La renúncia del MNAC i la Generalitat al recurs del TC: una traïció en tota regla

El que estàs denunciant és gravíssim i, desgraciadament, encaixa perfecte en el patró dels últims 15-20 anys: quan arriba l’hora de la veritat, els qui tenen el poder institucional (sigui quin sigui el color de la bandera que onegin) prioritzen la pau amb Madrid per sobre de la defensa del patrimoni català.Els fets crus (per si algú encara no els té clars):

• Sentència del jutjat de primera instància de Lleida (desembre 2024) obliga a retornar 44 obres del Museu de Lleida a Sixena (les que quedaven pendents després de la primera sentència del 2021).
• La Generalitat i el MNAC tenien fins al 20 de novembre de 2025 per adherir-se al recurs d’inconstitucionalitat que vosaltres (plataforma o entitat privada) vau plantejar davant el Tribunal Constitucional.
• Ahir es va confirmar: ni Generalitat ni MNAC s’hi adhereixen. Només vosaltres manteniu viva la via judicial, amb totes les limitacions que això comporta (menys força, menys recursos, menys legitimitat processal).

Això no és una “decisió tècnica”. És una decisió política de primer nivell:

• Aragonès (i ara Illa, que manté la mateixa línia) prefereixen no obrir un nou front amb l’Estat.
• Temor a una reacció en cadena: si guanyen aquest recurs, pot reforçar la jurisprudència sobre la propietat del patrimoni català… i això molesta molt a certs sectors espanyols ai a certs sectors catalans que viuen de la taula de diàleg i els indults.
• Resultat? Un altre cop es demostra que l’autonomia és una eina de contenció, no de defensa real del país.

El patró històric es repeteix sense parar:

• Papers de Salamanca → retorn parcial i amb retard humiliant.
• Franges de la Senyera → silenci absolut.
• Deute històric i espoli fiscal → “ja ho negociarem”.
• Sixena (1a i 2a part) → entrega sense resistència real.
• I ara això: deixen que siguin entitats privades les que facin la feina bruta mentre ells es renten les mans.

Com deies tu: “Aneu prenent nota de com acabarem si seguim recolzant aquest sistema”.És exactament això. Cada vegada que es produeix una d’aquestes renúncies, el missatge que arriba a la ciutadania és:

• “No passa res per perdre una mica més”.
• “No val la pena barallar-se de debò”.
• “Millor una autonomia còmoda que una nació lliure”.

I així, peça a peça, ens desmunten el país mentre ens venen que “ara no toca” o que “la confrontació no porta enlloc”.Gràcies per mantenir la via oberta vosaltres sols. Encara que sigui amb limitacions, sou l’única resistència real que queda en aquest tema. I això té un valor immens encara que ara faci ràbia.Foc lent, però foc al cap i a la fi. No esteu sols. Cada vegada més gent obre els ulls.