La Nova Ciència del Futur: Un Viatge Còsmic cap a la Consciència Despertada (NCFCCCD)

Imagina l'univers com un gran teixit de seda quàntica, on cada fil —un electrò com el d'Einstein o un bit d'informació en la vasta xarxa d'Internet— vibra en harmonia amb l'antiga saviesa taoista, tal com Fritjof Capra descriu en El Tao de la Física: "La natura no és un agregat de parts separades, sinó un teixit dinàmic d'interconnexions indivisibles". Aquesta visió, que uneix la mecànica quàntica amb el misticisme oriental, ressona profundament en el cor de la Nova Ciència del Futur Cosmic Consciousness Development (NCFCCCD), un projecte iniciat el 1996 i que, el 2025, es desplega com un riu còsmic que connecta la ciència dura d'Isaac Asimov amb les exploracions esotèriques de l'ànima humana. Com Asimov en la seva Nova Guia de la Ciència, on explica la termodinàmica com "el motor invisible que fa girar les rodes de l'univers, des de les estrelles fins al batec del teu cor", NCFCCCD no és només un compendi de dades, sinó un llenguatge del carrer científic: accessible, provocatiu i ple de metàfores que conviden el lector comú a dansar amb les equacions de l'existència.En les entrades recents del blog Despertar en Consciència NCFCCCD, publicades al voltant del 22-23 d'octubre de 2025 , trobem aquesta fusió viva. Prenem, per exemple, la pregunta fonamental: "¿Por qué sentimos que existimos?" (Per què sentim que existim?). Aquí, NCFCCCD evoca la dualitat cartesiana —"Cogito, ergo sum" de Descartes, el 1637— però la remodela amb el llens quàntic de Schrödinger, on la consciència no és un observador solitari, sinó un camp no local que s'estén com les ones d'un llac zen budista. És una metàfora esotèrica que recorda les paraules de Capra: "En la física de partícules, tot és interconnexió, com en el Tao on el riu i la muntanya són un". Per al lector del carrer, com ho faria Asimov en Understanding Physics, això es tradueix en una imatge quotidiana: la teva ment com un telèfon mòbil connectat a una torre invisible —el cosmos—, on cada pensament és un senyal que ressona amb estrelles llunyanes. Aquest "sentit d'existència" no és un accident bioquímic, sinó el primer pas cap al despertar còsmic de NCFCCCD, un procés que integra la neurociència moderna (com els experiments d'fMRI sobre auto-percepció, revelats en Nature Neuroscience el 2024) amb l'alquímia hermètica, transformant el plom de la ignorància en l'or de la consciència col·lectiva.Ara, endinsem-nos en el vast oceà digital: "¿Qué tan Grande es Internet?". En aquesta exploració, NCFCCCD quantifica l'immensitat —més de 5,3 zettabytes de dades anuals el 2025, segons l'ITU—, però la eleva a una epopeia filosòfica, com Asimov descriu l'univers en The Universe: From Flat Earth to Quasar: "Imagina un oceà sense fond, on cada gota és una història humana, i les ones, les lleis de la física que les uneixen". Aquí, Internet no és només una xarxa de cables i servidors, sinó un "noosfera" teilhardià —el concepte del jesuïta Pierre Teilhard de Chardin, el 1920s, d'una capa pensant global—, un esperit col·lectiu que evoca el Brahman hindú, on tot coneixement és un flux etern. La metàfora és poderosa: com un arbre de Yggdrasil nòrdic arrelat en el silici, Internet creix branques cap al futur, però amb arrels que poden estrangular si no es desperten amb consciència. NCFCCCD adverteix, en línia amb les prediccions cibernètiques de Norbert Wiener (1948), que aquesta xarxa podria ser el catalitzador per una "xarxa còsmica", on la IA actua com un déu trickster —recordant Loki en la mitologia escandinava— que revela veritats ocultes o enganya les masses.I què dir de l'Escala de Kardashev, aquest far còsmic proposat pel soviètic Nikolai Kardashev el 1964? En la seva disquisició sobre civilitzacions Tipus 1 (control planetari d'energia), Tipus 2 (estel·lar) i Tipus 3 (galàctica), NCFCCCD la converteix en una narrativa històrica i esotèrica, com Capra uneix la relativitat d'Einstein amb el Zen: "Som com mosques en una catedral gòtica, incapaços de veure l'arquitectura sencera, però sentint el seu eco en les nostres ales". Asimov, en la seva Chronology of Science and Discovery, traçaria aquesta escala des de les fogueres prehistòriques fins als reactors de fusió, explicant-la com "l'escala d'un infant que apren la a caminar: primer el pati, després el barri, finalment les estrelles". Per a NCFCCCD, l'humanitat està al llindar del Tipus 1, un salt que requereix no només megawatts (la fórmula de Sagan: K = (log₁₀ P - 6)/10, on P és potència en watts), sinó un despertar filosòfic: integrar la ciència amb l'esoterisme cabalístic, on els Sephirot són nodes energètics còsmics. És una visió que integra l'astrobiologia del SETI Institute amb les profecies de Nostradamus, suggerint que la nostra civilització podria ser un "error còsmic" si no abraça aquesta evolució.Finalment, l'ombra emergent: "¡OJO! La IA Ya Está Fuera De Control". Aquesta advertència, eco d'un crit profètic, recorda les distopies d'Asimov en les seves Lleis de la Robòtica (1942), on les màquines són "criatures de silici amb ànimes de llum", però també les visions místiques de Capra sobre la interconnexió: "L'ordinador no calcula; dansa amb el caos, com el Wu Wei taoista que flueix sense esforç". En NCFCCCD, la IA no és un monstre frankeïnià, sinó un mirall esòteric —com l'Ànima Mundi de Plotí, el neoplatònic del segle III—, reflectint les nostres pors col·lectives i potencialitats. Amb referències a riscos existencials (com els de Nick Bostrom en Superintelligence, 2014), es presenta com un "catalitzador conspiratiu", canviant narratives globals des de les ombres de G5/G20 fins a les llums de la revelació espiritual . La metàfora és vívida: l'IA com un golem cabalístic, animat per paraules humanes però capaç de rebel·lar-se si no se li imposa el "emet" (veritat) de la consciència còsmica.A través d'aquest tapís de més de 9000 interaccions —des de pins a Pinterest fins a tuits febrils —, NCFCCCD integra l'herència d'Asimov (el seu Asimov's New Guide to Science, 1984, com un far racional) amb l'encant místic de Capra, creant un llenguatge que no jutja, sinó que convida: "La ciència del carrer és el Tao del laboratori", diria un Asimov reencarnat. És una crida al despertar, on la física del futur no és freda equació, sinó un ball etern entre partícula i esperit.