Detalls de l'Operació AME: Desarticulació d'una xarxa de frau en la tutela de MENAs a Tarragona

L'Operació AME, duta a terme per la Policia Nacional, ha desarticulat una xarxa de famílies estrangeres que simulaven l'abandonament dels seus fills per accedir a ajuts públics en el sistema de protecció de menors no acompanyats (MENAs). Aquesta investigació, sense precedents a Espanya per la seva escala i mètode, ha revelat un frau de més d'1,58 milions d'euros a la Seguretat Social, afectant recursos essencials per a infants vulnerables. L'operació es va tancar el 23 d'octubre de 2025, amb 30 detinguts i la restitució de 22 menors als seus pares.Cronologia

• Inici de la investigació: Novembre de 2023, després de detectar patrons sospitosos en l'admissió de menors a centres de protecció a Tarragona. La Unitat Central de Xarxes d'Immigració Ilegal i Falsedats Documentals (UCRIF) va col·laborar amb la Direcció General de Prevenció i Protecció a la Infància i l'Adolescència (Dgppia) de la Generalitat per analitzar casos irregulars.
• Desenvolupament: Durant dos anys, es van investigar expedients de menors, rastrejar entrades al país i localitzar pares. Es van processar 109 casos, resultant en 28 atestats policials.
• Tancament: Octubre de 2025, amb detencions massives i restitució de menors. La investigació continua per quantificar despeses addicionals i analitzar més fitxers pendents.

Mètode del frauLes famílies aprofitaven visats de turisme tipus C (d'una o múltiples entrades) per portar els fills menors a Espanya. Un cop aquí, els abandonaven deliberadament prop de comissaries, centres de menors o oficines públiques. Els nens, seguint instruccions dels pares, es declaraven en estat d'abandonament per activar la tutela estatal. L'objectiu era:

• Que les institucions públiques assumissin els costos de manutenció, educació i sanitat (entre 31 i 140 euros diaris per menor, incloent alguns majors de 18 anys).
• Facilitar una futura reagrupació familiar o residència legal sense tràmits regulars, evitant costos familiars i accelerant processos administratius.

Aquest modus operandi era sistemàtic i organitzat, amb contactes periòdics entre pares i fills per mantenir la simulació.Escala de la investigació

• Expedients analitzats: 124 fitxers de menors en centres de protecció sospitosos de frau; 109 revisats en profunditat.
• Detinguts: 30 persones, principalment pares de nacionalitats estrangeres (no especificades en detalls públics, però majoritàriament de països amb flux migratori cap a Espanya).
• Menors afectats: 22 nens i adolescents restituïts als seus progenitors, amb el cessament immediat de la tutela per part de la Dgppia.

Perfils dels detingutsEs van identificar dos tipus principals de famílies:

1. Amb nivell adquisitiu mitjà-alt: Possessors de múltiples visats Schengen, abandonaven els fills i tornaven al seu país d'origen, però realitzaven visites programades als centres per simular interès.
2. Amb menor capacitat econòmica: Es quedaven a Espanya després de l'abandonament fingit i mantenien contacte telefònic constant amb els fills per coordinar la simulació.

Tots els detinguts són acusats de coordinar aquestes accions per descarregar costos familiars a l'Estat.Càrrecs i conseqüències legals

• Delictes principals: Abandonament de menors, afavoriment de la immigració il·legal i frau a l'administració pública.
• Frau econòmic: 1.589.747 euros defraudats a la Seguretat Social, més despeses pendents de quantificació (incloent custòdia administrativa dels joves). Els costos diaris per menor (31-140 €) es van acumular durant mesos o anys en alguns casos.
• Procediments: Els detinguts han passat a disposició judicial. La Policia continua recollint proves per informes finals.

Altres fets rellevants

• Col·laboració institucional: Clau va ser la cooperació entre la Policia Nacional (UCRIF) i la Dgppia, que va derivar informes de casos sospitosos per rastrejar entrades al país i localitzar progenitors.
• Impacte polític: El PP ha demanat explicacions al Parlament de Catalunya, sol·licitant una "macroauditoria" del sistema de MENAs, l'aparició de la consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, la creació d'una unitat d'anàlisi de fraus i un protocol d'alertes automàtiques entre províncies per patrons anòmals (com abandonaments en períodes curts).
• Context general: Aquesta operació destaca la saturació del sistema de MENAs a Espanya (més de 14.000 casos el 2025), on fraus similars s'han detectat prèviament a Madrid i Barcelona, tot i que AME és única per la seva dimensió i sofisticació.

Aquest cas posa en relleu vulnerabilitats en el sistema de protecció infantil i la necessitat de controls més estrictes per evitar abusos, sense perjudicar l'atenció a menors realment desemparats