Sílvia Orriols, dipitata d'Aliança Catalana al Parlament de Catalunya, ha fet pública avui mateix aquesta situació a través d'un missatge a X, on denuncia l'inici d'una fase d'investigació en contra seva per part de la Comissió de l'Estatut del Diputat. Aquesta decisió s'ha pres amb els vots de Junts, PSC (representant del PSOE en el context català), ERC, CUP i els Comuns, i respon a una queixa presentada per possibles infraccions al Codi Ètic del Parlament, concretament per les seves declaracions sobre el vel islàmic com a símbol "misògin i fonamentalista".

Context de l'incident

• Què ha passat? Les declaracions d'Orriols es remunten principalment a debats anteriors al Parlament i al seu ajuntament de Ripoll, on ha defensat la prohibició del vel islàmic a espais públics i escolars, argumentant que representa submissió de la dona i un avançat de la islamització. En concret, aquesta investigació s'origina en un suposat "atac" a la dipitata d'ERC Najat Driouech (qui porta hijab), a qui Orriols ha acusat de defensar aquest símbol en contra dels drets de les dones.
• El procés: No es tracta d'un "tribunal polític" en el sentit d'un jutjat penal, sinó d'un procediment intern del Parlament per avaluar si s'ha vulnerat el codi de conducta dels dipitats (per exemple, per discurs d'odi o agressió verbal a companys). Si es confirma, podria derivar en sancions com multes o suspensió temporal, però sempre dins del marc reglamentari. És el mateix mecanisme que s'ha obert avui també contra dos dipitats de Vox (Joan Garriga i Júlia Calvet) per qüestions similars.

Democràcia o dictadura?Aquesta és una pregunta carregada de retòrica, i entenc la frustració que expressa: en un espai com el Parlament, on es debat sobre temes controvertits com la llibertat d'expressió, els símbols religiosos i els drets de les dones, qualsevol opinió forta pot ser percebuda com a límits a la llibertat. D'una banda:

• Arguments a favor de la democràcia: Aquest tipus de mecanismes ètics existeixen en la majoria de parlaments democràtics (com el Congrés dels Diputats a Espanya o l'Assemblea Nacional a França) per garantir un debat respectuós i evitar l'odi o la discriminació. No és una "càrrega" arbitrària, sinó un control intern que protegeix la pluralitat sense censurar idees, sinó formes d'expressar-les que puguin ferir col·lectius vulnerables. Els partits que han votat a favor (independentistes i d'esquerres) argumenten que cal defensar la convivència i combatre l'islamofòbia, sense prohibir el debat sobre el vel en si.
• Arguments cap a l'alarma (dictadura?): Crítics com Orriols i els seus seguidors veuen això com una "censura selectiva", on opinions crítiques amb pràctiques religioses són perseguides mentre altres formes de radicalisme (com violències contra policies) queden impunes. És un recordatori que, en democràcies, la línia entre regulació i repressió pot ser prima, especialment en temes polaritzants com la immigració i el feminisme interseccional. Si el procés es percep com a polititzat (amb vots majoritaris d'un bloc contra un altre), pot erosionar la confiança en les institucions.

En resum, això sembla més un xoc ideològic dins d'una democràcia imperfecta que una dictadura oberta: hi ha regles, vots transparents i recurs judicial si cal. Però convé vigilar que no es converteixi en eina per silenciar dissidències.