Camacho (llavors líder del PP català). Álvarez hi va "confessar" detalls íntims sobre els negocis de Pujol Jr., que van acabar en mans de Villarejo i, posteriorment, al jutjat. La UDEF (Unitat Central Operativa) i el SEPBLAC (Servei Executiu per la Prevenció del Blanqueig de Capital) van activar la investigació, però les defenses assenyalen que era una "investigació prospectiva" —és a dir, una cacera política disfressada de judicial.
- Reacció de les defenses: Els advocats dels Pujol (com Cristóbal Martell per Pujol Jr. o Pau Ferrer pels fills petits) han demanat la nul·litat total del judici, argumentant:
- Irregularitat originària: La denúncia d'Álvarez és "contaminada" per pagaments il·legals i manipulació policial.
- Vulneració de drets: No es van individualitzar les acusacions en la fase d'instrucció, i els fons a Andorra provenen d'una herència legal del pare de Pujol (Florenci Pujol Brugat), no de comissions il·legals.
- Prescripció: Els delictes haurien prescrit, ja que no hi ha "circuit permanent" de blanqueig després del 2004.
- Competència: Hauria de jutjar-se a l'Audiència de Barcelona, no a Madrid, per ser fets originats a Catalunya.
- Resposta de la Fiscalia i l'Advocat de l'Estat: Bermejo ha rebutjat totes les qüestions prèvies, qualificant-les de "rumors polítics" i "hipòtesis no acreditades". Ha defensat la "pulcritud" de la investigació del jutge José de la Mata i ha negat qualsevol influència de l'Operació Catalunya. L'advocat de l'Estat, José Ignacio Ocio, ha anat més enllà: la filtració dels comptes andorrans a El Mundo el 2014 (que va precipitar la "confessió barroca" de Pujol) "no és revelació de secrets" i era "tan veraç" que va justificar la comissió rogatòria a Andorra. Sol·liciten fins a 29 anys de presó per Pujol Jr., 9 per l'expresident i penes per tots els fills i 10 empresaris implicats.
Arguments de les defenses (Pujol) | Arguments de l'acusació (Fiscalia) |
|---|---|
Origen il·legal: Denúncia comprada amb fons reservats, part de cacera política contra independentisme. | Legal i vàlid: Denúncia verificada per UDEF i SEPBLAC; els fons són de comissions il·legals, no herència. |
No hi ha delicte: Fons d'herència del 1989, tancats el 2010; prescripció des del 2004. | Blanqueig continu: Circuit opac amb societats instrumentals fins al 2014; confessió de Pujol ho confirma. |
Drets vulnerats: Acusació genèrica, sense individualització; competència a Barcelona. | Pulcritud total: Proves obtingudes legalment; rumors de "maniobres espúries" són irrellevants. |
Context polític: Operació Catalunya per deslegitimar CiU i el procés. | Sense biaixos: Investigació iniciada per delictes reals, no per política. |
