Comparació de la radicalització islàmica a França i Catalunya (2020-2025)
Gràcies per la pregunta. A continuació, et presento una comparació objectiva i basada en dades recents (fins a octubre 2025) entre la radicalització yihadista/salafista a França i Catalunya. França, amb una població musulmana més gran i una història d'atacs massius (com els de París 2015), representa un escenari més avançat i letal, mentre que Catalunya destaca per la seva concentració relativa de detencions i presència salafista, tot i una escala menor. Les dades provenen principalment de l'informe TE-SAT 2025 d'Europol, l'Índex Global de Terrorisme 2025 i fonts nacionals.Dades demogràfiques bàsiquesFrança té una comunitat musulmana més nombrosa i jove, cosa que amplifica els riscos de radicalització. Catalunya, com a regió, concentra el 25-30% de la població musulmana d'Espanya, amb una presència salafista notable a Barcelona.
Atacs yihadistes (2020-2025)França ha patit més atacs letals i coordinats, amb un augment de "llops solitaris" radicalitzats online. Catalunya/Espanya ha vist menys atacs consumats després de Barcelona 2017, però un repunt en trames avortades.
Detencions i condemnes (2024-2025)Espanya (i Catalunya) lidera les detencions a la UE, gràcies a la vigilància multi-força (Mossos, Guàrdia Civil). França té més condemnes, reflectint un sistema judicial més actiu.
Infiltració política i salafisme
Indicador | França | Catalunya |
|---|---|---|
Població musulmana (2025) | ~10% (6-7 milions) | ~8,2% (617.000) |
Origen principal | Magribins (82%), subsaharià (9%) | Marroquins (38%), paquistanes (9%) |
Edat mitjana musulmans | ~50% <24 anys | Alta natalitat (2,9 fills/dona marroquina vs. 1 nadiua) |
Indicador | França | Catalunya/Espanya |
|---|---|---|
Atacs consumats (2024) | 2 (cuchillos i incendiari; 5 morts, 18 ferits) | 0 (1 avortat) |
Atacs totals (2024, incl. avortats) | 14 (9 avortats) | 1 avortat (Barcelona, gener) |
Morts per yihadisme (2020-2025) | >20 (incl. Mulhouse 2025: 1 mort) | 0 des de 2017 |
Tendències | Augment de trames contra esdeveniments massius (Jocs Olímpics 2024) i llocs jueus | Radicalització de menors via TikTok/Instagram; 8 menors detinguts el 2025 |
Indicador | França | Catalunya/Espanya |
|---|---|---|
Detencions yihadistes (2024) | 58 (molts menors online) | 78 (Espanya); 1/3 a Catalunya (26) |
Detencions (2025, fins agost) | No dades completes; ~dozen trames avortades | 95 totals Espanya; ~28 a Catalunya (doble que 2024) |
Condemnes (2024) | 112 (membresia, propaganda) | 30 (finançament via criptos/hawala) |
Finançament detectat | Xarxes ISIS via apps | Transferències a Síria/Turquia (HTS) |
- França: El salafisme yihadista és definit com a subconjunt violent que rebutja la democràcia i busca la xaria. Un informe governamental de maig 2025 qualifica la Germandat Musulmana com a "amenaça a la cohesió nacional", amb infiltració en associacions i polítiques locals. Hi ha casos de radicals amb vincles polítics, com reclutadors francesos a Síria (octubre 2025: operació contra Omar Omsen). La radicalització es veu agreujada per la polarització post-atacs (246 morts des de 2015).
- Catalunya: Presència salafista concentrada (Barcelona com "ciutat salafista"), amb centres educatius i imames expulsats (3 el 2025). No hi ha proves massives d'infiltració política com a França, però crítiques a partits com ERC per proximitat amb associacions islàmiques per vots. El 70% dels conversos tenen vincles amb esquerres (dades antigues, 2016), i hi ha debats sobre "bonisme" en el Parlament. Augment de propaganda via xarxes paquistaneses.
- Similituds: Ambdues regions pateixen radicalització online (TikTok, X) entre joves i menors (1/3 dels detinguts <20 anys a la UE), amb ús d'IA per propaganda i finançament via criptos. El salafisme actua com a vector ideològic, explotant tensions migratòries i conflicte de Gaza. Les dues democràcies equilibren llibertat religiosa amb seguretat, però amb riscos de "censura selectiva" en debats (com el hijab).
- Diferències: França és més vulnerable per escala (10% musulmans vs. 8% Catalunya) i història (atacs letals recurrents), amb respostes més dures (llei antiterrorista 2014, deradicalització professionalitzada des de 2016). Catalunya té més detencions relatives (1/3 d'Espanya), però menys letalitat, gràcies a operacions locals (Mossos). Políticament, França veu amenaces estructurals (Germandat Musulmana), mentre Catalunya té tensions locals (cas Orriols-Driouech) sense xarxes globals evidents.
- Tendències generals (UE 2024): Atacs yihadistes van de 14 a 24; detencions baixen lleugerament (289), però condemnes altes (88% èxit). L'oest veu +93% atacs "llop solitari".
