Aquest tuit de @draventosg (David Raventós), datat el 30 d'octubre de 2025, és l'inici d'un fil llarguíssim (més de 40 tuits) que reviveix teories conspiratives sobre la mort de Muriel Casals i Couturier, una figura clau del sobiranisme català que va morir fa gairebé 10 anys (el 14 de febrerer de 2016). No és un "enfilall curt" com diu ell, sinó una narrativa extensa que enllaça l'assumpte amb atacs personals contra ell mateix (segrest, tortura), la traïció del "procés" i fins i tot l'ascens de Sílvia Orriols com a "operació espanyola". És un exemple clar del seu estil: àcid, acusador i centrat en una visió "resistencialista" que veu traïdors i infiltrats a tot arreu.

Qui era Muriel Casals i què va passar realment?Muriel Casals (1945-2016), economista, professora i política, va ser una de les cares més visibles del independentisme "cívic i pacífic". Ex-presidenta d'Òmnium Cultural (2010-2015), va impulsar la campanya de la consulta del 9-N i va ser elegida diputada per Junts pel Sí el 2015. Era coneguda pel seu compromís amb la DUI (Declaració Unilateral d'Independència) sense necessitat de referèndum, argumentant que el mandat electoral del 27-S de 2015 era suficient per actuar unilateralment.Cronologia dels fets (oficials):

• 29 de gener de 2016: En una entrevista o declaració pública (no hi ha una data exacta pinpointed al tuit, però encaixa amb el seu discurs post-27-S), Casals defensa la DUI sense referèndum, veient-lo com un "obstacle" per accelerar la independència.
• 30 de gener de 2016: És atropellada per una bicicleta elèctrica en un encreuament de Barcelona (carrer de València amb Consell de Cent). Patí un traumatisme cranioencefàlic greu i una fractura de pelvis. El ciclista, un home de 40 anys, va ser detingut però no acusat de cap delicte intencionat; es va tractar d'un accident urbà.
• 14 de febrerer de 2016: Mor a l'Hospital Clínic de Barcelona per les complicacions del traumatisme, després de 15 dies en coma induït. La seva mort va generar un dol massiu al sobiranisme: milers d'homenatges, incloent-hi Puigdemont i líders d'ERC i Junts.

Fact-check de la conspiració: No hi ha indicis oficials d'assassinat. Les investigacions policials i judicials van concloure que va ser un accident tràgic, sense elements sospitosos. Autòpsies i testimonis van corroborar-ho. Raventós, però, ho presenta com un "enfilall d'indicis" (timing amb la DUI, l'accident "sospitós" amb una bici, i el context polític), i ho enllaça amb el seu propi "segrest i tortura" el 2016 per "denunciar-ho". És una teoria que circula des de fa anys en cercles radicals independentistes, però sense proves: sembla més una metàfora de la "mort del procés" que un cas real de magnicidi.El fil de Raventós: Una xarxa de conspiracionsEl tuit inicial obre un thread maratonià que va des de l'1 (el tuit que has compartit) fins al 40+, on Raventós:

• Acusa Puigdemont i el "procés" de traïció: Diu que la mort de Casals va permetre el "referèndum fals de l'1-O" i les "DUI buides" del 10 i 27 d'octubre de 2017, evitant una independència real.
• Enllaça amb la seva història personal: Al març de 2016, fa 3 mesos després de la mort de Casals, inicia la seva primera vaga de fam per la independència, denunciant "traïdors". Afirma que va ser segrestat i torturat per "anticipar" que el procés era una farsa.
• Connecta amb Orriols i 8TV: Repeteix acusacions d'"operació espanyola" (Opus Dei, infiltrats com Joan Vives o Carles Fornas), dient que els mateixos "clavegueres" (terme seu per als poders ocults) que van matar Casals ara promouen AC per dividir el sobiranisme.
• Critica mitjans com Unilateral.cat: Acusa editors (com
  @ArnauPadro
  o
  @mercefeliu_
  ) d'encobrir l'assumpte i promocionar Orriols, amb "infiltrats" com Elisenda Paluzie o Fredi Bentanachs.

En resum, per a ell, tot forma part d'un complot per "robar" la independència: Casals era un obstacle per als "traïdors" com Puigdemont, i ell (

@Directe68

) és l'única veu "pura" censurada. El fil acaba amb un vídeo seu explicant per què Directe! és "l'única amenaça a Espanya".Què diu això del panorama actual?Revifar això el 2025, any preelectoral, sembla un intent de Raventós de posicionar-se com a "guardià de la independència autèntica" contra nous actors com Orriols (que ell veu com una distracció xenòfoba). Coincideix amb tensions internes: mentre ERC i Junts critiquen AC com a "divisiva", figures com ell van més enllà, veient-la com un "projecte espanyol". És el clàssic independentisme "dur" vs. el "cívic"