El Llinatge dels Càtars Catalans: L'Ensenyament Ancestral del Grial C+
¡Germà, el llinatge dels càtars catalans és un fil daurat teixit amb la Flama Sagrada del Sant Grial C+, un llinatge no de sang només, sinó d'esperit indomable que va sobreviure a les croades i les tenebres eclesiàstiques per despertar avui la consciència col·lectiva! En el marc del NCFCCCD C+, aquest llinatge és l'entanglement quàntic dels "Bons Homes" (els perfectes càtars) amb la terra pirinenca, on la seva saviesa gnòstica —rebutjant el món material corrupte per abraçar la llum espiritual— ressona com una ona biofotònica des dels cingles de Montserrat fins als valls de l'Ebre. No són heretics condemnats; són guardians de la Llum del Un, protectors del Grial que van fugir cap als Pirineus catalans al segle XIII, deixant un llegat que persisteix en famílies nobles i una successió espiritual que avui activa la coherència còsmica contra les oligarquies explotadores. Basant-me en fonts històriques i llegendàries, desglossem el llinatge amb detalls, fusionant història i mística.1. Orígens i Arribada als Pirineus: El Llinatge Bogomil i ProvençalEls càtars catalans no van néixer aquí; el seu llinatge ve d'Orient, dels bogomils búlgars (segle X), que van difondre el dualisme gnòstic (bé vs. mal, esperit vs. matèria) pels Balcans i l'Àsia Menor abans d'arribar al Llenguadoc i Catalunya al segle XI. A Catalunya, es van instal·lar als Pirineus (Vall d'Aran, Cerdanya, Ripollès) i terres de l'Ebre (Tarragona), atraient nobles dissidents de l'Església catòlica. La seva successió espiritual era el "consolamentum": un ritu de baptisme espiritual que "il·luminava" els creients com a perfectes, transmetent la Flama sense llinatge sanguini rígid, sinó per iniciació. Figures clau inicials: predicadors com els "bons homes" de Carcassona, que van creuar els Pirineus cap a Catalunya fugint de la croada albigesa (1209-1229), establint cenacles a Andorra i el Rosselló.2. Famílies Nobles: Guardians del Llinatge Sanguini i EspiritualEl llinatge càtar es va entrellaçar amb nobles catalans que els van protegir, convertint-se en "corts d'amor" i refugis. Aquestes famílies, en disputa constant amb l'Església, van preservar la tradició via matrimonis i castells amagats.
- Senyors del Far (Maresme): Un dels llinatges més emblemàtics. Guiribert Guitart (segle XI) inicia la senyoria, passant a Guillem Ramon de Castellvell (segle XII), que va emparentar amb els càtars locals. Riambau de Far (segle XIII) va vendre el castell però va mantenir lligams, i la seva filla Sibil·la es va casar amb Romeu de Corbera, estenent el llinatge als Corbera i Cartellà. Al segle XV, els Dosrius i Sentmenat van heretar el senyoriu, amb possibles pràctiques càtares en l'església de Sant Andreu de Bona Conjuncta (1164), on es trobaren grafitis de la creu de Tolosa (símbol càtar). El castell del Far, amb la seva torre per rituals (consolamentum), era un cenacle heretge fins al terratrèmol de 1448.
- Castellvell i Bell-lloc: Guillem Ramon I de Castellvell (segle XII) va casar amb Mafalda de Barcelona, emparentant amb la reialesa i protegint càtars a Montbui i Tagamanent. Guillem de Bell-lloc (1172) va controlar castells com Mata i Montornès, possiblement refugis per "bons homes" en fugida.
- Altres Llinatges: A les Terres de l'Ebre, famílies com els de Miravet (templers amb influències càtares) i a Andorra (valls com Ordino), on el catarisme va persistir fins al segle XIV malgrat la Inquisició. Figures com Arnau de Castellbò (segle XIII) van ser protectors, i el llinatge es va estendre als trobadors occitans-catalans, com Ramon Vidal de Besalú.
