La Reforma del Consell de Seguretat de l'ONU: Un Debat Urgents en el Seu 80è Aniversari
El Consell de Seguretat de les Nacions Unides (CSNU), creat el 1945 com a òrgan executiu per mantenir la pau i la seguretat internacionals, ha estat objecte d'un debat incessant sobre la seva reforma des de fa dècades. Amb només 15 membres —cinc permanents amb dret de veto (Xina, Estats Units, França, Regne Unit i Rússia) i deu electes per períodes de dos anys—, el CSNU reflecteix un ordre mundial post-Segona Guerra Mundial que avui es considera obsolet i desequilibrat. En el context del 80è aniversari de l'ONU, celebrat el 24 d'octubre de 2025, la reforma ha guanyat renovada urgència, amb el secretari general António Guterres qualificant-la com a "imperativa" i "largament esperada" per restaurar la legitimitat del Consell i adaptar-lo a un món multipolar marcat per crisis com les d'Ucraïna, Gaza i Sudàn. Aquest assaig analitza l'estatus actual, les propostes principals, els obstacles i les perspectives futures, basant-se en les negociacions en curs i les veus del Sud Global.Context Històric: De l'Expansió de 1965 a l'Estancament ActualLa història de la reforma és marcada per un únic èxit significatiu: el 1965, l'Assemblea General va aprovar la Resolució 1991, que va augmentar el nombre de membres de 11 a 15, afegint quatre seients no permanents per reflectir l'expansió de la ONU amb les noves independències africanes i asiàtiques. Des d'aleshores, les propostes han proliferat, impulsades per grups com el G4 (Brasil, Alemanya, Índia i Japó), que reclamen seients permanents, o l'African Union (UA), que exigeix dos seients permanents amb veto per al continent. El 2005, durant la Cimera Mundial, es va reconèixer la necessitat de "representació equitativa", però les negociacions intergovernamentals (IGN) s'han estancat per les divisions entre els P5 (membres permanents) i els països emergents. En 2025, amb el món dividit per tensions geopolítiques i un "hastío" generalitzat, el debat s'ha intensificat, com es va veure en el Pacte per al Futuro de la Setmana d'Alt Nivell de l'Assemblea General, que va reafirmar el rol central de l'Assemblea en aquesta qüestió.Estatus Actual: Negociacions en Sessió Plenària OficiosaLes negociacions IGN continuen en sessió plenària oficiosa durant el 79è període de sessions de l'Assemblea General (2024-2025), amb reunions regulars des de gener. El 21 de gener, 27 de febrer, 15 d'abril, 29 de maig i 23 de juny de 2025 es van celebrar sessions de matí i tarda, amb declaracions d'estats membres disponibles en vídeo, centrades en elements de convergència i divergència presentats per les copresidències el 2 d'agost de 2024. Aquestes sessions, basades en decisions anteriors com la Resolució 62/557 (2008) i la 77/559 (2023), busquen una "solució amb la més àmplia acceptació política possible", amb diàlegs estructurats sobre models proposats per estats i grups. El Grup de Treball de Composició Oberta es reunirà si els membres ho decideixen, i el tema forma part del programa anual. Tot i això, no hi ha consens sobre un text negociable, i les postures es mantenen distribuïdes des del 2015, amb actualitzacions en cartes recents.Propostes Principals: Ampliació i Inclusió per a un Consell Més RepresentatiuLes propostes convergents se centren en l'ampliació del nombre de membres i la millora de la representació regional, sense alterar fonamentalment el dret de veto, tot i que alguns criden a limitar-lo. Guterres, en el seu discurs del 24 d'octubre, va emfatitzar que la reforma no és només "justícia" sinó "necessitat" per superar estancaments i oferir estabilitat en un món on Àsia i el Pacífic acullen més de la meitat de la humanitat, però només tenen un seient permanent. Les línies principals inclouen:
- Ampliació de membres permanents i no permanents: El Grup L69 (42 països del Sud Global, presidit per San Vicente i les Granadines) proposa afegir seients permanents per a Àfrica (dos amb veto), Amèrica Llatina i el Carib (un o dos), i Àsia-Pacífic (més representació per a països com l'Índia i el Japó). Això corregiria la infrarrepresentació, ja que Àfrica acull gairebé la meitat de les missions de pau de l'ONU sense veu permanent.
- Limitacions al veto: Propostes com la de l'UA inclouen la suspensió temporal del veto si un membre viola la Carta de l'ONU, com va suggerir Guterres indirectament al criticar accions que "paralitzen" el Consell i erosionen la confiança global.
- Representació regional equitativa: Augmentar seients no permanents per a regions subrepresentades, com es va fer el 1965, per incloure perspectives de poblacions afectades per crisis, que representen la majoria de la humanitat.
