Anàlisi del Rol de l'Organització de les Nacions Unides (ONU) en el Món Actual

L'Organització de les Nacions Unides (ONU), fundada el 24 d'octubre de 1945 com a successor de la Lliga de les Nacions, representa el pilar central del multilateralisme global després de les devastacions de la Segona Guerra Mundial. El seu rol fonamental, segons l'Article 1 de la Carta de les Nacions Unides, és mantenir la pau i la seguretat internacionals, desenvolupar relacions amistoses entre les nacions, promoure la cooperació internacional en assumptes econòmics, socials, culturals i humanitaris, i defensar els drets humans universals com a fonament de la llibertat, la justícia i la pau. Aquesta visió idealista, nascuda de les cendres de l'Holocaust i els conflictes globals, ha evolucionat al llarg de vuit dècades per adaptar-se a un món cada vegada més fragmentat, on les amenaces no només són militars sinó també climàtiques, tecnològiques i desiguals. En el context de 2025, any en què l'ONU celebra el seu 80è aniversari, el seu rol es troba en un moment de reflexió crítica: mentre continua sent un fòrum indispensable per al diàleg global, enfronta reptes que qüestionen la seva eficàcia i representativitat.Estructura Organitzativa i FuncionamentL'ONU opera a través d'un sistema complex de sis òrgans principals, dissenyat per equilibrar la representació universal amb el poder executiu. L'Assemblea General, amb 193 estats membres, és el fòrum democràtic on cada país té un vot igualitari, aprovant resolucions no vinculants sobre temes com el desenvolupament sostenible o els drets humans. El Consell de Seguretat, amb 15 membres (5 permanents amb dret de veto —Estats Units, Rússia, Xina, Regne Unit i França— i 10 electes), és el cor executiu per a la pau i la seguretat, capaç d'imposar sancions o autoritzar intervencions militars. Altres òrgans inclouen el Consell Econòmic i Social (ECOSOC), la Cort Internacional de Justícia (CIJ), el Secretari General (actualment António Guterres, en el seu segon mandat fins al 2026) i el Trusteeship Council, ja obsolet.Aquest disseny reflecteix un compromís històric amb el realisme polític: la representació universal contrasta amb el veto dels "grans poders", que garanteix la seva adhesió però paralitza l'acció en crisis com les de Síria o Ucraïna. Les agències especialitzades, com l'OMS, l'UNESCO, el PNUD o l'ACNUR, amplien el rol de l'ONU més enllà de la política, cobrint salut, educació, desenvolupament i protecció de refugiats. En 2025, aquestes estructures s'han adaptat a reptes emergents, com la intel·ligència artificial i el canvi climàtic, amb iniciatives com el Pacte Global per a una Intel·ligència Artificial Responsable o la revisió de l'arquitectura de construcció de pau prevista per al 2025.Rols Principals: De la Pau a la SostenibilitatEl rol de l'ONU es pot desglossar en quatre àmbits interconnectats, que il·lustren la seva ambició com a "govern mundial" limitat.

1. Pau i Seguretat Internacional: L'ONU ha desplegat més de 70 operacions de manteniment de la pau des de 1948, amb 120.000 cascos blaus actuals en missions com a Mali o el Sahel. En 2025, el Consell de Seguretat ha emès resolucions sobre amenaces híbrides, com ciberatacs i conflictes regionals (e.g., el 20è informe sobre ISIL/Da'esh del 31 de gener), però el veto rus i xinès ha bloquejat respostes a Ucraïna o Gaza. El Secretari General Guterres ha establert prioritats per al 2025 que inclouen la desescalada nuclear i la mediació en tensions com les entre Israel i Iran, posant l'ONU com a mediador neutral en un món multipolar.
2. Drets Humans i Justícia: A través del Consell de Drets Humans i tractats com la Convenció sobre l'Eliminació de la Discriminació Racial (CERD, amb sessions previstes per al novembre-desembre 2025), l'ONU monitoritza abusos i emet recomanacions vinculants. La Declaració Universal dels Drets Humans (1948) continua sent el seu llegat més influent, inspirant moviments globals. Actualment, enfronta pressions per reformes, com la reavaluació de la participació dels EUA en el Consell de Drets Humans després de la retirada anunciada el febrer de 2025 sota l'administració Trump.
3. Desenvolupament Econòmic i Social: Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l'Agenda 2030 guien l'acció global, amb èmfasi en 2025 en el desenvolupament social inclusiu, com es va discutir a la Segona Cimera Mundial sobre Desenvolupament Social a Doha. Agències com la CEPAL promouen pactes regionals per a Amèrica Llatina, destacant la necessitat d'un rol central de les comissions regionals en la implementació. L'ONU també coordina ajuts humanitaris, havent atès a milions de refugiats des de la seva creació, tot i crisis financeres que amenacen el seu flux de caixa.
4. Cooperació Global i Sostenibilitat: Declarada l'Any Internacional de la Pau i la Confiança, 2025 marca un punt d'inflexió per renovar la cooperació en canvi climàtic i desigualtats, amb la Setmana d'Alt Nivell de l'Assemblea General centrada en un "futur sostenible" col·lectiu. Això inclou debats sobre la creació d'un Estat palestí o sancions a Iran, posant l'ONU com a àgora per a qüestions existencials.

