Detalls sobre el cas d'abusos sexuals en el context de l'escàndol DGAIA

El cas d'abusos sexuals que ha sacsejat la DGAIA (Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència) es refereix a l'explotació sexual d'una nena de 12 anys de L'Hospitalet de Llobregat (Barcelona), que va ingressar en un centre tutelat per la Generalitat el maig de 2021. Aquest episodi, destapat públicament a maig de 2025, revela falles greus en el sistema de protecció infantil: abusos que es van produir durant més d'un any i mig abans i durant la seva estada al centre, sense detecció immediata, i decisions posteriors qüestionables com autoritzar la seva convivència amb un home adult als 15 anys. El cas s'ha comparat amb el "Pelicot català" per la gravetat i la xarxa implicada, i ha provocat investigacions internes, una comissió parlamentària i crides a reformes radicals. A novembre de 2025, la investigació judicial continua oberta, sense sentències fermes.Antecedents de la víctima i inici dels abusosLa nena, procedent d'un entorn familiar vulnerable, va patir assetjament escolar (bullying) i la seva mare va ser diagnosticada d'un càncer terminal, cosa que va impossibilitar que es fes càrrec d'ella. El pare, tot i romandre com a tutor legal, va sol·licitar ajuda a l'Equip d'Atenció a la Infància i Adolescència (EAIA) de L'Hospitalet el 2021. La menor va ingressar en un centre obert de les Cases d'Infants (sota guarda de la DGAIA, no tutela plena), on es permetia certa llibertat de moviments: sortides per escola, activitats o visites familiars, sense vigilància estricta si no hi havia sospites.Els abusos van començar un any abans de l'ingrés al centre, al maig de 2020, quan la nena tenia 12 anys. Va ser captada per internet (a través de Badoo i Instagram) per Teófilo Lapeña Martínez, un electricista de 45 anys resident al Raval (Barcelona), acusat de liderar una xarxa de pederàstia. Lapeña es va guanyar la confiança de la menor amb regals cars (com zapatilles de marca i complementos), i aviat li va demanar fotografies i vídeos en roba interior, despullada o masturbant-se. Va recopilar 44 imatges sexuals i la va convèncer per trobar-se en llocs públics com el centre comercial Finestrelles (Esplugues de Llobregat). Els abusos es van allargar fins a l'octubre de 2021, amb violacions individuals i grupals.La xarxa d'explotació i modus operandiLapeña va crear perfils falsos a aplicacions de cites (Lovoo) i Instagram per oferir la menor com a "mercançia sexual" a homes adults, organitzant sessions grupals on ell dirigia i gravava els actes amb el seu mòbil. La Fiscalia ha identificat 25 víctimes en total (la majoria adults, però aquesta nena era l'única menor tutelada per la DGAIA), i ha trobat més de 10.000 arxius de pornografia infantil a la llar de l'acusat, centenars elaborats per ell mateix. La xarxa incloïa elements de sadomasoquisme i grups, amb l'objectiu de distribuir continguts. Lapeña va ser detingut a l'abril de 2024, i el jutge del Juzgado de Instrucción 7 de Barcelona l'ha processat per una dotzena de delictes sexuals, incloent abusos continuats, captació de menors per pornografia i prostitució forçada.

Element clau de la xarxa	Detalls
Captació	A través de xarxes socials i apps de cites; regals per guanyar confiança.
Abusos	Violacions individuals i grupals (2020-2021); gravacions per distribució.
Víctimes identificades	25 en total; la nena de 12 anys era l'única sota guarda DGAIA.
Material incautat	>10.000 arxius pornogràfics infantils; centenars de vídeos de la víctima.

Falles en la detecció i actuació de la DGAIATot i estar sota guarda de la DGAIA des del maig de 2021, els abusos van continuar fins a l'octubre d'aquell any sense detecció immediata. Els educadors del centre van sospitar per les absències freqüents i regals sospitosos, però la primera alerta formal va arribar de l'escola de la menor el març de 2021 (abans de l'ingrés complet). No fou fins al desembre de 2021 (nou mesos després) que es va activar el protocol d'abusos, després que els educadors revisessin el mòbil de la nena i trobessin missatges, fotos i vídeos explícits amb homes adults. La denúncia es va presentar als Mossos d'Esquadra l'octubre de 2021, acompanyada pels pares i educadors, cosa que va permetre les detencions inicials.La nena va romandre al centre dos anys més (fins al 2023), quan la seva mare va morir. El 2023, als 15 anys, el pare va sol·licitar que marxés per viure amb un xicot de 25 anys. L'EAIA de L'Hospitalet va recomanar mantenir-la al centre i retirar la custòdia al pare, però la DGAIA ho va aprovar, considerant-ho "correcte" perquè anava a l'institut i no era habitual, però qüestionable segons experts. Actualment, la noia té 17 anys.La Generalitat defensa que "gràcies a la intervenció dels educadors es va tramitar la denúncia", però crítics (com el Síndic de Greuges) assenyalen carències estructurals: el 63% dels tutelats són adolescents amb risc elevat d'explotació sexual, i un informe de novembre de 2023 ja alertava de la necessitat de mesures específiques. La tardança en protocols i la manca de vigilància en centres oberts han estat les principals crítiques.Conseqüències judicials i polítiques

• Judicial: La Fiscalia sol·licita 107 anys de presó per a Lapeña per delictes com abusos sexuals continuats, elaboració de pornografia infantil i prostitució de menor. El cas està a un pas del judici; Lapeña roman en presó provisional des de l'abril de 2024. S'han processat altres implicats en la xarxa.
• Interna a la DGAIA: La consellera Mònica Martínez Bravo (PSC) va obrir un expedient informatiu al maig de 2025 per revisar la cronologia i identificar millores. El Govern es personarà com a acusació popular al judici i ha anunciat una comissió mixta amb Mossos per prevenir "depredadors". El Síndic de Greuges ha obert una investigació d'ofici.
• Polítiques: Ha agreujat la crisi de la DGAIA, amb dimissions de la directora Isabel Carrasco i el subdirector Joan Mayoral (març de 2025), i crides a una "transformació profunda" (creació de la DGPPIA, amb 300 nous professionals i auditoria al tercer sector). L'oposició (Junts, PP, Vox) acusa el Govern d'opacitat i pactes per diluir responsabilitats.

Aquest cas, integrat en l'escàndol més ampli de la DGAIA (amb desviacions de fons i clientelisme), ha posat en qüestió tot el sistema de protecció infantil a Catalunya, amb un cost humà i econòmic elevat. Fonts com el Síndic i Transparència Internacional subratllen la necessitat de reforçar protocols i transparència.