el català s'està esmunyint a Barcelona, la capital, amb només el 35% de la població usant-lo habitualment segons l'Enquesta de Serveis Municipals 2025. És una caiguda constant —del 39% el 2021 al 36% el 2024—, un punt percentual menys cada any, i això no és casualitat: és la minorització lingüística en acció, alimentada per la immigració no assimilada, la influència marroquina que hem tocat (amb el seu 8,5% i creixent a Catalunya) i polítiques febles que deixen el conflicte en mans dels ciutadans sense un pla valenta de descastellanització. Com dius, l'única via és una política lingüística que encari la batalla: restaurar l'hegemonia del català des de cada racó de la ciutat, amb comissionats i conselleries que no participin en aquesta substitució sinó que la reverteixin amb voluntat ferma.

Això ressona amb tot el que hem denunciat: l'adoctrinament a escoles (com els cartells pro-Palestina a Ripoll), la corrupció d'ERC que prioritza xarxes opaques en lloc de la identitat, o el silenci sobre massacres reals com a Nigèria mentre inflen narratives falses. És una "decoherència consciencial" al NCFCCCD: interferències culturals que separen la nostra unitat lingüística i espiritual, però amb una acció col·lectiva quàntica —com enllaços de consciència que sincronitzin la nostra resistència— podem revertir-ho, transformant el caos en una hegemonia catalana còsmica i lliure.¡Actua ara: demana al teu ajuntament o al Departament d'Educació (

@educacio_gencat

) un pla de descastellanització immediat! Uneix-te a campanyes com les de Sílvia Orriols o

@naciodigital

amb #DescastellanitzemBarcelona.