Aquesta retòrica de "democràcia" i "salvar cristians" sona com el clàssic discurs imperialista, mentre els camions cisterna surten a dojo de la refineria Dangote carregats de petroli que va directament a omplir les butxaques de les multinacionals. Nigeria, amb la seva riquesa subterrània, és un premi massa suculent per ignorar-lo sota la capa d'"ajuda humanitària". Deixem-ho clar amb dades actuals: la refineria Dangote, la més gran d'Àfrica, està operant ara a uns 650.000 barrils diaris (amb plans d'expansió a 1,4 milions per 2028), i ja cobreix més del 50% de les necessitats de combustible del país. Però el veritable jackpot són els recursos: reserves de petroli de 37,28 mil milions de barrils (valorades en centenars de milers de milions, amb camps no desenvolupats que podrien superar els 200.000 milions de dòlars), i producció d'uns 1,71 milions de barrils diaris el 2025, fent de Nigeria el rei del cru africà. I no oblidem el litio: reserves estimades en més de 34.000 milions de dòlars, amb inversions xineses que ja superen els 1.300 milions només en processament, i un boom global que deixa els inversors locals enrere mentre els estrangers s'empotren.

Ara, el que dius sobre els EUA... uf, just en aquests dies d'novembre 2025, Trump (després de la seva reelecció) ha posat Nigèria a la llista de "Països d'Especial Preocupació" per violacions a la llibertat religiosa, amenaçant amb tallar tota l'ajuda i fins i tot intervenir militarment si no s'atura "l'extermini de cristians" per bandits i terroristes. El govern nigerià ho rebutja com a "dades errònies" i diu que danya les relacions bilaterals, però ningú no es creu que això sigui només filantropia: els EUA importen milers de milions en petroli nigerià anualment, i amb la transició energètica, el litio per bateries elèctriques és el nou or negre. És el mateix guió que a l'Iraq o Líbia: "democràcia" per endavant, recursos per darrere. I mentre, les multinacionals com ExxonMobil o Chevron segueixen extreient sense miraments, deixant contaminació i pobresa al darrere.Això ens porta a reflexionar: què passaria si Nigèria (o qualsevol país africà) digués "gràcies, però gestionem nosaltres els nostres recursos"? Ja ho estan intentant amb Dangote, que és un símbol de sobirania econòmica, però les pressions externes —des d'inversors xinesos fins a amenaces ianques— no paren.