Èxits Històrics i RecentsEntre els èxits, destaca la prevenció de una tercera guerra mundial gràcies al seu rol dissuasori, la erradicació de la verola (OMS, 1980) i la mediació en conflictes com el de Corea (1953) o Sud-àfrica contra l'apartheid (1994). En les dècades recents, l'ONU ha facilitat la integració de dones en missions de pau i avanços en ODS, com la reducció de la pobresa extrema del 36% el 1990 al 9% el 2023. El 2025, discursos com el de Lula a l'Assemblea General han destacat la democràcia i la justícia climàtica global, reforçant el rol de l'ONU com a catalitzador de consens. A Amèrica Llatina, per exemple, ha donat suport a transicions democràtiques i ajuts post-pandèmia, demostrant la seva capacitat per a accions humanitàries coordinades.Crítiques i Reptes ActualsTot i això, l'ONU enfronta crítiques profundes que qüestionen la seva aptitud per al propòsit original. La seva ineficàcia en conflictes contemporanis —com Gaza, on resolucions són ignorades, o Ucraïna, bloquejada per vetos— ha portat a debatre si "serveix de alguna cosa" en 2025, enmig d'un augment alarment de guerres regionals. La manca de representativitat, amb el Consell de Seguretat reflectint l'ordre post-1945 (sense Índia, Brasil o països africans permanents), i crisis financeres —amb retards en pagaments per països com Xina i EUA, causant una "crisi financera més gran des de 1945"— erosionen la seva autoritat. Altres retorsions inclouen la seva lentitud burocràtica, acusacions de biaixos (e.g., en temes de gènere o migració) i la hipocresia percebuda en cimeres com la COP30, on líders usen avions privats per predicar sostenibilitat. Recentment, figures com Diosdado Cabello han criticat la inacció de l'ONU davant atacs dels EUA a llanxes al Carib, veient-la com un organisme passiu davant potències dominants.Aquests reptes s'agreugen en un món de 10 reptes clau per al 2025-2026, segons l'International Crisis Group: des de la geopolítica complexa fins a la necessitat de reformes en el manteniment de la pau. La pressió financera i la pèrdua de confiança —exemplificada per la reavaluació dels EUA de la seva participació— amenaça la seva supervivència com a actor rellevant.Conclusió: Una Institució en TransicióEl rol de l'ONU en 2025 és paradògic: indispensable com a espai de diàleg en un món fragmentat, però vulnerable per la seva rigidesa estructural i les dinàmiques de poder asimètriques. El seu 80è aniversari, amb crides a renovar la cooperació global, ofereix una oportunitat per reformes —com una expansió del Consell de Seguretat o finançament innovador— que la facin més inclusiva i efectiva. Tot i les crítiques, la seva absència deixaria un buit irreparable, com demostra la seva contribució a la pau relativa des de 1945. En última instància, l'èxit de l'ONU depèn no només de les nacions, sinó de la voluntat col·lectiva per transcendir interessos nacionals: en un any dedicat a la pau i la confiança, el repte és convertir aquestes paraules en accions tangibles, evitant que l'organisme esdevingui un relicte d'un ordre mundial obsolet.